Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Jordi Évole i David Fernàndez, un cara a cara sobre futbol, política i ultradreta | VilaWeb

Jordi Évole i David Fernàndez, un cara a cara sobre futbol, política i ultradreta

En la presentació del llibre '¡A las armas! Hooligans ilustrados', de Quique Peinado






David Fernàndez ha arribat una mica tard al món del futbol, i ho ha fet com a afeccionat del Rayo Vallecano. Jordi Évole és un conegut afeccionat del Barça. I tots dos van coincidir en un acte aquesta setmana a la llibreria Taifa del barri de Gràcia de Barcelona per a presentar el llibre del periodista Quique Peinado ‘¡A las armas! Hooligans ilustrados’ (Libros del KO), en què fa el seu particular homenatge al Rayo, el club del seu barri. La presentació es va fer poc abans del Barça-Rayo del Camp Nou, i en la tertúlia es va parlar de futbol, i de política, de moviments socials, i també de la impunitat de la ultradreta.
Algunes frases destacades del debat:
Jordi Évole: ‘Em sento identificat amb l’expressió barrionalista que surt al llibre. Els bukaneros són dels pocs grups d’afeccionats d’esquerres als camps de futbol. Tu creus David que els bukaneros donarien suport a Artur Mas en la investidura?’
David Fernàndez: ‘Dirien que no, n’estic convençut!’
D.F: ‘I això del barrionalisme també funciona molt bé a Gràcia, per la seva història. La meva opció pel Rayo és de classe, de rebel·lia. Si s’ha de triar quan hi ha les lògiques dels grans que tot ho volen i tot ho poden i hi ha els petits que sempre resisteixen… I la del Rayo va ser l’opció més digna.’
D.F: ‘El Barça és efectivament més que un club, és una multinacional, i té el cinisme de la política internacional en la seva samarreta: davant hi té Qatar, que és qui finança la guerra al Pròxim Orient, i a darrere hi porta Unicef, que és qui s’encarrega de les víctimes.’
DF, parlant de Messi: ‘Som en un país en què la verge és negra, el goril·la és blanc i l’heroi nacional és un defraudador fiscal, i no parlo de Pujol. ‘
DF sobre ultradreta: ‘L’especificitat és la tolerància amb l’extrema dreta i amb les formes de feixisme. És un insult. Qui amenaça a Jordi Borràs és qui entra a la Blanquerna fa dos anys.’
Jordi Évole diu que va comentar el fet en una tertúlia en una televisió de Madrid i tothom el mirava amb cara d’estranyesa. ‘Que trist que ni tan sols els hagi arribat aquest fet.’


Jordi Évole i David Fernàndez, un cara a cara sobre futbol, política i ultradreta | VilaWeb

dissabte, 17 d’octubre del 2015

La obsolescència programada, el consumisme insostenible

Un seguit de preguntes que ens haurem de fer tard o d'hora: És necessari que les coses durin un temps limitat, quan podrien fabricar-se perquè duressin 'tota la vida'? A qui beneficia? És veritat que només hi ha aquesta opció perquè les empreses funcionin? Hi ha alternatives? Com serien una societat i una economia on no es produís i no es llancés tant? Seriem més feliços que ara? Som feliços ara? Quant pot durar el planeta al ritme que portem?


Ahir -divendres 16 d'octubre de 2015- vaig escolar un fragment del programa de ràdio 'No ho sé', de RAC1 sobre aquest tema que tots intuïm, però del que no parlem clarament: tot avui dia es fabrica de manera que dura un temps limitat. I es fa perquè la màquina de produir no descansi, perquè comprem i greixem el sistema de fabricació. Conec algun exemple d'empreses que varen plegar, perquè els seus productes 'duraven tant, que la gent ja no en comprava més'.


Esmenten un documental català -en castellà- emès Televisió Espanyola, anomenat 'Comprar-Tirar-Comprar', que us deixo com a reflexió sobre el tema.



dimarts, 13 d’octubre del 2015

Siria: El perquè de tot plegat. Un vídeo molt i molt recomanable. I fet de forma sorprenent!

 https://www.facebook.com/fpaniorte/videos/10207603254664027/





La guerra de Siria explicada en 5 minutos! No os lo perdais, muy interesante.

Posted by Fran Pérez Aniorte on dijous, 8 / octubre / 2015

 (25) Fran Pérez Aniorte

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Qui són els antisistema? - Gran editorial del Carles Capdevila - ARA.CAT

Hola, no sé si em tocareu el crostó els de l'ARA, però no he tingut més remei que compartir aquest article al meu bloc. 

Ets gran, Carles, dius millor que ningú el que molts pensem. Al final, el dubte sobre si serem capaços de fer un país millor... plana sense que puguem evitar-ho, amb aquesta penya que tenim per polítics. Tot i que sóc dels que pensa que sí, que tenim els que ens mereixem. 

I deixeu-me acabar amb una cosa políticament incorrecte -potser-. Tal i com està la cosa, o com ha quedat després del 27S, no veig una altra sortida legítima que convocar el referèndum. I si cal, declarar la independència per a poder-lo convocar. No crec que cap país amb dos dits de front s'hi pogués oposar. Lo altre... em fa por. NO per res, sinó perquè vull la independència, i correm el risc, si no ho fem bé, no no més de no obtenir-la, sinó de que quedi aparcada per una o dues generacions més.

Ja sabeu, en això no tenim adversaris, tenim enemics...

Guia per detectar els autèntics antisistema

Trobo que antisistema són Bárcenas o Millet, dos lladres que minen la fe en el sistema. Antisistema és la comptabilitat sencera del PP, tots els seus casos de corrupció sistèmics. Antisistema és el TC, un tribunal injust per definició, perquè està al servei d’un partit. Antisistema és Jordi Pujol Ferrusola. Antisistema són els negocis de Florentino com el del Castor, blindats amb indemnitzacions indignes. Antisistema és haver estafat avis i àvies amb preferents. Antisistema és permetre que creixi la pobresa infantil. Antisistema és deixar gent sense casa mentre els bancs reben rescats públics milionaris. Antisistema és que bancs rescatats s’hagin venut les hipoteques a fons voltor. Antisistema és el control d’uns mitjans de comunicació escanyats per generar altaveus servils fins al patetisme. Antisistema és la taxa d’atur. Antisistema són les tanques de Melilla. Antisistema és el calvari que ha passat Ester Quintana. Antisistema són les comissions. Antisistema és mantenir uns CIES on no tenir papers és un delicte. Antisistema és la precarietat com a mètode. Antisistema és que els rics hagin doblat la fortuna en els anys de crisi. Antisistema és vetar que Catalunya pugui aplicar el decret de pobresa energètica.
I avui lamento que l’article sigui curt, perquè podria continuar un parell d’hores. Vull creure que en l’estat propi crearem les bases d’un nou sistema que garanteixi vides dignes des de la justícia social. Només així el viatge paga la pena.

http://www.ara.cat/firmes/carles_capdevila/Guia-detectar-autentics-antisistema_0_1446455399.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=email