Campanya d'internacionalització "El món ho ha de saber" ANC-Sàpiens

www.elmonhohadesaber.cat - http://www.sapiens.cat/ca/el-mon-ho-ha-de-saber.php

Com puc participar-hi?

Com puc participar en la campanya?
Anant a la secció 'Participa' i escollint un dels tres nivells de participació.

Quin cost té participar-hi?
15 €, 25 € o 50 €, en funció de l'opció escollida.

Què inclou cada opció?

15€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat.

25€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat i un altre exemplar del llibre que et farem arribar al teu domicili.

50€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat, un altre exemplar del llibre que et farem arribar al teu domicili, una subscripció gratuïta d'un any a una de les revistes de Sàpiens Publicacions (SÀPIENS, CUINA, DESCOBRIR o SÚPERS) i la samarreta de la campanya.

En les opcions 2 i 3, es pot escollir l'idioma del llibre que s'enviarà al domicili de la persona que ha participat en la campanya?
Sí, es pot escollir entre català, castellà, anglès, francès i alemany.

Puc participar-hi més d'una vegada?
Sí, només cal que tornes a escollir l'opció que desitgis i que emplenis els camps del formulari.

Com es formalitza el pagament?
Amb targeta de crèdit mitjançant una passarel·la de pagament segura de la Caixa.

Com sé a quina personalitat se li enviarà el meu llibre?
Un cop realitzat el pagament, mitjançant un procés aleatori s'assigna una de les personalitats de la base de dades. La personalitat no es pot escollir manualment.

Per què hi ha gent que ha pogut escollir la personalitat?
La personalitat no es pot escollir: s'assigna de forma automàtica mitjançant un procés aleatori. Tot i així, des de SÀPIENS hem demanat als representants de les dues principals institucions del país, Artur Mas, president de la Generalitat, i Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, que facin un enviament personalitzat als seus homòlegs. A més a més, també hem demanat a 60 personalitats del país que ens diguin a qui volen enviar el llibre.

Quan es farà l'enviament?
Començarem a enviar els llibres a partir de la primera setmana de desembre.

Com sabré que el meu llibre s'ha enviat?
T'enviarem una notificació per e-mail en el moment que dipositem a Correus el llibre que ha de rebre la personalitat.

La personalitat que rep el llibre sap qui li ha enviat?
Sí. El llibre anirà acompanyat d'una carta explicant l'acció i amb el nom i cognoms de la persona que fa l'enviament, així com el de la revista SÀPIENS.

El meu nom apareixerà en el llibre?
Sí. Els noms de les persones que hi participin abans de l'1 de novembre apareixeran en els crèdits del llibre.

Fins quan puc participar-hi?
Fins al 30 de novembre de 2013.

En quins idiomes s'edita el llibre?
L'idioma original és el català. El traduirem al castellà, anglès, francès i alemany.

Com puc consultar la llista de personalitats?
Ho pots fer de tres maneres diferents: pel nom, pel país o per l'àmbit. Aquest últim apartat té 9 categories: comunicació, política, cultura, economia, esports, justícia, religió, organismes internacionals i societat. En tots els casos, les persones apareixen ordenades alfabèticament pel cognom. Per veure'n els noms, només cal que facis clic en una de les lletres de l'abecedari.

Com hem fet la llista?
Hem elaborat la llista amb l'ajuda de catalans de dins i fora de Catalunya que ens van enviar noms i adreces en la primera fase de la campanya. Hem seguit un criteri lògic que abraça diferents camps. També hem utilitzat les llistes i els guardons més importants. Així, si per a les empreses hem consultat diverses llistes Forbes, en el cas de les universitats hem utilitzat el rànquing Shanghai. Pel que fa als premis, hem escollit persones distingides amb els premis Nobel ―hi són tots els vius!―, Oscar, Goya, Bafta, Lleó d'Or, Pritzker, Goncourt, Booker, Cervantes, Príncep d'Astúries, Pulitzer, entre molts altres. Hi trobaràs directors de mitjans de comunicació, mandataris internacionals, alcaldes de les principals ciutats, líders de partits polítics i de sindicats, parlamentaris, ministres, tots els eurodiputats, directors de les empreses i els bancs més destacats i dels principals organismes internacionals ―en el cas de l'ONU, hi ha els representants de tots els països membres―, cineastes, productors i actors de cinema, escriptors, músics i cantants, cuiners, historiadors, sociòlegs, arquitectes, científics, esportistes, directors d'ONG, d'institucions culturals i judicials, representants de les diferents religions o els rectors de les universitats més importants. Ha estat una tasca titànica i, com que som humans, ens hem pogut equivocar. Si hi trobeu algun error i el voleu esmenar, ens podeu enviar un e-mail a elmonhohadesaber@sapienspublicacions.cat.

Per què no hi ha catalans a la llista de les 10.000 personalitats?
El projecte 'El món ho ha de saber' només s'adreça als habitants de fora de Catalunya, perquè són ells els que han de saber la realitat del nostre país.

Existeix la possibilitat de comprar únicament el llibre?
Sí. La compra del llibre no forma part de la campanya, però, igualment, si el vols comprar, envia'ns un e-mail a l'adreça sapiens@sapienspublicacions.cat amb la teva sol·licitud.    

Per què els bilingües (potser) tenim el cervell (una mica) més desvetllat

Dues llengües, millor que una

El bilingüisme millora les aptituds cognitives des de la primera infantesa fins a la tercera edat | Els infants que parlen dues llengües solen concentrar-se més bé i filtrar les distraccions | En bilingües, els primers símptomes de l'alzheimer apareixen uns cinc anys més tard

La Vanguardia en català | 03/05/2011 - 03:04h

Josep Corbella

Barcelona

Un nadó de cinc mesos és capaç de distingir entre dos idiomes si puja en una família bilingüe en la qual la mare parla en un idioma i el pare, en un altre. En edats escolars, els alumnes bilingües tenen més capacitat que els monolingües per concentrar la seva atenció en estímuls rellevants i ignorar els irrellevants.
Aquesta capacitat de fixar l’atenció, que és independent de la intel ·ligència, es manté a l’etapa adulta. Però és a la tercera edat on el bilingüisme està demostrant beneficis més importants.
Segons dos estudis de l’Institut d’Investigació Rotman de Toronto (Canadà), els símptomes de l’alzheimer apareixen, de mitjana, uns cinc anys més tard en persones bilingües que en monolingües. “No és que el bilingüisme previngui l’alzheimer”, adverteix Ellen Bialystok, directora de tots dos estudis. Però, amb uns mateixos danys neurològics, “les persones bilingües es defensen millor”.
L’est del Canadà, on conviuen anglès i francès, i Catalunya, on conviuen català i castellà, són dos dels millors laboratoris del món per estudiar els efectes del bilingüisme. A Catalunya, destaquen les investigacions d’Albert Costa i Núria Sebastián a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); les d’Antonio Rodríguez- Fornells a l’Institut d’Investigació de Bellvitge (Idibell); i, més recentment, les de Laura Bosch a l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta de la Universitat de Barcelona (UB).
“Els avantatges cognitius del bilingüisme en nens i adults s’atribueixen a què dominar dos idiomes obliga a una gimnàstica mental permanent que millora el sistema de control executiu del cervell”, explica Albert Costa, investigador Icrea de la UPF. El control executiu es refereix a la capacitat de concentrar-se en una activitat inhibint les distraccions. En persones multilingües, que tothora poden comunicar-se en dos o més idiomes diferents, el cervell ha d’ignorar les paraules d’un idioma per poder comunicar-se en l’altre. Per exemple, ha d’ignorar poma per dir manzana, o viceversa, segons la situació en què es trobi.
Els estudis de neuroimatge han confirmat que les àrees del cervell involucrades en el llenguatge s’encavalquen amb les que estan involucrades en el control executiu. També s’ha observat que les lesions en l’àrea del control executiu –per exemple, en persones que han tingut un ictus– tenen repercussions en la capacitat lingüística. Els investigadors adverteixen que més control executiu no comporta més intel·ligència.
“Seria un error dir que les persones bilingües són més intel·ligents que les monolingües, això no és cert”, aclareix Antonio Rodríguez- Fornells, investigador Icrea de l’Idibell i de la UB. “Les funcions executives són importants, però la intel·ligència engloba moltes altres funcions”. Tot i així, el bilingüisme canvia el cervell d’una manera que permet ser més eficient quan es realitzen diverses activitats alhora o bé quan cal concentrar l’atenció en una tasca concreta.
Albert Costa, de la UPF, recalca que el bilingüisme no només té beneficis, sinó també costos cognitius. Així, en tests dissenyats per trobar paraules amb rapidesa entre les 50.000 que un estudiant universitari sol tenir arxivades al cervell, els estudiants bilingües triguen un 5% més que els monolingües: es retarden uns 30 mil·lisegons per a un exercici que sol resoldre’s en 600 mil·lisegons. També “els passa més sovint que tenen una paraula a la punta de la llengua i no l’acaben de trobar”, explica Costa. I tenen un vocabulari una mica més reduït que els monolingües en una sola llengua, encara que més ampli si se sumen les dues llengües.
Ambels estudis realitzats en infants i adults, Costa és reticent a concloure que el bilingüisme sigui millor que el monolingüisme. “Podem afirmar que té efectes cognitius, amb beneficis i costos”, explica. “Però dir que els beneficis superen els costos depèn dels judicis de valor que cadascú faci”.
El que està decantant la balança a favor del bilingüisme són els resultats de les investigacions d’Ellen Bialystok en persones grans de Canadà. Després d’analitzar 395 pacients en dos estudis, Bialystok ha observat que els primers símptomes de l’alzheimer es manifesten als 72 anys en pacients monolingües i als 77 en bilingües.
“No hi ha cap tractament farmacològic que hagi demostrat un efecte comparable”, va escriure Bialystok a la revista Neurology quan va presentar els seus últims resultats al novembre.
Aquest benefici s’atribueix a que exercitar el cervell parlant dues llengües amb assiduïtat crea una reserva de recursos cognitius que permet afrontar millor l’alzheimer, igual que practicar activitat física crea una reserva de salut que permet afrontar millor altres malalties.

Dues llengües, millor que una

El tancament del Canal 9 al País Valencià - ara.cat

La plantilla pren Canal 9 i n'aireja els draps bruts

Fabra vol posar fi a les emissions "tan ràpid com ho permeti la legislació"

SALVADOR ALMENAR

València. | Actualitzada el 07/11/2013 00:00

MANIFESTACIÓ Els treballadors de RTVV protestant ahir davant del Palau de la Generalitat. D. GARCIA-SALA

La decisió que dimarts va prendre el govern del president del PP Alberto Fabra de tancar la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) pot tenir conseqüències encara inimaginables per al futur i les aspiracions polítiques del PP al País Valencià. Si l'aprovació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va afectar mil treballadors va començar a fer visibles les veus crítiques amb la gestió dels directius de l'empresa i els governs que els han emparat, l'anunci i la confirmació ahir al matí del president Fabra que el tancament "és innegociable" va donar motius als treballadors perquè prenguessin el control dels mitjans per "fer la programació que feia temps volien fer".
La decisió de tancar la ràdio i la televisió pública valenciana, "l'única que es podia prendre", segons les paraules del mateix president, va generar un polvorí informatiu amb el centre de produccions i programes de RTVV a Burjassot com a epicentre. Des d'allà els treballadors van seguir a primera hora del matí la compareixença pública del president Fabra, que va tancar la porta a qualsevol tipus de negociació per revertir la situació. El president va repetir que la readmissió ordenada per la sentència que anul·la l'ERO feia "inviable" la radiotelevisió, perquè la Generalitat Valenciana no pot fer front als "40 milions" que costaria.
Fabra, lluny d'assumir responsabilitats, va culpar de la situació els treballadors. El president va dir que els sindicats "no van entendre, o no van voler entendre, que l'única manera de fer sostenible Radiotelevisió Valenciana" era l'ERO, i els va acusar de no haver volgut negociar en aquell moment. Implacable, Fabra va rebutjar asseure's a buscar una solució que garanteixi la supervivència de la cadena pública perquè el moment de "negociar ja ha passat", i descartava així prendre altres mesures com l'elaboració d'un nou ERO.
Indignats per la fi d'un projecte que ha durat 24 anys, i també alliberats perquè ja no han de témer pels seus llocs de treball, els treballadors van agafar el control de la programació i durant set hores ininterrompudes diverses cares conegudes de la cadena van denunciar la manipulació que han patit, orquestrada pels directius de l'empresa, i la mala gestió dels responsables de la cadena, que l'ha portat a acumular un deute de 1.300 milions.
Els informatius emesos ahir van ser inaudits. Van explicar que amb el PP el deute ha passat de 32 a 1.300 milions; que un dels exdirectors està imputat en el cas Gürtel; que un altre està acusat i imputat per haver abusat, presumptament, de tres companyes de Canal 9, i que gràcies a un grup parlamentari "ple d'imputats" -en referència al PP- el govern valencià podrà tirar endavant la llei que certifiqui la defunció de RTVV.

L'hora dels "vetats"
La permissivitat dels directors, sabedors que el projecte ha arribat a la seva fi, i la decisió dels empleats de modificar la graella televisiva van permetre que ahir participessin en un programa especial preparat pels treballadors alguns membres de la societat valenciana que mai havien trepitjat un plató de Canal 9 i que fins i tot estaven vetats a la tele. Va ser el cas, per exemple, del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno. Ni ell ni cap dels seus predecessors havia estat mai abans a la televisió pública valenciana, que ha donat històricament l'esquena a aquesta entitat. Tant és així que Moreno va lliurar ahir a Canal 9 un premi concedit per Escola Valenciana a l'empresa el 2011 perquè fa dos anys RTVV no va enviar cap representant a recollir el guardó.
També es van entrevistar ahir els membres d'Obrint Pas Xavi Sarrià i Miquel Ramos, que van denunciar en directe que ells i la seva música han estat "vetats". Una altra de les veus que han aparegut poc a Canal 9 en els últims set anys i que ahir va poder denunciar que la televisió "va manipular" i "es va oblidar" d'ells poc després del sinistre va ser la presidenta de l'associació de víctimes de l'accident de metro del 2006, Beatriz Garrote. Com ells, van passar per les càmeres de Canal 9 desenes de persones carregant contra Fabra i el seu govern.

Corrua de dimissions
Fabra té un problema, i és que aquesta situació es pot allargar un mes fins que les Corts Valencianes aprovin la llei que liquidi RTVV. Encara que vulgui, el president no té una altra manera per deixar en negre el senyal i, si no busca una solució, els treballadors -i també els ciutadans- poden estar durant un mes donant dia a dia informació de com el PP ha enfonsat l'ens públic. Per aquest motiu, ahir el president valencià va dir que el procés de tancament de l'empresa es farà "tan ràpid com ho permeti la legislació".
Després que el PP valencià hagi deixat caure Canal 9, a la televisió ja no queda ningú que doni la cara per Fabra. Ahir es va viure una situació de total desgovern després que la directora general de la radiotelevisió, Rosa Vidal, i tot el seu equip de direcció presentessin la dimissió -dimarts ja van anunciar que ho farien- per la inexistència de confiança en el govern valencià "per haver faltat a la veritat" i haver descarregat la responsabilitat de l'anul·lació de l'ERO en el seu equip. Ahir a última hora també van dimitir els quatre consellers de Radiotelevisió Valenciana nomenats pel PP en veure frustrades les expectatives de futur" d'una RTVV "pública i viable".

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/plantilla-Canal-naireja-draps-bruts_0_1025297558.html

Qui té por de Teresa Forcades? - Andreu Barnils - VilaWeb

Molta demagògia amb Teresa Forcades. Això hi ha. Ahir en vam viure un nou episodi. Teresa Forcades va concedir aquesta entrevista en vídeo a l'agència EFE. És una entrevista tallada mil vegades amb un titular tret de context. Sigui com sigui, EFE va triomfar i va aconseguir allò que volia. Aquest titular, 'Teresa Forcades vol prohibir els partits polítics', va aparèixer arreu, fins i tot a VilaWeb. El titular va provocar la reacció lògica i per Twitter vaig llegir això: 'Franco volia el mateix'. Felicito l'agència EFE: missió complerta.

A mi m'agradaria poder veure l'entrevista amb Teresa Forcades sencera. Sense tants talls. Perquè potser sí que va dir que volia prohibir els partits polítics. No ho sé. Però si la talleu a mitja frase feu trampa. I si resulta que diu: 'Vull prohibir els partits polítics i substituir-los per mecanismes més democràtics'? No és pas igual. Aleshores el debat és ben diferent i no l'haurien comparada amb Franco per Twitter.

Teresa Forcades ho té tot per a rebre: independentista, anticapitalista, dona i monja. Un còctel explosiu. Rep per totes bandes. Per començar, d'EFE. L'única cosa que l'agència de notícies de l'estat espanyol deu tenir en aquests moments al cap és com desacreditar independentistes. Però no són pas els únics que l'ataquen. Ella també rep atacs dels catòlics dogmàtics. No li perdonen, d'entrada, que sigui dona, s'alarmen quan diu que l'Església Catòlica hauria de demanar perdó per haver estat franquista i se sulfuren de veure que no combat l'avortament. Però sobretot no perdonen que una monja ens parli de capitalisme i democràcia en comptes del sexe dels àngels. Que una monja ens faci pensar en comptes de fer-nos resar. És això, que no poden suportar. No són pas els únics: l'odi que desperta el debat sobre el capitalisme és espectacular. Fa saltar espurnes. Es veu que és l'única solució, tu. Si presentes alternatives, ets un boig i un populista.

Uns altres que he vist que no poden sofrir Teresa Forcades són alguns dogmàtics de l'esquerra. Ui, aquests: aquests no li perdonen que sigui monja. Això els supera. Ara resulta que Teresa Forcades, una anticapitalista de cap a peus, té el problema que és monja. I a mi què si és monja. Com si vol ser alpinista. Que gràcies a una monja, i no a ells, els escollits, l'anticapitalisme arribi a capes de la població que mai de la vida n'havien estat permeables. Això els fa mal. Per això alguns l'ataquen i alguns altres, més sibil·lins, la volen fer seva. Doncs per mi el fet que sigui monja no és cap problema, sinó justament un avantatge. Vosaltres veieu les tietes catalanes votant l'extrema esquerra? Doncs potser la voten a ella. Potser Forcades aconsegueix l'impossible: que ex-votants de Convergència, i de missa setmanal, votin anticapitalisme.

Uns altres que tenen por de Teresa Forcades són els antilíders. D'aquests, n'hi ha uns quants. Fora líders, diuen. Que ningú no es destaqui. Tots iguals! Si no sobresurt ningú, tampoc ningú no veurà on són els mediocres, deuen pensar. Doncs jo crec que l'excel·lència s'aprèn veient-la. Sí, hi ha gent que sobresurt. Sí, hi ha gent més intel·ligent que d'altra. Sí, hi ha gent que aconsegueix fer-se escoltar. Forcades n'és un cas clar. Té fusta de líder. On és, el problema? Jo no el sé veure, a l'inrevés: un líder és un dels nostres que ens millora. Un veí que hi veu més clar. Un col·lega més intel·ligent. No cal estar-hi d'acord. Això tant se val. A mi, per exemple, com a ateu que sóc, em posa a prova, aquesta dona. M'obliga a millorar. Sóc als seus antípodes. Però o milloro el meu ateisme o no li aguanto ni mig debat. Trista Catalunya sense líders, perquè sense líders només queden les castes. Els de baix produïm líders. Els de dalt ja tenen hereus.

Finalment, hi ha els que l'acusen de cercar protagonisme. De cridar l'atenció. De pretendre ser única i original. Són els mateixos que quan veuen algú que porta un barret diuen: 'Bah, aquest només vol cridar l'atenció.' Doncs a mi m'encanta la gent que porta barret. I els qui porten vestits de vint-i-un botó. I els qui van amb crestes de color vermell. I els qui van conills per la Rambla. A mi m'encanta la gent que crida l'atenció. Els catalans i la nostra trista mania de no donar la nota. Però si som tots i cadascú de nosaltres éssers únics! Insubstituïbles. Originals. Aquesta és la paraula. Originals, vulguem o no. I com més se'ns noti, a cadascú de nosaltres, més honestos serem amb nosaltres mateixos. A la Forcades se li nota. És més ella mateixa que ningú. Un ésser únic. Què n'has de fer si és monja, anticapitalista, doctora i independentista a la vegada? Vosaltres també sou únics, originals, i tard o d'hora se us notarà. Per molt que t'esforcis a ser com tothom, algun dia se t'escaparà el jo únic que portes dins. Criticar que ella vulgui ser original i única és absurd: tu, i tots, també ho som d'originals i únics.


Altra cosa, per acabar, és si l'invent del Procés Constituent anirà endavant o no. Si és convenient que vulgui ocupar un espai ja existent. Si l'aliança amb ICV i la CUP és desitjable. Si calen més sigles. Jo tot això, la veritat, no ho tinc tan clar. Però que la Teresa Forcades no és com Franco, això sí que ho tinc molt clar. Per molt que EFE, i els seus titulars, s'hi esforcin, no em convenceran pas.

andreu.barnils@partal.cat
VilaWeb.mobi - Mail Obert