Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dimarts, 18 de desembre del 2012

El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta · Tribuna.cat


Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta

L'acord entre CiU i ERC sobre el procés de transició s'ha encallat en la data de la consulta. El problema real no és aquesta falta de dia, sinó la inconcreció sobre el marc legal en el que la consulta s'ha d'emparar, és a dir: què faran CiU i ERC en el cas que l'Estat espanyol la prohibeixi. Només hi ha un marc legal per a un referèndum d'autodeterminació vinculant: el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el primer article del qual estableix el dret a la lliure determinació dels pobles. Només hi ha una escletxa en el búnquer constitucional vigent: el seu article 96 que estableix que els tractats internacionals signats pel Regne d'Espanya formen part de l'ordenament intern espanyol.
Només hi ha un precedent legal a l'Estat espanyol aplicable a la transició nacional catalana: la llei 40/1975 de 19/11/1975, l'última en vida del general Franco, la primera del seu successor Juan Carlos de Borbón, Cap d'Estat en funcions.

En aquesta llei l'Estat espanyol invoca la Carta de les Nacions Unides i declara que la província del Sàhara (legalment al mateix nivell que la de Tarragona) no havia format mai part del territori espanyol. Només hi ha una manera de forçar l'Estat espanyol a convocar un referèndum d'autodeterminació i admetre que Catalunya no forma part del seu territori nacional: una enorme pressió del poble català i de l'opinió pública internacional, mantinguda durant anys, que forci els governs europeus a exigir la seva celebració a l'Estat espanyol.
El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat"
Tenim pressa. Tenim molta pressa perquè hi ha 840.000 catalans a l'atur quan el País Basc en té la meitat amb un nivell industrial similar. Tenim molta pressa perquè el Govern espanyol està decidit a destruir el sistema educatiu català. Tenim molta pressa per l'asfíxia financera de la Generalitat, per les retallades en educació i sanitat, per la manca d'infraestructures, pels peatges, per la lamentable situació de la justícia i per tantes altres coses. Però com més pressa tinguem, més fred hem de tenir el cap. Com més amenaçat de mort es troba un poble, més ha de mantenir la calma i més ha d'empènyer, com va fer el poble anglès davant l'amenaça nazi.

El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat. En primer lloc la "Declaració de Sobirania" que proposa no es pot fonamentar, només, en les negatives de l'Estat espanyol a les propostes catalanes dels darrers trenta anys com fa el document que s'ha fet públic. Per incidir en la legalitat internacional cal recordar que el Parlament català i les seves institucions van ser abolides per la força de les armes i que va ser annexada al Regne de Castella apel·lant al dret de conquesta. El seu estat successor, el Regne d'Espanya, s'ha imposat sobre la voluntat del poble català amb guerres civils i dictadures militars. Són els tres segles d'ús de la força contra Catalunya i la sentència del Tribunal constitucional contra l'Estatut plebiscitat pel poble català els que el legitimen a invocar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Amb una expectativa de negociació mantenim la idea que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol"
Un segon àmbit de contradicció és l'existència de dos procediments. El punt 4.2 del document publicat estableix la redacció d'una nova llei de consultes pel Parlament de Catalunya, que només depèn d'aquest. En canvi el punt 4.3 obre un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per a l'exercici al dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum d'acord amb la llei de consultes aprovada l'any 2010. Mantenir la perspectiva d'una negociació és un gravíssim error estratègic. No podem esperar res de l'Estat espanyol, quan el seu Tribunal Constitucional s'ha atrevit a modificar un Estatut aprovat pel poble català en referèndum, quan es nega a negociar un pacte fiscal bilateral. Amb una expectativa de negociació mantenim la idea de que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol.

El problema de fons és si el govern català ha de convocar la consulta encara que la nova llei catalana que l'empari estigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional i suspesa de manera cautelar. Una convocatòria unilateral no vincularà l'Estat espanyol i només tindrà una força moral davant l'opinió pública internacional. Mostrarà la voluntat d'independència d'una majoria del nostre poble i farà insostenible la posició antidemocràtica de l'Estat espanyol. Però té riscos molt importants, el principal dels quals és que el boicot estatal i la campanya dels seus mitjans de comunicació es tradueixi en una baixa participació electoral. Una abstenció superior al 50% desvirtuaria els efectes que persegueix un referèndum no-vinculant.
És imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta"
Un tercer àmbit de confusió amara els quatre acords de legislatura que s'han fet públics. No hi ha una distinció clara entre compromisos concrets que només depenen dels signants i les aspiracions i desitjos que evoquen principis generals i que depenen de la voluntat d'altres, entre els quals l'Estat espanyol. Aquest és un mal molt arrelat a la cultura política catalana. Els nostres partits apel·len a les afinitats de pertinença a un grup ideològic o nacional dels votants, però no estan acostumats a retre comptes dels seus compromisos, l'accountability anglosaxona. La vaporositat facilita els acords de govern, però fa suposar a bona part de l'opinió pública que l'únic que interessa els partits és el poder i la seva menjadora. Traslladar els compromisos eteris a un acord de legislatura, on no hi ha el ciment dels càrrecs, és un camp de mines que augura explosions en els propers mesos.

Per aconseguir que la propera legislatura aprofiti l'oportunitat històrica que travessem és imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta. Aquesta és la veritable qüestió i no pas la data de la seva celebració. Com a mínim hi hauria d'haver el compromís escrit de convertir les eleccions europees de 2014 i les espanyoles de 2015 en un plebiscit sobre el dret a decidir. Això es pot aconseguir mitjançant la presentació d'una candidatura unitària entre CiU i ERC, oberta a tots els partits catalans que defensen el dret a decidir.

La victòria d'aquesta coalició obtindria el mateix efecte moral sobre l'opinió pública internacional que una consulta no-vinculant. Amb l'avantatge que és un procediment que només depèn dels partits catalans i contra el que l'Estat espanyol no pot prohibir-la i els seus mitjans de comunicació no poden fomentar el boicot i l'abstenció. A l'Europa democràtica del segle XXI la negativa del Regne d'Espanya a respectar la voluntat dels catalans, manifestada de manera sostinguda elecció darrera elecció, esdevindria insostenible. El govern espanyol hauria de seguir l'exemple del Regne Unit i permetre la convocatòria d'un referèndum vinculant.

Al meu bloc hi podeu fer comentaris.


El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta · Tribuna.cat

divendres, 7 de desembre del 2012

Escola en català: Dilluns, 10 de desembre a les 18:30 h. a la Pl. Sant Jaume de Barcelona




CONCENTRACIÓ EL DILLUNS 10 DE DESEMBRE A LES 18:30H EN DEFENSA DE L’ESCOLA EN CATALÀ
Solidaritat Catalana per la Independència i l'Associació Escola en Català, d’acord amb la comunitat educativa i Som Escola, traslladem al proper dilluns 10 de desembre, a les 18.30 h a la Pl. de Sant Jaume, la concentració inicialment prevista per avui. D’aquesta manera unifiquem iniciatives i podrem garantir una gran mobilització unitària en defensa de l’escola en català.
Us adjuntem també la nota de premsa enviada a tots els mitjans.
Pengeu, si podeu, a les xarxes socials el cartell que us adjuntem i reenvieu aquest correu.

Moltes gràcies!

Solidaritat Catalana per la Independència

Un vídeo per al·lucinar amb un vell (o no) jugant a bàsquet



Oncle Drew en Devour.com

CiU privatitza l'empresa pública rendible Tabasa a Abertis pels propers 25 anys - El Triangle


NOTÍCIA COMPLETA
05/12/2012
Sense títol

Els treballadors de l'empresa pública han fet protestes als peatges de Vallvidrera i el Cadí per les retallades salarials i els incompliments d'acords. Tabasa acumula 13 exercicis seguits de beneficis i el 2011 va guanyar més d'onze milions d'euros
El Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya, a mans de Convergència i Unió, segueix privatitzant recursos que pertanyen a la població catalana, con ja va fer amb Aigües Ter-Llobregat, i durant el dimecres farà públic l'acord de venda de les concessions, durant els propers 25 anys, de l'empresa pública Tabasa, que entre d'altres gestiona el túnel del Cadí i els túnels de Vallvidrera [a la imatge]. Els compradors seran Abertis i el banc brasiler BTG Pactual i el preu acordat uns 430 milions d'euros, en ser l'única oferta que es va presentar al concurs. Els enormes problemes de finançament i de liquiditat de la Generalitat, que està endeutada -48.000 milions d'euros- i amb les arques totalment buides, fins al punt que depèn del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per pagar determinats col·lectius com el farmacèutic, porta l'equip del president Mas a vendre els recursos dels catalans per reduir el dèficit, enlloc de preservar-los i negar-se al pagament del deute odiós.

Però el gran problema en aquest cas és que el Govern de CiU està venent empreses molt rendibles, amb beneficis notables any rere any. Aquest és el cas de Tabasa, empresa pública que acumula 13 anys seguits de beneficis, guanyant 8,2 milions d'euros el 2010 i 11,4 el 2011. I també el de Túnel del Cadí, que pertany a Tabasa, que va obtenir beneficis per valor de 1,9 milions d'euros el 2011 i de 4,4 milions l'exercici anterior. Tot i aquests resultats no és complicat que els preus dels peatges s'encareixin d'ara en endavant, com succeïrà amb el preu de l'aigua que prové de la recentment privatitzada Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Un altre dubte que plana sobre els usuaris és si les empreses privades mantindran la gratuïtat del peatge del Cadí pels habitants de la Cerdanya i el Berguedà, ja que està contemplada com una via vital per les dues comarques.

Els treballadors de les dues empreses han fet durant dimecres aturades i concentracions al peatges de Vallvidrera i el Cadí per protestar per les retallades salarials i els incompliments d'acords entre empresa i treballadors, que tenen por que passin a ser irreversibles amb la privatització. Les aturades han creat retencions a les dues barreres, i també n'hi ha de previstes per la tarda de dimecres, coincidint amb l'operació sortida del pont de la Constitució, el que pot generar cues importants.

El procés de privatitizació d'Aigües Ter-Llobregat és una mica diferent perquè l'empresa arrossegava un deute acumulat enorme, degut a una mala planificació política en la gestió de l'aigua. ATLL és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que té 220 treballadors i que proveeix d’aigua potable cinc milions de catalans, residents a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Acciona se’n van dur la concessió per la seva oferta econòmica, perquè va plantejar cobrar 0,71 euros per metre cúbic, mentre que Agbar va situar el preu en 0,79. El consorci guanyador haurà de pagar 300 milions d’euros a la Generalitat, del total de 1.000 que haurà d’aportar en els 50 anys de concessió. L’operació suposa un mal negoci segons Aigua és Vida, que ha denunciat que amb l’increment de tarifa aprovat el juliol, quan es va passar de 0,37 euros per metre cúbic a 0,65, la companyia ja era rendible, fins al punt que en només una dècada l’adjudicatària ja haurà amortitzat la seva despesa i començarà a acumular uns beneficis que, segons la mateixa entitat, superaran els 2.000 milions en el conjunt de la concessió. A més a més, la Generalitat assumeix els més de 600 milions de deute que té ara mateix ATLL. La família Entrecanales, propietària d'Acciona, és coneguda pels seus espectaculars pelotazos financers, els més coneguts dels quals són els que ha fet a Airtel (2.300 milions d'euros de benefici), Endesa (2.500) i FCC (1.000). 

www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/12/ciu_privatitza_empreses_publiques_rentables_com_tabasa_i_el_tunel_del_cadi_pels_propers_25_anys_32856.php

Coses que també passen a casa nostra - Deloitte i les TIC de la Generalitat - www.eltriangle.eu


03/12/2012
Sense títol
Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba!
Jaume Reixach
Anem al gra. Mentre a Catalunya estem entretinguts amb el laberíntic debat postelectoral i ens extasiem amb l'èxit solidari del Gran Recapte d'Aliments, davant dels nostres nassos és a punt de consumar-se una tupinada com una casa de pagès, que retrata, perfectament, en mans de qui estem... i cap a on anem.

El pròxim dia 11 de desembre, a les 10 del matí, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat procedirà a l'obertura de pliques del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC". Segons informa el CTTI, aquesta adjudicació "té un valor estimat de 55'5 milions d'euros per una durada de 4 anys més dos d'opcionals".

En aquest temps de crisi i retallades, 55'5 milions d'euros és una "pasta". I, d'entrada, ja crida poderosament l'atenció que aquest contracte es decideixi en el parèntesi entre les eleccions del 25-N i la constitució del nou Parlament. És a dir, quan tenim un Govern en funcions i no hi ha cap mena de control sobre la gestió de la Generalitat.

Com a periodista, m'escama i és per això que he decidit encetar una enquesta sobre el CTTI i, en especial, sobre aquest contracte de 55'5 milions d'euros. Després de consultar reconeguts professionals del sector tecnològic i informàtic, tots em diuen, resignadament, el mateix: "El resultat d'aquest concurs ja està decidit d'antuvi i tothom sap que se l'emportarà Deloitte. És més, des del CTTI ja s'ha fet saber a altres empreses potencialment interessades que no valia la pena que s'hi presentessin. El contracte és per Deloitte".

Entro a Google per saber més coses de Deloitte i em trobo amb dues perles:

1. Deloitte és l'empresa que va auditar els comptes de Bankia abans de la seva sortida a Borsa i va certificar que l'entitat havia obtingut uns beneficis de 40'91 milions a l'any 2011. Poc després es va descobrir que l'auditoria signada -i cobrada- per Deloitte havia estat un engany i que el banc presidit per Rodrigo Rato amagava unes pèrdues de milers de milions d'euros. Ara, empleats i accionistes de Bankia han denunciat Deloitte als jutjats de Madrid en considerar que ha estat còmplice directe d'aquesta monumental estafa i li reclamen una indemnització milmilionària.

2. Deloitte va fitxar l'any passat David Madí -mà dreta i home de la màxima confiança d'Artur Mas des de fa quinze anys- com a director de l'àrea de "consultoria estratègica" de la seva filial a Barcelona. Des d'aleshores, Deloitte no ha parat de rebre contractes de la Generalitat, fet que ha provocat un gran malestar en les altres empreses del sector.

En aquesta Catalunya de 800.000 aturats, amb gent que passa gana i amb la Generalitat arruïnada, estem a punt de "regalar" 55'5 milions d'euros a l'empresa Deloitte. Aquest Nadal serà duríssim per a gairebé tothom, però David Madí -l'"amiguet de l'ànima" del president Artur Mas- estarà més content que un gínjol: entre l'esplèndid "bonus" que cobrarà de Deloitte per les seves fructíferes gestions, els seus honoraris com a president del consell assessor d'Endesa a Catalunya (on, per cert, també suquen dietes -quina vergonya!- Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego) i la vicepresidència d'Applus (l'empresa que gestiona la majoria de les ITV a Catalunya) s'ha convertit en un dels homes més rics d'aquest "futur Estat de la UE".

Davant de tanta immoralitat, com a periodista i català exigeixo:

1. Que el president Artur Mas ordeni la paralització immediata del procés d'adjudicació del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC" del CTTI que s'emportarà Deloitte i destini aquests 55'5 milions d'euros a atendre les nombroses urgències socials que té el país

2. Que tant ERC com PSC i PP condicionin qualsevol negociació amb CiU a l'aturada d'aquesta tupinada, abans que no es consumi el pròxim dia 11

3. Que la Fiscalia Anticorrupció i/o l'Oficina Antifrau encetin una investigació sobre les circumstàncies que envolten aquest contracte i tots els què ha fet en els últims mesos el CTTI

Puc aportar algunes pistes a la Fiscalia Anticorrupció i/o a l'Oficina Antifrau:

* Malgrat les penúries financeres de la Generalitat, el CTTI ha adjudicat, en els últims mesos, 2.022'9 milions d'euros en contractes tecnològics

* Tots aquests contractes s'han fet pel procediment de "diàleg negociat". És a dir, no s'han adjudicat pel sistema habitual de la subhasta pública, sinó que s'han donat "a dit", discrecionalment, després de parlar personalment amb les empreses interessades.

* L'empresa més beneficiada per aquests "diàlegs negociats" ha estat T-Systems, que ha aconseguit contractes de la Generalitat per valor de 420'99 milions d'euros. El màxim responsable del CTTI, Carles Flamarich, havia estat amb anterioritat alt executiu de T-Systems, com ell mateix explica a Linkedin.

(Un prec als lectors i lectores. Feu circular aquesta informació per les xarxes socials abans que no sigui massa tard. No hi ha en joc només 55'5 milions d'euros. Hi ha en joc la Catalunya que volem i per la què lluitem: neta, justa i lliure. Parem els peus a Artur Mas, a Deloitte i a David Madí. Si l'11 de desembre Deloitte s'emporta aquest contracte, Catalunya sofrirà una nova derrota, com recordem cada Onze de Setembre. Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba!)

www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/12/endarrera_aquesta_gent_tan_ufana_i_tan_superba_32816.php