Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dimecres, 8 de juny del 2011

Números canten

Al sortir del ple municipal de comiat del mandat 2007-2011, he tingut una trista sorpresa. D’alguna manera, els integrants de Gent pel Progrés de Tiana han vingut a dir-me que és per culpa de SI, del fet d’haver-se presentat, que Gent ha perdut un regidor (i per tres vots, un segon, afegiria).
Espero que hagi estat una broma (molt convincent, per cert) perquè en cap moment puc creure que ningú es pensi que d’una banda, els vots són seus. La gent vota –o no- allò que creu convenient. I a més hi ha els més de 260 vots en blanc i nuls. Raons hi haurà perquè una formació que ha estat al govern, empitjori resultats. L’anàlisi que n’ha fet l’Emili Muñoz, l’altre dia a la ràdio, i avui al ple, em sembla encertat, encara que incomplet: no pot ser que ho hagin fet tot bé i tinguin la mala sort que deixen de votar-los més de 200 persones.
Però és que un senzill EXERCICI MATEMÀTIC ens diu que NO HI HA CAP RAÓ per pensar que sigui atribuïble a SI aquest resultat:
En el supòsit que Gent s’hagués endut els 193 vots que ha obtingut SI (una teoria altament improbable, ja que seria com dir que ocupem el mateix espai electoral, independentisme inclòs), hagués obtingut un total de 780, i per tant, s’hauria disputat el quart regidor, per una desena de vots, amb CiU, amb 770 vots. Un marge massa ajustat per a carregar-li el mort només a SI. És a dir, molt probablement haguessin tret 3 regidors igualment, això sí, més folgadament, però 3 regidors al capdavall.
Aquesta és una reflexió –exercici matemàtic inclòs- que envio als amics i excompanys de Gent, amb els quals vaig compartir feina i il·lusions durant força anys, i amb els quals segueixo tenint un tracte excel·lent. En cap moment se’ns ha passat pel cap perjudicar-los. Nosaltres anem a la nostra, intentant transmetre el nostre missatge i propostes, i el dia de les eleccions els electors decideixen, lliurement. Així va la cosa. I per això ens hem quedat nosaltres sense representació. I no passa res.
I deixeu-me dir, finalment, que el mes de gener vaig seure un dia amb l’Emili (igual que varem fer amb ERC i amb CiU) per mirar de trobar una manera d’anar junts. Ens sembla, com a tants d’altres catalans, que els partits que no tenim obediència espanyola –o digues-li catalanistes- hem d’unir-nos. Si no, la independència del nostre país no serà possible. I això és dolent també per a Tiana i la seva ciutadania.

El final d'una etapa i el principi d'una altra

Ja fa més de dues setmanes de les eleccions del 22 de maig.

Aquest vespre he assistit al darrer ple de l’Ajuntament de Tiana, el darrer del mandat 2007-2011, s’entén.

No sabia ben bé com anava això, i pensava que podria intervenir-hi com a ciutadà, con en els plens regulars. Però avui era dia de balanç, i sobretot, de comiats. Varis dels regidors que avui seien a la taula de plens ho feien –si més no per un mínim de 4 anys- per darrer cop. Al principi ha semblat un inacabable ‘parabien’ de tots quedar bé amb tots, que majoritàriament han optat per portar el seu discurs escrit, per no deixar-se ni passar-se en res. Però hi ha hagut retrets, com sembla que ha estat la tònica general d’aquests darrers anys. Sembla mentida que un grapat de persones que, segur que sí, estan en política municipal per a treballar pel seu poble, hagin d’enfrontar-se i no es puguin, literalment, ni veure.

Esperem que això canviï radicalment a partir d’ara. A això, ben segur, ajudarà que els comiats més ‘sonats’ d’avui hagin estat els de dos alcaldes, el senyor Ferran Vallespinós, que durant 12 anys va ocupar el lloc al front del consistori, i l’Emili Muñoz, que aviat deixarà el càrrec que ha ostentat els 4 darrers anys. S’entengui o no, agradi o no reconèixer-ho, ells dos han estat els principals pols oposats, els caps visibles d’aquesta divisió llarga i inexplicable al nostre ajuntament. Inexplicable, si no s’acudeix al tema estrictament personal. I així ens va tot plegat.

Em quedo amb els desitjos que més o menys tothom ha expressat de lluitar per merèixer el reconeixement i recolzament de la ciutadania. L’abstenció ha estat molt alta, i el vot en blanc hagués ocupat un seient a la taula de plens, si les lleis electorals fossin unes altres.

Com ens hem compromès a SI, durant els propers anys freqüentarem més els plens municipals i mirarem de dir la nostra en tots els fòrums possibles. I també mirar de copsar què passa al poble i als seus habitants, més enllà de les fronteres ideològiques o de pertinença a una o altra opció política. Sense por d’aventurar-me, diria que la meitat o més dels nostres veïns, en realitat, no tenen massa clara aquesta pertinença. I, pesats, seguirem defensant la necessitat del país d’emancipar-se d’un estat que, per exemple, no tracta bé als municipis, ni els dota dels recursos necessaris per acomplir les seves obligacions més fonamentals.

Mira si en tenim, de feina.