"Si una causa noble no hi cap en un Estat, possiblement el problema no el tingui la causa sinó l'Estat"
El govern
espanyol pagarà 450 milions d’euros a l’empresa TP Ferro, propietat
d’ACS que és la constructora de Florentino Pérez, el president del Reial
Madrid. Li pagarà aquests diners perquè pel túnel del Pertús
no hi passen tants TGV, no hi ha tant negoci, això no compensa la
inversió i per tant el projecte és fallit. Ara farà dos anys, el govern
espanyol ja va pagar a Florentino 1.350 milions d’euros com a
compensació per tancar la planta de gas Castor. Aquests diners se’ns
estan cobrant encara ara en forma d’impostos sobre el gas a tots els
usuaris. La planta Castor no es va tancar per caprici sinó perquè
provocava terratrèmols a les terres de l’Ebre i Castelló.
El mateix dia que Foment va anunciar que pagaria aquests 450 milions
d’euros, ADIF (el gestor ferroviari depenent de Foment) va comunicar a
la Generalitat que no invertirà els 306 milions d’euros compromesos el
2014 per millorar la xarxa de Rodalies de Catalunya. Ara s’ha anunciat
que aquesta inversió, promesa per Ana Pastor, no arribarà. El pla de
Rodalies Renfe de Zapatero preveia 4.000 milions d’euros per Catalunya.
Des del 2008 només se n’han invertit 400. Des del 2012, s’han registrat
1.600 incidències. En 1460 dies, 1.600 incidències. Tenint en
compte que surt a més d’una incidència per dia aviat no es podrà
utilitzar aquesta paraula perquè ‘incidència’ és un mot aplicable a
quelcom que no és rutinari.
El mateix dia que Foment ha dit sí a Florentino i no a
Catalunya també hem sabut que Rita Barberá cobrarà 2.300 euros més al
mes pel simple fet de passar del PP al Grup Mixt. En total
arribarà als 7.000 euros mensuals que continuarà cobrant fins que
s’acabi la legislatura. Però compte, com que Barberà no és senadora
escollida en eleccions legislatives sinó de designació per les Corts
valencianes, podrà mantenir aquesta acta fins el 2019, any en què es fan
eleccions al País Valencià. Barberà està investigada pel Suprem per
blanqueig de diners.
El mateix dia del plus a Barberá ens hem assabentat que el
fiscal que porta el cas dels ERO d’Andalusia està investigant on han
anat a parar 741 milions d’euros. 741 milions d’euros són més
del doble que aquells 306 milions d’euros que a ADIF no li dóna la gana
invertir a Catalunya per fer una mica millor la vida als usuaris de
Renfe.
El mateix dia que passava tot això, Xavier García-Albiol se n’anava a
Madrid. Per demanar a la Moncloa que freni el rescat a Florentino? No.
Per demanar al ministre de Foment que inverteixi a Rodalies Catalunya?
No. Per exigir a Cospedal que es quadri davant de Barberá? No. El president del PP català, que sovint acusa l’independentisme de no abordar les prioritats dels catalans, va anar a Madrid per entrevistar-se i fotografiar-se amb el fiscal en cap de l’Audiència Nacional perquè persegueixi penalment (és a dir, amb condemnes de presó) contra aquells que diumenge passat van cremar fotos del Rei.
El mateix dia que passava tot això el TSJC anunciava que
asseuria al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
seran jutjats per permetre que el 9 de novembre del 2014 es
posessin urnes arreu de Catalunya perquè 2,3 milions de catalans (entre
ells Josep Antoni Duran i Lleida) hi dipositessin un paper en què
expressaven la seva opinió sobre quina relació ha de tenir el seu país
amb Espanya. A vegades cal recordar que una de les opcions era quedar-se
com ara. De fet, 104.000 partidaris del no van fer l’esforç de
legitimar el 9N anant a votar a favor d’una Catalunya espanyola. Per
cert: al text de la interlocutòria, els jutges que tiren endavant el
judici contra un expresident de la Generalitat i dues conselleres
admeten que les intencions de tots ells eren “nobles” però que “ningú té
patent de cors per saltar-se la llei”. És la primera vegada que un
estament judicial opina, per escrit, que exercir el dret a decidir és
‘noble’. Noble però il·legal. Si una causa noble no hi cap en un estat,
possiblement el problema no el tingui la causa sinó l’estat.
Hi ha dies que, en un mateix dia, articles com aquest s’escriuen pràcticament sols.
espanyol pagarà 450 milions d’euros a l’empresa TP Ferro, propietat
d’ACS que és la constructora de Florentino Pérez, el president del Reial
Madrid. Li pagarà aquests diners perquè pel túnel del Pertús
no hi passen tants TGV, no hi ha tant negoci, això no compensa la
inversió i per tant el projecte és fallit. Ara farà dos anys, el govern
espanyol ja va pagar a Florentino 1.350 milions d’euros com a
compensació per tancar la planta de gas Castor. Aquests diners se’ns
estan cobrant encara ara en forma d’impostos sobre el gas a tots els
usuaris. La planta Castor no es va tancar per caprici sinó perquè
provocava terratrèmols a les terres de l’Ebre i Castelló.
El mateix dia que Foment va anunciar que pagaria aquests 450 milions
d’euros, ADIF (el gestor ferroviari depenent de Foment) va comunicar a
la Generalitat que no invertirà els 306 milions d’euros compromesos el
2014 per millorar la xarxa de Rodalies de Catalunya. Ara s’ha anunciat
que aquesta inversió, promesa per Ana Pastor, no arribarà. El pla de
Rodalies Renfe de Zapatero preveia 4.000 milions d’euros per Catalunya.
Des del 2008 només se n’han invertit 400. Des del 2012, s’han registrat
1.600 incidències. En 1460 dies, 1.600 incidències. Tenint en
compte que surt a més d’una incidència per dia aviat no es podrà
utilitzar aquesta paraula perquè ‘incidència’ és un mot aplicable a
quelcom que no és rutinari.
El mateix dia que Foment ha dit sí a Florentino i no a
Catalunya també hem sabut que Rita Barberá cobrarà 2.300 euros més al
mes pel simple fet de passar del PP al Grup Mixt. En total
arribarà als 7.000 euros mensuals que continuarà cobrant fins que
s’acabi la legislatura. Però compte, com que Barberà no és senadora
escollida en eleccions legislatives sinó de designació per les Corts
valencianes, podrà mantenir aquesta acta fins el 2019, any en què es fan
eleccions al País Valencià. Barberà està investigada pel Suprem per
blanqueig de diners.
El mateix dia del plus a Barberá ens hem assabentat que el
fiscal que porta el cas dels ERO d’Andalusia està investigant on han
anat a parar 741 milions d’euros. 741 milions d’euros són més
del doble que aquells 306 milions d’euros que a ADIF no li dóna la gana
invertir a Catalunya per fer una mica millor la vida als usuaris de
Renfe.
El mateix dia que passava tot això, Xavier García-Albiol se n’anava a
Madrid. Per demanar a la Moncloa que freni el rescat a Florentino? No.
Per demanar al ministre de Foment que inverteixi a Rodalies Catalunya?
No. Per exigir a Cospedal que es quadri davant de Barberá? No. El president del PP català, que sovint acusa l’independentisme de no abordar les prioritats dels catalans, va anar a Madrid per entrevistar-se i fotografiar-se amb el fiscal en cap de l’Audiència Nacional perquè persegueixi penalment (és a dir, amb condemnes de presó) contra aquells que diumenge passat van cremar fotos del Rei.
El mateix dia que passava tot això el TSJC anunciava que
asseuria al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
seran jutjats per permetre que el 9 de novembre del 2014 es
posessin urnes arreu de Catalunya perquè 2,3 milions de catalans (entre
ells Josep Antoni Duran i Lleida) hi dipositessin un paper en què
expressaven la seva opinió sobre quina relació ha de tenir el seu país
amb Espanya. A vegades cal recordar que una de les opcions era quedar-se
com ara. De fet, 104.000 partidaris del no van fer l’esforç de
legitimar el 9N anant a votar a favor d’una Catalunya espanyola. Per
cert: al text de la interlocutòria, els jutges que tiren endavant el
judici contra un expresident de la Generalitat i dues conselleres
admeten que les intencions de tots ells eren “nobles” però que “ningú té
patent de cors per saltar-se la llei”. És la primera vegada que un
estament judicial opina, per escrit, que exercir el dret a decidir és
‘noble’. Noble però il·legal. Si una causa noble no hi cap en un estat,
possiblement el problema no el tingui la causa sinó l’estat.
Hi ha dies que, en un mateix dia, articles com aquest s’escriuen pràcticament sols.
