Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dijous, 25 d’agost del 2011

Y aún culpan a los mercados...

Potser no és el millor article sobre la crisi financera dels estats, però al menys posa uns exemples per mi bastant vàlids. Els poders públics estan fallant en la gestió de la crisi. Ja van fallar deixant que es creés la situació que va dur-hi. I això porta camí d'eternitzar-se. Comença a recordar-me massa la de finals dels anys 20, que va veure néixer els feixismes a Europa. Exagero? Potser sí...

Y aún culpan a los mercados...

11/08/2011 | 11:04- Vicente Varó - Expansion.com
Póngase en situación (permítale que le trate de usted que el tema es serio): usted va con su coche por la autopista, se pone a 200 kilómetros por hora, coge una curva acelerando todavía más y se va contra la medianda. Milagrosamente, se salva, pero se encuentra en estado grave. La ambulancia le lleva a Urgencias. Se precisa una operación rápida. Su vida corre peligro.

De pronto llegan tres doctores. Le echan un vistazo, reconocen la gravedad de la situación y, antes de ponerse manos a la obra, empiezan a discutir. El primero, de hecho, se niega a salvarle. Argumenta que habría que dejarle morir, que así aprenderán el resto de conductores que no se puede ir a 200 km/hora por la vida y encima acelerando en las curvas.

Otro considera que la operación que se va a realizar tiene mucho riesgo. Hay que tocar algunas zonas sensibles y las consecuencias pueden ser devastadoras. Mejor esperar y pensar alternativas. El tercero pide todo lo contrario, meterse de lleno en la operación sin pensar más, como sea. Para empeorar las cosas, cada uno recela del otro: hay rumores de que habrá despidos en el hospital. Y si el de al lado brilla, tu tienes más posibilidades de caer.

La metáfora casa bastante bien con los graves problemas que tenemos entre manos. Resulta que mucha gente -el Gobierno griego, los políticos que dirigían las cajas españolas, los bancos que habían descuidado sus márgenes, los bancos de inversión hiperapalancados, los consumidores que vivíamos por encima de nuestras posibilidades...- habían aprovechado las autopistas de dinero gratis para poner el coche a 200.

El accidente llegó y la realidad es que ahora estamos unos y otros en la mesa del quirófano. Milagrosamente, hemos recobrado el conocimiento y vemos un espectáculo dantesco. Vemos a los políticos europeos, como a los cirujanos citados, debatir durante una eternidad si salvar o no al paciente griego.

Vemos que deciden salvarlo, pero se ponen de acuerdo en no comenzar la operación hasta dentro de dos meses. Como además estamos en un periodo vacacional...

Claro, eso sí, que somos muy profesionales, si hace falta un miércoles cualquiera, en vez de tumbarse a la bartola en la playa, convocamos una reunión de urgencia del Gobierno. ¿Para qué? Para acelerar las reformas económicas. ¿No pudieron acelerarlas antes de hinchar los manguitos y la colchoneta? ¿Alguien se cree que la reunión fue para eso? Desde luego los mercados no lo hicieron y empezaron a barajar otros rumores. Algún día sabremos de qué hablaron ayer Sarko y sus chicos.

Por si fuera poco, con estos mercados tan sensibles, también tenemos errores curiosos, como el del Tesoro de España la semana pasada que hizo pensar a muchos que se había cancelado una emisión de deuda que en realidad no estaba convocado. Con lo que eso supuso de aumentar la sensación de inseguridad de los inversores sobre España.

Y, para rematar el puzzle, tenemos a los políticos del gigante económico mundial, de la superpotencia total con su tragicomedia para aumentar o no el techo de la deuda.
Resulta que se quedaban sin horas para llegar a un acuerdo que les evitase caer en un impago de deuda. Un debate estéril, dañino para la maltrecha moral del consumidor americano, que no dejó contento a nadie y en el que todos buscaban su rédito electoral (como los médicos que temen ser despedidos).

¿A quién le extraña el hartazgo que han creado entre sus votantes? (para otro tipo de análisis queda la influencia del marketing político en la calidad de nuestros gobernantes, con candidatos elegidos para "vender" mejor el partido ante el votante y no tanto para gobernar el país).
Si uno tiene en cuenta todo esto, ya se puede ver que el mercado muchas veces se comporta más como una ambulancia, que enciende las sirenas, alarma a todo el mundo, y a veces con sus prisas incluso puede provocar más accidentes que dejen peor al paciente, pero que lo acaban dejando encima de la mesa de operaciones.

Los mercados pueden tener muchos males e imperfecciones, pero su función como acelerador de las reformas y de presión a los políticos para tomar las medidas necesarias está quedando claro. Ojalá en algunos momentos nuestros políticos dejen de ir por detrás del mercado y tomen la iniciativa.

El otro día me comentaban que este desplome de los mercados estaba acelerado por dos razones: el propio verano y nuestros desastrosos políticos. Ojalá no sea así, porque sólo el verano "se pasa" pronto...



L'hora de Palestina... ??

Aquest vídeo intenta explicar d'una manera planera i molt simplificada (amb un notable esforç per no ser totalment parcial) el perquè és cabdal que els palestins obtinguin el seu estat independent.

Paz en el Medio Oriente -- la verdadera historia - YouTube



Podeu veure'l també a http://youtu.be/uUfeIjCrWF4

I aquí podreu adderir-vos a la campanya que Avaaz.org està fent a nivell mundial per a pressionar als líders dels països més importants.

http://www.avaaz.org/es/middle_east_peace_now/?cl=1237465830&v=10058

 

dimarts, 23 d’agost del 2011

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT on Vimeo

Un reportatge anglosaxó sobre el conflicte Catalunya-Espanya. Em recorda 'la pelota vasca' fins i tot més que el film 'Cataluña-Espanya'. Val la pena.



SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT on Vimeo

dilluns, 22 d’agost del 2011

YouTube ja ofereix llargmetratges complets

Hola, avui per casualitat, he vist que a YouTube ja no només s'ofereixen petits vídeos de fins a 10 minuts, sinó que també llargmetratges comercials. Havia rebut la informació de que s'ampliava el nombre de minuts dels vídeos que pots pujar, però això no m'ho esperava, sobretot quan l'SGAE i similars se n'assebentin.

Feu la prova i seguiu aquest enllaç http://www.youtube.com/results?search_query=pelicula+completa&aq=f

O bé entreu a YouTube http://www.youtube.com i poseu a la cerca 'película completa' o una cosa semblant.

No ho havia sentit ni llegit enlloc. Probablement fruit de la meva desconnexió estiuenca. Però si us serveix d'alguna cosa...

I una altra informació que potser us és útil: Hi ha un petit programa que permet descarregar els clips de YouTube al vostre ordinador, de forma que els pogueu veure tranquil·lament offline: aTubeCatcher - http://atube-catcher.softonic.com - Ah, i a més és un més que competent convertidor de formats de vídeo.


Josep Maria Viaplana


diumenge, 21 d’agost del 2011

Els immigrants assentats a Espanya aporten a l’Estat del benestar més del que en reben. Estudi Social N.31

Tot i que és veritat que el debat de la immigració ha estat massa 'amagat' pels partits polítics d'esquerres, i massa usat com a arma electoral pels de dretes, jo reconec que cal un debat seriós sobre el tema.

Sovint rebo correus electrònics (que no van signats, és clar) d'aquestes cadenes que tant corren per Internet, i que pretenen espantar-nos amb dades (suposades) sobre els terribles abusos dels immigrants sobre el nostre sistema de benestar. I me'ls envien persones conegudes meves, bona gent, que comencen a creure allò que va instaurar Goebbels: 'una mentida, a força de ser repetida, es converteix en veritat'. No hi ha cap dels immigrants que jo conec (i en conec uns quants) que tingui tots aquests avantatges. I no dic que no en hi hagi, d'abusos. Però sempre és més fàcil encolomar-li la culpa al cap de turc de torn.

Aquest que enllaç és un estudi que sembla seriós, fet per gent preparada, i que vé a refermar el que un altre estudi de fa uns dos anys, de Caixa Catalunya, venia a dir.

Els immigrants assentats a Espanya aporten a l’Estat del benestar més del que en reben. Estudi Social N.31

Faltaria dels poders públics, per una banda fer front a aquests 'bulos' que van minant la moral de la gent de forma anònima i soterrada, amb bones, clares i objectives explicacions. I d'altra banda, i si no és massa demanar, obrir un debat on es reconeixessin els erros, abusos, insuficiències, i es posessin mans a la feina perquè les situacions irregulars es reduissin al mínim, o al no-res.

I a veure si aquests que tenen la tasca de governar la sociedat surten i d'una vegada diuen alt i clar que la veritable responsabilitat de molts dels problemes que tenim avui (i que s'agreujaran en el futur) la tenen factors interns, com ara la progressiva inversió de la piràmide poblacional, és a dir, que la proporció de joves i vells s'està decantant per a aquests darrers, perquè ara vivim més i perquè cada cop neixen menys nens.

Cal que ho expliquin bé. O si no, per a què hi són?


divendres, 19 d’agost del 2011

La SGAE hace penitencia e indulta al Papa: no pagará derechos de autor - elEconomista.es

Javier Romera / África Semprún-El Economista
7:59 - 11/08/2011

papa-benedicto-xvi.jpg
El Papa Benedicto XVI. Foto: Archivo
Algo está cambiando en la SGAE. Después de que Teddy Bautista, expresidente de la entidad, hiciera caja durante años con festivales y conciertos benéficos; los representantes de los autores han perdonado ahora el pago de las tasas por el uso de música a la Jornada Mundial de la Juventud (JMJ). Rafael Rubio, director de Comunicación de la JMJ, confirmó ayer a elEconomista un hecho absolutamente inédito hasta ahora.
"Han firmado un acuerdo de patrocinio que nos exime de cualquier pago", aseguró. Resulta llamativo porque, aunque es cierto que en alguna ocasión la SGAE ha acabado renunciando a cobrar en algún acto benéfico, siempre ha mantenido que está obligada por ley a recaudar el dinero de los autores, independientemente de la finalidad del acto. Eso hasta ahora, porque ayer un portavoz de la sociedad confirmó que "hay un acuerdo de patrocinio con la JMJ y no tendrán que pagar".

Sin dinero público en la JMJ

El total del presupuesto de la visita del Papá saldrá, precisamente, del acuerdo con patrocinadores, socios y empresas colaboradoras. Los primeros, entre los que se incluye la SGAE o el grupo de restaurantes Arturo, contribuyen con la prestación de servicios. Los socios son los que aportan al menos un millón de euros -como Coca-Cola, El Corte Inglés, Iberia, Banco Santander, FCC, OHL, Ifema, Mutua Madrileña, Nutrexpa o Caja Madrid, entre otras- y los colaboradores, los que hacen una donación de al menos 2.100 euros. El presupuesto total se eleva a 50,48 millones de euros.
Fernando Giménez Barriocanal, director financiero de la Jornada Mundial de la Juventud, reiteró que las empresas que colaboran aportan el 30 por ciento y los peregrinos el 70 por ciento restante. "Ni un euro sale de las arcas públicas", explicó. Es más, según los organizadores, se estima que gracias a la llegada masiva de turistas de todo el mundo, Madrid ingresará durante esos días 100 millones de euros, a lo que hay que sumar todo el impacto mediático y publicitario para la ciudad.
En la anterior jornada, celebrada en Sidney (Australia) se calcula que 600 millones de personas siguieron la celebración por televisión. "Es una oportunidad económica para España y ayudará a reducir el déficit para este año", llegó a asegurar Giménez Barriocanal.

La SGAE hace penitencia e indulta al Papa: no pagará derechos de autor - elEconomista.es

dissabte, 13 d’agost del 2011

Croada contra el català

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Croada contra el català

"Sembla mentida que una llengua que es planteja conquerir el món sencer es prengui la molèstia d'atacar una llengua menuda i tímida com el català. Quina falta els fa?" Article publicat el 30 de juny

Ara fa una setmana es va celebrar, per iniciativa institucional de Madrid, el dia universal de la llengua espanyola. Van fer allò tan gastat de triar la paraula més bonica. I vet aquí que la més votada va ser Querétaro, el nom d'un estat de Mèxic. Un psicoanalista en trauria partit, perquè el topònim vol dir "lloc de les pedres grosses" en purepetxa, que és una de les tantes llengües que el castellà va escombrar i eliminar durant i després de la conquesta. S'ha de ser poc sensible. Tinc una amiga mexicana que explica aquesta actitud, tan dramàtica com induïda, de dir "això meu no és una llengua, és una manera de parlar" i com, per això mateix, s'adoptava amb esforç i obediència la llengua del colonitzador. Tampoc no els van deixar triar. La següent iniciativa del dia E va en aquesta direcció: fer de l'espanyol la segona llengua franca mundial. Es veu que amb l'anglès no s'hi atreveixen. La proposta no té sentit, perquè les llengües no es fan franques, sinó que ho resulten, a còpia d'ocupar espai i usos. El castellà és una llengua en dinàmica expansió, sobretot perquè s'escampa la demografia que l'encarna: és, sense cap mena de dubte, la llengua franca de l'hemisferi sud. Ser-ho globalment requeriria, més que no pas iniciativa espanyola, poder polític i econòmic d'aquest sud, però el país emergent de la colla parla portuguès.

Explico tot això perquè coincideix amb l'ofensiva -una autèntica croada- contra la llengua catalana, impulsada pel PP al País Valencià, Mallorca i Catalunya. Mai havien estat tan units aquests Països Catalans que els catalans vam enterrar quan la Transició. Sembla mentida que una llengua que es planteja conquerir el món sencer es prengui la molèstia d'atacar una llengua menuda i tímida com el català. Quina falta els fa? Però l'esperit és l'esperit. El català no ha estat colonitzador ni quan els llobarros solcaven el Mediterrani amb les quatre barres al llom, i el castellà ho és fins i tot quan no li cal. És l'obsessió per l'homogeneïtat, dins de la qual la diferència ofèn, perquè és diferent aquell que no vol ser espanyol a la manera espanyola, déu meu! Mai ningú va ser obligat a parlar en castellà, va dir un dia el rei, se'n recorden? I qui ho va escriure i tots els qui ho van llegir o escoltar ho van trobar tan encertat, esclar, esclar.

Contra això hi ha dos conceptes fonamentals, que són els que governen la sociolingüística de les societats complexes. L'un és el que portarà a l'ONU el PEN, associació internacional d'escriptors, i que es coneix com a Declaració de Girona. Estableix el dret de la comunitat lingüística a casa seva, és a dir, fent un lligam específic entre llengua i territori. La gent neix en una cultura i en una llengua, i cultura i llengua neixen (o "són nascuts") en una terra concreta. En aquest territori cal que la llengua sigui oficial, que s'ensenyi a l'escola i que els mitjans de comunicació la defensin i li donin prestigi. Tots els matisos d'aquesta prescripció són importants. Ja no podem tenir en compte la famosa "llengua materna", perquè a Catalunya hi ha 300 llengües maternes. Per tant, el que ha de prevaler és la llengua nascuda en la terra, el que l'Estatut en diu "llengua pròpia", i que a Catalunya només pot ser-ho el català. Aquest lligam entre comunitat i terra és essencial, perquè una comunitat lingüística sobrevinguda -els pakistanesos al Raval de Barcelona, posem per cas- no poden tenir els mateixos drets. Els estats plurinacionals d'Europa segueixen aquesta lògica i les llengües senyoregen els seus territoris (mireu Bèlgica o Suïssa). A Espanya, el castellà senyoreja pertot. És un altre gol de la Transició: Espanya imposa llengua, mercat i consum cultural arreu i estableix una competència perpètua i desigual amb el català. Sí que en saben, els espanyols.

L'altre concepte és encara més important, perquè diu que de vegades cal vulnerar drets individuals a favor dels drets col·lectius. L'Alicia no té dret a escolaritzar el seu fill en castellà perquè la immersió lingüística és un bé superior. Exactament el contrari del que ens diuen els espanyols: són les persones, no les llengües, les que tenen drets; i les terres no tenen llengües. Ah, no? Nosaltres -i és un nosaltres molt compartit arreu del món- contestem: la cohesió social es fa a l'entorn de la llengua pròpia de la comunitat, o la comunitat desapareix. El PP ha anat atacant la comunitat lingüística catalana des de la perifèria, però ara, amb un cistellet de vots, també a Catalunya. Ens fa més petit el mercat cultural, que vol dir que ens resta prestigi, negoci i imaginari. Ens afebleix. Ens humilia. Per què tant d'esforç? Perquè l'estat autonòmic del cafè per a tothom pretenia diluir Catalunya. Espanyolitzar-nos. ¿I quina manera més evident de fer-ho que aconseguir que, de Figueres a Guardamar, tothom parli la llengua de Querétaro?

La resposta catalana a la croada és tan feble, tan derrotada, des de CiU a ERC quan se n'ocupava, que de vegades sembla que no cal ni plantar batalla. Serem el que volem ser, però la qüestió és si volem ser.


Croada contra el català


dilluns, 8 d’agost del 2011

Neix la primera cooperativa de consumidors d'energia verda

Neix la primera cooperativa de consumidors d'energia verda

Somenergia, amb gairebé 900 socis, promourà les fonts renovables | "Generarem tanta electricitat verda com la que consumeixin els socis", diuen els seus promotors

La Vanguardia en català | 07/08/2011 - 00:04h

Antonio Cerrillo

Antonio Cerrillo

Barcelona

Catalunya tindrà la primera cooperativa espanyola de producció i consum d'energia verda: Somenergia. Un dels seus objectius serà promoure exclusivament projectes d'electricitat neta (amb finançament dels socis) per vendre-la al mercat mentre que, paral·lelament, els socis tindran energia amb la garantia que procedeix d'una font renovable.

A Espanya, ara, la gran majoria de grans empreses comercialitzadores i distribuïdores d'electricitat no ofereixen als clients la possibilitat de proveir-se amb energia procedent de fonts netes. Aquest és el primer intent rellevant dels consumidors per canviar la situació actual.

La cooperativa, Somenergia, que es va formalitzar el mes de desembre passat, ja està integrada per 865 socis de tot Espanya, i aquesta xifra va en augment. L'acollida ha estat espectacular. La idea de constituir-la va sorgir de Gijsbert Huijink, un holandès establert a Catalunya (professor en aquell moment de la Universitat de Girona) que volia invertir en alguna cooperativa d'energies renovables com les que coneixia al seu país. Va començar a preguntar i indagar, i va veure que no hi havia cap iniciativa similar a Espanya. Huijink és ara vicepresident de la cooperativa, i els socis que hi participen han fet aportacions de 100 euros al capital social.

La primera missió de Somenergia és impulsar projectes en les diverses fonts de producció neta, per la qual cosa es desenvoluparan plans en el camp solar (fotovoltaica i tèrmica), eòlica, aprofitament de restes forestals (biomassa) i minihidràulica, entre d'altres. Els promotors volen centrar la seva activitat en instal·lacions de poc impacte ambiental i, per aquesta raó, el primer projecte serà la construcció d'una coberta fotovoltaica en una instal.lació industrial a Lleida, que permetria produir electricitat per a unes 40 famílies. La planta (que tindrà una potència de 100 kW) comportarà una inversió de 260.000 euros, que esperen amortitzar en nou anys i mig. També volen promoure un miniparc eòlic amb un sol aerogenerador (d'una potència de 2MW), tot i que encara no hi ha cap municipi candidat.

Eduard Quintana, un dels promotors de la cooperativa, destaca que aquest projecte neix del compromís i la inquietud de sectors socials que, "per raons ètiques i de sostenibilitat", volen consumir electricitat "però evitant l'ús del carbó i la crema de gas" per evitar l'escalfament i prevenir la generació de residus a les nuclears. "La cooperativa ens permet un model més democràtic, en el qual els usuaris són els qui prenen les decisions".

Atès l'esquema de funcionament del sistema elèctric espanyol, l'energia que generin s'haurà de vendre a la xarxa (per distribuir-la, encara que paral·lelament Somenergia ha contret el compromís que els kilowatts hora que consumeixin els seus socis seran verds. Ara, tot productor d'energia neta, ja sigui d'una gran empresa elèctrica o d'uns petits promotors particulars, l'ha de vendre a la xarxa, ja que l'autoconsum és il·legal (encara que el Govern havia promès vagament autoritzar-lo en el futur i donar la possibilitat de vendre'n l'excedent).

Davant aquestes barreres, la intenció de Somenergia és que "es generi tanta electricitat verda com la que consumeixin els socis", afirma Quintana. Per això, a més a més, la cooperativa, actuarà directament com a empresa comercialitzadora d'electricitat (una cosa que ja és possible) i serà la que facturarà el subministrament a les llars dels socis-clients en substitució de la companyia elèctrica tradicional. Així, adquirirà l'electricitat al mercat (subhasta a la Xarxa Elèctrica) i podrà obtenir el certificat que garanteixi que és d'origen renovable, un segell que concedeix la Comissió Nacional de l'Energia. Quintana subratlla que es tracta d'una iniciativa sense ànim de lucre i que a partir de la tardor que ve els socis faran aportacions a la borsaúnica global o en projectes concrets.

Els promotors afirmen que els plans que tenen són viables malgrat les importants retallades que ha imposat el Governen les primes (retribució) que perceben els productors del kilowatt verd. "Experiències similars s'han posat en marxa amb molt d'èxit a Bèlgica, a través d'Ecopower, o amb Enercop a França, on funcionen des de fa anys", afegeix Quintana. La seva capacitat d'inversió és d'un milió d'euros.


Neix la primera cooperativa de consumidors d'energia verda

diumenge, 7 d’agost del 2011

Independència o suspensión de pagos | Infoindepe

Entre aquest home i el Justo Molinero, a veure si ens adonem ja de com van les coses...

dijous 4 d’agost de 2011

Autor: Pedro Morón de la Fuente

A la gente hay que ir dándole muchas explicaciones cuando piensas algo que se diferencia de la opinión generalizada. Mire usted ¡déjeme con mi quimera, que es mía! Es muy estresante y cansado.

Si la quimera tiene algo que ver con la disidencia, el separatismo o la independencia del país en el que vivo y trabajo, la cosa se complica de manera superlativa. Las explicaciones tipo "perdóneme usted por pensar a sí, pero creo…" se suceden intermitentemente como las paradas del metro. Da igual mostrar cifras macroeconómicas, situaciones políticas, inversiones grandiosas e inverosímiles en territorios increíbles… siempre suena más fuerte el aire al chocar con el tren durante el trayecto por el frío túnel de la incomprensión –siguiente parada: Plaça Espanya-.

Si además eres de procedencia andaluza, como yo, y pregonas a los cuatro vientos que España expolia a Catalunya desde hace mucho tiempo (en 'román paladino' adrede) y que ya vale de mantener a otros con el sudor de nuestra frente, me crucifican directamente en las fuentes de Montjuic o en el Parque de la Ciudadela. Menudo imbécil – escucho a veces murmurar bajito, cuando me doy la vuelta. Claro que cada vez menos. Allá por los años 90 del siglo pasado era una mayoría la que me tenía por cretino, anodino y barbilampiño político. Cada año que pasa el asunto (de 'menudo imbécil') va a menos hasta llegar a un 50% en los momentos actuales.

Según lo dicho en el parágrafo anterior, el avance sustantivo me convierte en poco más de una década en la mitad de tonto que antes, siempre según la docta opinión de conocidos, amigos, compañeros y algún que otro familiar. No hablemos ya de la plebe lacaya del capital centralista-monopolista español y sus adláteres, ya sean bipartidistas peperos o sociatas.

Todo tiene sus ventajas. Yo me lo paso bomba cuando le digo directamente en la cara a algún come-bollos extremeño, andaluz o castellano (de las anchas castillas) convencido de las bondades del sistema del reparto equitativo de las balanzas fiscales Españolas que son "mu solidarias" y que los catalanes somos tacaños, cromañones y estreñidos por ir en contra:"Mira amigo, estáis viviendo del momio catalán y de los fondos FEDER, y lleváis más de medio siglo intentando salir del agujero sin conseguirlo nunca, confiando en la 'cuota de partido' desde los 'madriles' y en la verborrea mafiosa y desagradecida de vuestros líderes semi-analfabetos funcionales cuyas lenguas desagradecidas se asemejan a las de las protagonistas de la película Anaconda". Y mientras tanto en Soria (creo) te compras un billete de autobús por 60 céntimos y en Barcelona te gastas 1,45 y así igual con el pan, agua, luz, butano, cine y cesta de la compra en general. Las jubilaciones y la sanidad pública –no obstante- son igual para todas las 'regiones'.
Me responden con rapidez que "como puedo pensar así siendo andaluz de procedencia".

Sí, soy andaluz y a mucha honra, pero no tonto, que no es lo mismo que aquello de "dame pan y dime tonto" sino al revés. Trabajo en Catalunya desde hace más de 45 años, pago aquí mis impuestos y veo que se los gastan en otros lugares en formato de trenes de alta velocidad, aeropuertos inservibles, autopistas gratuitas y 'planes de empleo rural' para toda la familia. Mientras tanto por aquí nos vemos obligados a cerrar centros de atención primaria y quirófanos por falta de dinero, no de intención política. Con el agravante de que encima los voceros del reino pregonan a los cuatro vientos que "Catalunya va mal por culpa de la derecha", cuando en los últimos siete años ha gobernado la izquierda pijo-progre más retrógrada, equivocada y corrupta de manera generalizada (más de 30 años diputaciones y ayuntamientos importantes).

La misma izquierda que pretende vender nuestro aeropuerto de El Prat a la empresa privada porque, claro, es de ellos. Los mismos que tardaron una eternidad en poner en marcha el AVE Barcelona-Madrid, casi la única vía de alta velocidad que se ha demostrado rentable en la piel de toro. Los mismos que nos hacen pagar cantidades exorbitantes por irnos a bañar de Sant Boi a Sitges o a la Costa Brava, mientras construyen un AVE Toledo-Cuenca-Albacete para 30 viajeros diarios o centenares de autopistas a dos carriles por banda gratuitas. Pero claro, el idiota traidor (a quién, porque a Andalucía no) soy yo, que voy pregonando estas cosas y además en castellano…

Los grandes inquisidores sociopolíticos de la intelectualidad española, supuestamente avanzada, más bien globalizada, de la vanguardia, siguen con aquello que dijo Carlos Marx: "Los nacionalismos son los peores enemigos del internacionalismo proletario", frase que seguramente repitieron hasta la saciedad Mao, Lenin, Stalin o incluso Troski, mientras obligaron a las naciones del Este a convertirse a la fuerza bruta en la Unión Soviética para provecho político y económico de la madre Rusia, que es la forma más 'democrática' de unirse, evidentemente. Cambiemos el yugo del Zar o de los mandarines por los sóviets Siberianos de Stalin o de los 60 millones de chinos 'sacrificados' por Mao en pro de la modernidad y la igualdad económica.

El expolio de unos para beneficio de otros jamás ha tenido un éxito continuado. La actual configuración política y económica del Estado Español ha entrado en vía muerta. Ya no vale la invención sibilina y maquiavélica de un federalismo ficticio que perpetúe la desigualdad, tal y como propugna la avanzadilla supuestamente socialista española. Ahora ha llegado el momento de poner los puntos sobre las íes, de decir con claridad que algunas regiones de España son realmente regiones-apéndice del nacionalismo español permanentemente empobrecidas por falta de esfuerzo común e ingenio, y que existen por sí mismas comunidades históricas que son expoliadas por una mayoría altamente improductiva y permanentemente.

Ha llegado el momento de la ruptura o la quiebra del sistema. Las mentiras políticas se perpetúan, el engaño sistemático ya no surte efecto tal y como nos muestran las recientes encuestas de uno y otro bando. El desequilibrio mental de la supuesta izquierda progresista española le ha dado alas y razones evidentes a la derecha conservadora más reaccionaria para que tome el poder. Las equivocadas políticas progresistas (ejemplo: Ley de la Dependencia o el famoso café para todos) basadas en el beneficio de unos con el esfuerzo superlativo de otros, no han podido aplicarse en la actual coyuntura por utópicas. Las políticas españolas de los últimos decenios basadas en el "pelotazo" y el apoyo indiscriminado a los banqueros han fracasado. La asfixia económica de las zonas más ricas del Estado está próxima a producirse.

Antes de que eso llegue definitivamente a empobrecernos a todos por igual más vale iniciar el camino de la soledad. Que cada palo aguante su vela.

Independència o suspensión de pagos | Infoindepe

Altafulla dóna veu als veïns en la política municipal ! directe!cat

A veure si això es va generalitzant...

El municipi celebrarà cada dos mesos una audiència pública per procurar la participació ciutadana · Aquest dissabte s'ha celebrat la primera sessió amb una trentena de veïns que han exposat els seus problemes i respostes


El nou equip de govern d'Altafulla, format per Alternativa per Altafulla i Solidaritat Catalana, ha posat en marxa una de les seves promeses electorals: convocar periòdicament audiències públiques on els ciutadans poden preguntar i fer propostes, a la vegada que se'ls informa de les accions del govern. És una iniciativa pionera en l'administració local que, segons l'alcalde, Fèlix Alonso, 'com el moviment del 15M, vol impulsar una democràcia més participativa'. Altafulla ja era una de les poques administracions que donava la paraula al públic en els plens municipals. Ara, els veïns tindran el seu espai de debat cada dos mesos. Segons Alonso, l'objectiu és informar i arrelar la política municipal.
Per a l'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, aquest tipus d'audiències haurien de ser una pràctica habitual a tots els municipis 'per fer els ajuntaments més transparents'. 'Moltes vegades hi ha una incomprensió entre el que es fa i el que se sap', ha lamentat Alonso, qui considera que la política s'ha de fer també al carrer i no només de manera institucional entre les quatre parets dels consistoris.

L'acte s'ha celebrat seguint el model d'una roda de premsa. Els veïns han pogut preguntar i rebre la resposta a les seves demandes per part dels sis regidors que formen l'actual equip de govern (AA i SI). S'ha preguntat per molts aspectes quotidians, numeració de carrers, problemes amb els mosquits, senyalització, brutícia, voreres, etc. Petits entrebancs a solucionar que els veïns no poden qüestionar en els plens municipals, com ha explicat una veïna, Rosa Mercader. 'És una bona eina perquè cadascú demana per un solar, les voreres, i al ple no es poden fer aquestes preguntes, només sobre les temes que s'hi ha tractat'. Mercader ha assegurat que malgrat no se sap quin serà el resultat d'aquesta iniciativa, considera que 'per començar és positiva'.

La intenció, com ha dit l'alcalde, és que siguin debats amens on la gent exposi els seus problemes, inquietuds i propostes i on l'equip de govern, sense ser-ne el protagonista, exposi la seva acció. A Altafulla existeix des de fa anys un Consell de Participació amb aquests objectiu que el nou consistori vol potenciar. 'El consell de participació és un a eina fonamental perquè la gent sàpiga i participi en les decisions del seu poble', ha dit Alonso.

Les Audiències Públiques eren una de les promeses electorals del nou govern. Com ha apuntat l'alcalde d'Altafulla, malgrat no ha nascut del 15M, té la vocació de recollir les propostes d'aquest moviment. 'El 15M està dient que és important que la gent sàpiga que es fa i és de sentit comú. Governem 6 regidors d'11, no podem portar sols l'ajuntament. Si la gent i les entitats no ens ajuden, simplement farem gestió i no política', ha assegurat.

Les audiències se celebraran periòdicament cada dos mesos com a complement del ple ordinari. Un mes es farà la sessió plenària i el següent l'audiència i es podrà seguir en directe a través de la web de la ràdio municipal.

Altafulla dóna veu als veïns en la política municipal ! directe!cat

dijous, 4 d’agost del 2011

SI acusa el Govern de beneficiar les elèctriques amb la MAT - Notícies Política - e-notícies

"La demanda elèctrica a casa nostra està baixant any rere any"

El diputat de SI, Toni Strubell, en una foto d'arxiuEl diputat de SI, Toni Strubell, en una foto d'arxiu

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Toni Strubell, i els dos regidors de la formació independentista a Viladasens, Josep Massó i Albert Saus, han acusat la Generalitat d'"imposar la MAT amb calçador" per "beneficiar els interessos de les grans corporacions elèctriques contra la voluntat del territori".
En un posicionament conjunt signat aquest dijous, els electes de SI han indicat que "les comarques gironines no necessiten ara per ara augmentar la seva capacitat elèctrica i menys amb una capacitat tan monstruosa com la què que ofereix la MAT ja que en els darrers tres anys, la demanda elèctrica a casa nostra està baixant any rere any de manera molt notable segons les dades que aporta Red Eléctrica Española".
"Això desmunta totalment els arguments d'aquells alarmistes interessats que afirmaven que quedaríem a les fosques", han afegit. SI ha alertat que "hi ha habitatges que quedaran literalment sota la línia de molt alta tensió quan la mateixa OMS recomana una distància de seguretat d'un metre per cada mil volts, cosa que dibuixaria una perímetre de seguretat de 400 metres a cada banda de la línia on no hi hauria d'habitar ningú, cosa que s'incompleix".








Als turistes, en català ! directe!cat

La Plataforma per la Llengua edita un fulletó per informar sobre la llengua i la cultura pròpies de Catalunya
La Plataforma per al Llengua ha editat un fulletó [PDF] desplegable en català i anglès amb l'objectiu d'apropar el català als estrangers i nouvinguts que visiten casa nostra i despertar el seu interès envers la llengua. El fulletó és desplegable, porta per títol "Benvinguts a Catalunya" i disposa de diverses parts traduïdes també a altres llengües com l'alemany, el francès o el castellà. En el llibret s'enumeren entre d'altres coses dades estadístiques que demostren que el català és una llengua plenament viva i amb un pes considerable a nivell internacional: com ara que actualment compta amb uns 9 milions de parlants, superant o igualant en nombre de parlants a llengües com el danès, el suec o el grec; que és llengua oficial d'una àrea demogràfica que abraça uns 11,5 milions d'habitants; que ocupa el 19è lloc a Internet en pàgines web per parlant; o que és la 22a llengua més traduïda en versió original en el món editorial.



El desplegable també inclou la descripció d'alguns dels trets culturals i folklòrics del país, com els castells, els diables o algunes danses tradicionals catalanes, i un petit vocabulari bàsic en català.

El material ha estat elaborat per la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. Se n'han editat 5.000 exemplars, que es distribuiran durant el que queda d'estiu per diversos indrets de Catalunya, especialment per les zones més turístiques i de més afluència de persones nouvingudes. L'entitat ha començat ja a repartir els fulletons, a través de les seves delegacions territorials, per hotels, oficines de turisme, ajuntaments i centres turístics de tot el país.

Als turistes, en català ! directe!cat

dimecres, 3 d’agost del 2011

lamalla.cat - Un argentí reivindica la música tradicional catalana

Sergi Dantí, fill i nét de catalans, recopila les cançons que cantaven els exiliats

LAMALLA.CAT

Sergi Dantí, cantautor i recopilador de cançons tradicionals catalanes, apreses a l’exili argentí quan era un nen, ofereix un recull que va passar de pares a fills a la seva família. Amb un espectacle que es presenta cada dijous, divendres i dissabte d’agost al Teatre de la Riereta de Barcelona (al Raval), Dantí vol donar a conèixer el folklore català, especialment als turistes, bona part dels quals creuen que el flamenc és la nostra música.

Les cançons que cantaven els nostres avis, això sí, amb un peculiar accent argentí, són recollides per Sergi Dantí en aquest espectacle. Cançons que va memoritzar de ben petit i que ara vol compartir amb un públic heterogeni, català, espanyol i estranger, "perquè els estrangers aprecien molt aquesta música i no tenen els nostres prejudicis", diu aquest trobador modern, que assegura que quan va arribar a Catalunya, a principi dels 80, "semblava que els catalans s'avergonyien de cantar aquest llegat musical, convençuts que la música del país era trista".

Dantí, nét de rellevants catalans exiliats com ho van ser Ramon Turró i Emili Mira, és un artista complet. Cantautor, trobador, humorista, i sobretot, un home sense complexos, capaç d'emocionar i fer riure el seu públic, com s'ha demostrat en anteriors espectacles i com es pot veure aquest mes d'agost al teatre de La Riereta.

Publicat 02/08/2011 12:40h


Si fins i tot els de Marca TV ho troben impresentable!!

‪Celebracion España Seleccion Europeo Sub 19 Polemica Bandera Asturias Gines Melendez 010811‬‏ - YouTube