Monòleg de Georges Carlin sobre la religió (no té desperdici)

Mira'l a YouTube
http://www.youtube.com/watch?v=WBFdta6oORk&feature=youtu.be

Suspenso en religión: MI COÑO (més clar, aigua)

Suspenso en religión

Blog de Diana López Varela

DOMINGO, 22 DE DICIEMBRE DE 2013

MI COÑO

Es bastante probable que a simple vista parezca que tengo un coño normal: tiene sus labios (internos y externos), su clítoris justo encima, su vagina en medio, su vello púbico (más del que me gustaría)… absolutamente nada con lo que sorprender al personal (con el gustazo que tiene que dar ser hermafrodita). Pero, desde mi punto de vista, mi coño tiene una particularidad bestial: es mío, y yo decido lo que entra y lo que sale de él.

Cuando una mujer es consciente de su sexualidad y de su cuerpo, que no es ni más ni menos que una parte importantísima de su vida, sabrá qué tiene que hacer con su coño. Del mismo modo en que aprendimos a no meter los dedos en los enchufes (sinceramente, no conozco ningún caso de muerte por choque eléctrico) o a no echar las piernas a la vía del tren, sabemos lo que hacer con nuestros órganos sexuales. Cualquier mujer inteligente, que sepa utilizar sus manos y sus piernas y alimentarse solita sabrá cómo utilizar su coño. Las mujeres, señor Ministro, no somos deficientes por defecto. Puede que usted haya tenido malas experiencias, pero le advierto que abusar de una persona deficiente no está bien visto. Ni siquiera en España.

Dicho esto, yo me considero una mujer competente, autónoma y lo suficientemente adulta como para saber si quiero procrear o no. Del mismo modo, considero que absolutamente todas las mujeres que conozco y con las que tengo relación: mis amigas, mis compañeras de trabajo, la dependienta del Zara, la de la gasolinera, la contable de mi padre, mi madre o mis cuñadas, están sobradamente capacitadas para saber qué hacer con sus respectivos coños. Lo cual, además, no deja de ser una decisión personal que de ninguna manera me afecta a mí. Bastante trabajo me da el mío (depilaciones, citologías, menstruaciones…) cómo para preocuparme del de la vecina.

Pero partiendo cómo partimos del principio de que la inmensa mayoría de la población española es medianamente inteligente me pregunto yo qué coño –con perdón- le importará a usted señor Ministro, a la Iglesia y a la panda de fachas que pasean carteles asquerosos mientras defienden guerras que matan a niños (de los carne y hueso), lo que sale de MI COÑO.



Porque yo follo con quien quiero, Alberto. Y cómo quiero. Como soy una mujer inteligente, utilizo métodos de anticoncepción que, dicho sea de paso, son una barrera contra las indeseables enfermedades de trasmisión sexual. Sepa también, que prácticamente ningún hombre –inteligente, a mi entender- con el que me he acostado se negaría a tener sexo sin protección la primera noche. Y que algunos hombres –inteligentes, por supuesto-, lo pidieron expresamente. Si yo, nublada por el calentamiento o por el amor que sentía hacia esa persona, hubiese cedido y hubiese aceptado mantener relaciones sin preservativo quizá me hubiese quedado embarazada. Quizá también me podría haber quedado embarazada con mi pareja, por haber jugado algún día más de la cuenta –las relaciones son un juego de dos, a mí la masturbación no suele embarazarme-, porque falló el método anticonceptivo –fallan, se lo aseguro- o porque esa persona me obligó a hacerlo. Afortunadamente, a mí no me ha pasado. Pero si me hubiese pasado, yo, mujer inteligente, hubiese querido abortar.

¿Sabe por qué? Tengo 27 años, he estudiado, soy profesional y NO quiero ser madre en estos momentos. Además, creo que tengo derecho a equivocarme como usted y como alguno de sus cuatro hijos, que, seguro, alguna vez debieron de haber practicado sexo sin haber convertido ese polvo en un ser humano.

Tengo derecho a abortar sin ser estigmatizada por ello y a hacerlo en las condiciones médico-sanitarias que se esperan de un país europeo en el año 2014. Tengo derecho a no joderme la vida porque un día algo salió mal y ni usted, ni mis padres, ni un cura, ni un psiquiatra ni el mismísimo Dios aparecido en la Tierra pueden negarme mi derecho a decidir lo que sale de MI coño.

Porque entonces, cuando yo y otras mujeres demos a luz, y en el hipotético caso de que todo saliese bien, tendrían usted y su gobierno que hacerse cargo de todos los hijos no deseados que llevan mala vida porque sus padres simplemente, no estaban preparados. O no podían darle un hogar. O no se conocían casi entre ellos. O no podían alimentarlos correctamente, o comprarles sus medicinas. Cosa, que, como bien sabrá, pasa cada día en España. Una nación que tiene el vergonzoso honor de tener a casi un 30 por ciento de la población infantil viviendo bajo el umbral de la pobreza, sólo por detrás de Bulgaria y Rumanía en el conjunto de los 27 países de la Unión Europea.

¿Sabe usted, señor Ministro, cuántos niños hay tirados ahora mismo en las calles de España? ¿O sin calefacción? ¿Y sabe los que comen todos los días lo mismo? ¿Se ha preocupado de conocer a aquellos que llevan los zapatos rotos al colegio? ¿Y a los que no han podido comprar un abrigo este año? ¿No le dan pena? A mí, sí. Lo que no me da pena es un embrión de pocas semanas que, sintiéndolo mucho señor Ministro, ni siente ni padece y que, efectivamente, podría convertirse en algo mucho más importante y entonces sí –y no antes- merecería toda su atención y la de su gobierno. Mientras tanto, amantes como son de la vida, deberían de preocuparse de que yo y el resto de las mujeres de este país tengamos una vida digna, estemos sanas y traigamos hijos deseados al mundo que tendremos que cuidar, inteligentemente, el resto de nuestras vidas.

A veces cuando lo escucho, señor Ministro, me hace sentir usted como mi gata. Le contaré que he tenido que esterilizarla porque la pobre no dejaba de traer hijos al mundo que no podía mantener, ni yo tampoco. Ella, simplemente, se acostaba con varones sin saber lo que hacía ni sus consecuencias. Tuvo dos partos múltiples. Como mi gata es un animal, si yo hubiese querido habría abandonado a todas esas crías, o las habría matado –qué más da, son gatos- Pero no hice eso, me preocupé de cuidar a cada uno de esos gatitos y de buscarles un hogar donde los quisiesen. Me preocupé, además, de llevar a mi gata al veterinario cuando enfermó después del parto –y de pagarlo-. Y después, me responsabilicé de que mi preciosa gata no volviese a quedarse embarazada otra vez. Porque no me gusta abandonar a los animales. Y menos, a las personas. Ojalá ustedes cuidasen a las ciudadanas de este país tanto como yo a mi gata.

Diana López Varela en 20:17

Suspenso en religión: MI COÑO

Quina lucidesa, fa 2400 anys!!

'A nosotros ya nos jubilará la vida'

Em dec estar fent gran, però m'ha arribat al cor...



Un cartel con una cita anónima preside la entrada del comedor comunitario de El Tupí, una asociación de acogida a personas con dificultades económicas, solas y sin recursos: "Tu Cristo es judío, tu coche japonés, tu pizza italiana, tu democracia es griega, tu café brasileño, tus vacaciones son marroquíes, tus cifras son árabes, tus letras son latinas. Y osas decir que tu vecino es extranjero?"

Los vicenses Núria Casamitjana y Marià Vilaró, casados desde hace 52 años, con seis hijos y trece nietos, impulsan y gestionan un comedor social que cada día sirve la comida a una cuarentena de personas, que también se llevan una bolsa con la cena del día y el desayuno del día siguiente. En este local, cedido de manera altruista por los padres claretianos, iniciaron su actividad hace diez años. Núria es la responsable de organizar los horarios y la elaboración de las comidas, coordinar las relaciones con los usuarios y cocinar junto a otros voluntarios. Marià, su marido, se ocupa de la logística y la intendencia.

Esta singular pareja se conoció cuando los dos militaban a la JOC (Joventut Obrera Catòlica), donde profundizaron su cristianismo de base, asentado en las proclamas evangélicas de la fraternidad y la defensa de los débiles. Antes de jubilarse, Marià se dedicó a la fabricación e instalación de muebles de cocina durante 34 años. Núria trabajó mucho tiempo en la tienda de muebles y después abrió una papelería.

Para muchas personas mayores la jubilación supone un grave obstáculo para encarar un futuro incierto. Pero Núria y Marià ya tenían claro cómo querían gestionar esta nueva etapa de la vida: "Antes de jubilarnos éramos responsables de Cáritas en nuestra parroquia, un barrio con mucha presencia inmigrante, sobre todo marroquí. Conocíamos las actividades de la asociación de acogida el Xiprer de Granollers, concretadas en un comedor social, nos animamos a emular su experiencia y decidimos abrir un centro parecido a Vic. En 2004, después de tres años de preparativos, reuniones y gestiones legales abrimos El Tupí en Vic", explican.

Este matrimonio dedica prácticamente todo el día a la asociación. Pero más allá de su tarea voluntarista, también comparte los trabajos de casa: "Marià prepara la cena y yo el desayuno. También cuidamos a los nietos cuando sus padres tienen algún compromiso. Algunos domingos vamos a Barcelona y participamos en reuniones sobre la problemática social, como alguna charla que hace el Pare Manel. Y cada año pasamos una semana en Taizé, en el sur de Francia, donde se hacen encuentros internacionales abiertos a todas las confesiones", comenta Núria.

El Tupí se financia con las aportaciones de unos cincuenta socios: "Cada persona paga un mínimo de 10 euros anuales, o lo que cree oportuno, según la propia conciencia y las posibilidades. También tenemos comercios y empresas colaboradoras fijas que nos ayudan y regularmente nos traen todo tipo de alimentos. A veces, determinadas entidades que organizan actividades lúdicas y festivas nos entregan el dinero que les ha sobrado de una rifa, por ejemplo. Y si en alguna ocasión tenemos excedentes de alimentos, los repartimos entre varias asociaciones solidarias".

Aunque tienen un pensamiento humanista de profundas raíces cristianas, Núria y Marià se sienten alejados del sectarismo o el fundamentalismo dogmático: "Somos autónomos e independientes de la Iglesia. Nos basamos en el discurso evangélico del amor y el perdón, no en el Dios del miedo y la venganza. Aquí respetamos a todas las culturas y creencias y procuramos seguir los consejos de Gandhi cuando decía 'no puedes dar la mano con el puño cerrado' y 'vive más sencillamente para que otros puedan sencillamente vivir'. Esta es nuestra ideología".

El nombre de El Tupí lo escogió Marià: "Antes, en la mayoría de masías de la Plana de Vic había un tupinet, una olla con asas, donde a primera hora se calentaba la sopa, la leche, un poco de vino o alimentos reconstituyentes, antes de ir a ordeñar las vacas y encarar la dura jornada. Era un símbolo ideal para adoptarlo".

Gracias a una reciente aportación de 150.000 euros por parte del ayuntamiento de Vic, El Tupí ya a celebrar la Navidad en un nuevo local de 300 m2, más amplio que el actual, cedido por el ente municipal y situado junto al puente románico de Queralt, en un edificio construido en el espacio ocupado durante décadas por la famosa fábrica de curtidos Colomer-Munmany.

Aunque cada vez hay más jóvenes sin recursos que acuden al comedor social, la mayoría de usuarios tiene más de 45 y 50 años. Marià y Núria tienen claro que la función principal de El Tupí es acoger personas sin recursos, "pero antes que las buenas palabras, lo más prioritario y esencial es llenar el buche. A la gente que viene derivada de Bienestar Social y otros organismos, y a los que vienen por voluntad propia, no les preguntemos nada. Primero que coman. Después, a medida que repiten y ven el panorama cogen confianza, se abren y explican sus experiencias".

La asociación, además de comida, también da asistencia psicológica, si se tercia: "Muchos usuarios tienen un déficit de apoyo afectivo y de acompañamiento, un aspecto que para nosotros es primordial. Tenemos una psicóloga, Teresa, que viene una vez a la semana a atender casos específicos, normalmente personas deprimidas. Pero nosotros también procuramos ser sensibles con todo el mundo. La mayoría de voluntarios de El Tupí tenemos entre 60 y 80, una edad que a menudo supera la de bastantes usuarios. Pero les escuchamos y hablamos con ellos, tengan la edad que tengan. Se han dado casos de voluntarios muy desanimados que han venido a colaborar con la asociación, pero al cabo de un tiempo de actividad, viendo el ambiente de precariedad de algunos y después de conocer de primera mano situaciones mucho más precarias que las propias, siguen una terapia natural que les aparta de la depresión".

Para Marià, la vejez no es una lacra, sino un tiempo precioso que hay que aprovechar: "A nosotros ya nos jubilará la vida", sentencia con rotundidad. Y Núria, que anda con dificultades y lleva una prótesis, añade: "A nuestra edad, con un mínimo de salud no hay lugar para el aburrimiento. Yo a las personas mayores siempre les digo que ya saldremos adelante. Lo importante es transmitir paz y estímulos. La vejez y la jubilación no significa ninguna rendición. Tenemos que asumir los diferentes niveles de la vida. Siempre eres útil para alguna cosa. Ahora, Marià y yo no tenemos obligaciones familiares. Tenemos libertad y tiempo para dedicarlo a lo que nos gusta", remacha.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20131209/54395305631/nosotros-nos-jubilara-vida.html#ixzz2nAn9wARW
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia 

'A nosotros ya nos jubilará la vida'

Campanya d'internacionalització "El món ho ha de saber" ANC-Sàpiens

www.elmonhohadesaber.cat - http://www.sapiens.cat/ca/el-mon-ho-ha-de-saber.php

Com puc participar-hi?

Com puc participar en la campanya?
Anant a la secció 'Participa' i escollint un dels tres nivells de participació.

Quin cost té participar-hi?
15 €, 25 € o 50 €, en funció de l'opció escollida.

Què inclou cada opció?

15€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat.

25€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat i un altre exemplar del llibre que et farem arribar al teu domicili.

50€ Enviament del llibre i del DVD de la Via Catalana a una personalitat, un altre exemplar del llibre que et farem arribar al teu domicili, una subscripció gratuïta d'un any a una de les revistes de Sàpiens Publicacions (SÀPIENS, CUINA, DESCOBRIR o SÚPERS) i la samarreta de la campanya.

En les opcions 2 i 3, es pot escollir l'idioma del llibre que s'enviarà al domicili de la persona que ha participat en la campanya?
Sí, es pot escollir entre català, castellà, anglès, francès i alemany.

Puc participar-hi més d'una vegada?
Sí, només cal que tornes a escollir l'opció que desitgis i que emplenis els camps del formulari.

Com es formalitza el pagament?
Amb targeta de crèdit mitjançant una passarel·la de pagament segura de la Caixa.

Com sé a quina personalitat se li enviarà el meu llibre?
Un cop realitzat el pagament, mitjançant un procés aleatori s'assigna una de les personalitats de la base de dades. La personalitat no es pot escollir manualment.

Per què hi ha gent que ha pogut escollir la personalitat?
La personalitat no es pot escollir: s'assigna de forma automàtica mitjançant un procés aleatori. Tot i així, des de SÀPIENS hem demanat als representants de les dues principals institucions del país, Artur Mas, president de la Generalitat, i Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, que facin un enviament personalitzat als seus homòlegs. A més a més, també hem demanat a 60 personalitats del país que ens diguin a qui volen enviar el llibre.

Quan es farà l'enviament?
Començarem a enviar els llibres a partir de la primera setmana de desembre.

Com sabré que el meu llibre s'ha enviat?
T'enviarem una notificació per e-mail en el moment que dipositem a Correus el llibre que ha de rebre la personalitat.

La personalitat que rep el llibre sap qui li ha enviat?
Sí. El llibre anirà acompanyat d'una carta explicant l'acció i amb el nom i cognoms de la persona que fa l'enviament, així com el de la revista SÀPIENS.

El meu nom apareixerà en el llibre?
Sí. Els noms de les persones que hi participin abans de l'1 de novembre apareixeran en els crèdits del llibre.

Fins quan puc participar-hi?
Fins al 30 de novembre de 2013.

En quins idiomes s'edita el llibre?
L'idioma original és el català. El traduirem al castellà, anglès, francès i alemany.

Com puc consultar la llista de personalitats?
Ho pots fer de tres maneres diferents: pel nom, pel país o per l'àmbit. Aquest últim apartat té 9 categories: comunicació, política, cultura, economia, esports, justícia, religió, organismes internacionals i societat. En tots els casos, les persones apareixen ordenades alfabèticament pel cognom. Per veure'n els noms, només cal que facis clic en una de les lletres de l'abecedari.

Com hem fet la llista?
Hem elaborat la llista amb l'ajuda de catalans de dins i fora de Catalunya que ens van enviar noms i adreces en la primera fase de la campanya. Hem seguit un criteri lògic que abraça diferents camps. També hem utilitzat les llistes i els guardons més importants. Així, si per a les empreses hem consultat diverses llistes Forbes, en el cas de les universitats hem utilitzat el rànquing Shanghai. Pel que fa als premis, hem escollit persones distingides amb els premis Nobel ―hi són tots els vius!―, Oscar, Goya, Bafta, Lleó d'Or, Pritzker, Goncourt, Booker, Cervantes, Príncep d'Astúries, Pulitzer, entre molts altres. Hi trobaràs directors de mitjans de comunicació, mandataris internacionals, alcaldes de les principals ciutats, líders de partits polítics i de sindicats, parlamentaris, ministres, tots els eurodiputats, directors de les empreses i els bancs més destacats i dels principals organismes internacionals ―en el cas de l'ONU, hi ha els representants de tots els països membres―, cineastes, productors i actors de cinema, escriptors, músics i cantants, cuiners, historiadors, sociòlegs, arquitectes, científics, esportistes, directors d'ONG, d'institucions culturals i judicials, representants de les diferents religions o els rectors de les universitats més importants. Ha estat una tasca titànica i, com que som humans, ens hem pogut equivocar. Si hi trobeu algun error i el voleu esmenar, ens podeu enviar un e-mail a elmonhohadesaber@sapienspublicacions.cat.

Per què no hi ha catalans a la llista de les 10.000 personalitats?
El projecte 'El món ho ha de saber' només s'adreça als habitants de fora de Catalunya, perquè són ells els que han de saber la realitat del nostre país.

Existeix la possibilitat de comprar únicament el llibre?
Sí. La compra del llibre no forma part de la campanya, però, igualment, si el vols comprar, envia'ns un e-mail a l'adreça sapiens@sapienspublicacions.cat amb la teva sol·licitud.    

Per què els bilingües (potser) tenim el cervell (una mica) més desvetllat

Dues llengües, millor que una

El bilingüisme millora les aptituds cognitives des de la primera infantesa fins a la tercera edat | Els infants que parlen dues llengües solen concentrar-se més bé i filtrar les distraccions | En bilingües, els primers símptomes de l'alzheimer apareixen uns cinc anys més tard

La Vanguardia en català | 03/05/2011 - 03:04h

Josep Corbella

Barcelona

Un nadó de cinc mesos és capaç de distingir entre dos idiomes si puja en una família bilingüe en la qual la mare parla en un idioma i el pare, en un altre. En edats escolars, els alumnes bilingües tenen més capacitat que els monolingües per concentrar la seva atenció en estímuls rellevants i ignorar els irrellevants.
Aquesta capacitat de fixar l’atenció, que és independent de la intel ·ligència, es manté a l’etapa adulta. Però és a la tercera edat on el bilingüisme està demostrant beneficis més importants.
Segons dos estudis de l’Institut d’Investigació Rotman de Toronto (Canadà), els símptomes de l’alzheimer apareixen, de mitjana, uns cinc anys més tard en persones bilingües que en monolingües. “No és que el bilingüisme previngui l’alzheimer”, adverteix Ellen Bialystok, directora de tots dos estudis. Però, amb uns mateixos danys neurològics, “les persones bilingües es defensen millor”.
L’est del Canadà, on conviuen anglès i francès, i Catalunya, on conviuen català i castellà, són dos dels millors laboratoris del món per estudiar els efectes del bilingüisme. A Catalunya, destaquen les investigacions d’Albert Costa i Núria Sebastián a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); les d’Antonio Rodríguez- Fornells a l’Institut d’Investigació de Bellvitge (Idibell); i, més recentment, les de Laura Bosch a l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta de la Universitat de Barcelona (UB).
“Els avantatges cognitius del bilingüisme en nens i adults s’atribueixen a què dominar dos idiomes obliga a una gimnàstica mental permanent que millora el sistema de control executiu del cervell”, explica Albert Costa, investigador Icrea de la UPF. El control executiu es refereix a la capacitat de concentrar-se en una activitat inhibint les distraccions. En persones multilingües, que tothora poden comunicar-se en dos o més idiomes diferents, el cervell ha d’ignorar les paraules d’un idioma per poder comunicar-se en l’altre. Per exemple, ha d’ignorar poma per dir manzana, o viceversa, segons la situació en què es trobi.
Els estudis de neuroimatge han confirmat que les àrees del cervell involucrades en el llenguatge s’encavalquen amb les que estan involucrades en el control executiu. També s’ha observat que les lesions en l’àrea del control executiu –per exemple, en persones que han tingut un ictus– tenen repercussions en la capacitat lingüística. Els investigadors adverteixen que més control executiu no comporta més intel·ligència.
“Seria un error dir que les persones bilingües són més intel·ligents que les monolingües, això no és cert”, aclareix Antonio Rodríguez- Fornells, investigador Icrea de l’Idibell i de la UB. “Les funcions executives són importants, però la intel·ligència engloba moltes altres funcions”. Tot i així, el bilingüisme canvia el cervell d’una manera que permet ser més eficient quan es realitzen diverses activitats alhora o bé quan cal concentrar l’atenció en una tasca concreta.
Albert Costa, de la UPF, recalca que el bilingüisme no només té beneficis, sinó també costos cognitius. Així, en tests dissenyats per trobar paraules amb rapidesa entre les 50.000 que un estudiant universitari sol tenir arxivades al cervell, els estudiants bilingües triguen un 5% més que els monolingües: es retarden uns 30 mil·lisegons per a un exercici que sol resoldre’s en 600 mil·lisegons. També “els passa més sovint que tenen una paraula a la punta de la llengua i no l’acaben de trobar”, explica Costa. I tenen un vocabulari una mica més reduït que els monolingües en una sola llengua, encara que més ampli si se sumen les dues llengües.
Ambels estudis realitzats en infants i adults, Costa és reticent a concloure que el bilingüisme sigui millor que el monolingüisme. “Podem afirmar que té efectes cognitius, amb beneficis i costos”, explica. “Però dir que els beneficis superen els costos depèn dels judicis de valor que cadascú faci”.
El que està decantant la balança a favor del bilingüisme són els resultats de les investigacions d’Ellen Bialystok en persones grans de Canadà. Després d’analitzar 395 pacients en dos estudis, Bialystok ha observat que els primers símptomes de l’alzheimer es manifesten als 72 anys en pacients monolingües i als 77 en bilingües.
“No hi ha cap tractament farmacològic que hagi demostrat un efecte comparable”, va escriure Bialystok a la revista Neurology quan va presentar els seus últims resultats al novembre.
Aquest benefici s’atribueix a que exercitar el cervell parlant dues llengües amb assiduïtat crea una reserva de recursos cognitius que permet afrontar millor l’alzheimer, igual que practicar activitat física crea una reserva de salut que permet afrontar millor altres malalties.

Dues llengües, millor que una

El tancament del Canal 9 al País Valencià - ara.cat

La plantilla pren Canal 9 i n'aireja els draps bruts

Fabra vol posar fi a les emissions "tan ràpid com ho permeti la legislació"

SALVADOR ALMENAR

València. | Actualitzada el 07/11/2013 00:00

MANIFESTACIÓ Els treballadors de RTVV protestant ahir davant del Palau de la Generalitat. D. GARCIA-SALA

La decisió que dimarts va prendre el govern del president del PP Alberto Fabra de tancar la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) pot tenir conseqüències encara inimaginables per al futur i les aspiracions polítiques del PP al País Valencià. Si l'aprovació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va afectar mil treballadors va començar a fer visibles les veus crítiques amb la gestió dels directius de l'empresa i els governs que els han emparat, l'anunci i la confirmació ahir al matí del president Fabra que el tancament "és innegociable" va donar motius als treballadors perquè prenguessin el control dels mitjans per "fer la programació que feia temps volien fer".
La decisió de tancar la ràdio i la televisió pública valenciana, "l'única que es podia prendre", segons les paraules del mateix president, va generar un polvorí informatiu amb el centre de produccions i programes de RTVV a Burjassot com a epicentre. Des d'allà els treballadors van seguir a primera hora del matí la compareixença pública del president Fabra, que va tancar la porta a qualsevol tipus de negociació per revertir la situació. El president va repetir que la readmissió ordenada per la sentència que anul·la l'ERO feia "inviable" la radiotelevisió, perquè la Generalitat Valenciana no pot fer front als "40 milions" que costaria.
Fabra, lluny d'assumir responsabilitats, va culpar de la situació els treballadors. El president va dir que els sindicats "no van entendre, o no van voler entendre, que l'única manera de fer sostenible Radiotelevisió Valenciana" era l'ERO, i els va acusar de no haver volgut negociar en aquell moment. Implacable, Fabra va rebutjar asseure's a buscar una solució que garanteixi la supervivència de la cadena pública perquè el moment de "negociar ja ha passat", i descartava així prendre altres mesures com l'elaboració d'un nou ERO.
Indignats per la fi d'un projecte que ha durat 24 anys, i també alliberats perquè ja no han de témer pels seus llocs de treball, els treballadors van agafar el control de la programació i durant set hores ininterrompudes diverses cares conegudes de la cadena van denunciar la manipulació que han patit, orquestrada pels directius de l'empresa, i la mala gestió dels responsables de la cadena, que l'ha portat a acumular un deute de 1.300 milions.
Els informatius emesos ahir van ser inaudits. Van explicar que amb el PP el deute ha passat de 32 a 1.300 milions; que un dels exdirectors està imputat en el cas Gürtel; que un altre està acusat i imputat per haver abusat, presumptament, de tres companyes de Canal 9, i que gràcies a un grup parlamentari "ple d'imputats" -en referència al PP- el govern valencià podrà tirar endavant la llei que certifiqui la defunció de RTVV.

L'hora dels "vetats"
La permissivitat dels directors, sabedors que el projecte ha arribat a la seva fi, i la decisió dels empleats de modificar la graella televisiva van permetre que ahir participessin en un programa especial preparat pels treballadors alguns membres de la societat valenciana que mai havien trepitjat un plató de Canal 9 i que fins i tot estaven vetats a la tele. Va ser el cas, per exemple, del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno. Ni ell ni cap dels seus predecessors havia estat mai abans a la televisió pública valenciana, que ha donat històricament l'esquena a aquesta entitat. Tant és així que Moreno va lliurar ahir a Canal 9 un premi concedit per Escola Valenciana a l'empresa el 2011 perquè fa dos anys RTVV no va enviar cap representant a recollir el guardó.
També es van entrevistar ahir els membres d'Obrint Pas Xavi Sarrià i Miquel Ramos, que van denunciar en directe que ells i la seva música han estat "vetats". Una altra de les veus que han aparegut poc a Canal 9 en els últims set anys i que ahir va poder denunciar que la televisió "va manipular" i "es va oblidar" d'ells poc després del sinistre va ser la presidenta de l'associació de víctimes de l'accident de metro del 2006, Beatriz Garrote. Com ells, van passar per les càmeres de Canal 9 desenes de persones carregant contra Fabra i el seu govern.

Corrua de dimissions
Fabra té un problema, i és que aquesta situació es pot allargar un mes fins que les Corts Valencianes aprovin la llei que liquidi RTVV. Encara que vulgui, el president no té una altra manera per deixar en negre el senyal i, si no busca una solució, els treballadors -i també els ciutadans- poden estar durant un mes donant dia a dia informació de com el PP ha enfonsat l'ens públic. Per aquest motiu, ahir el president valencià va dir que el procés de tancament de l'empresa es farà "tan ràpid com ho permeti la legislació".
Després que el PP valencià hagi deixat caure Canal 9, a la televisió ja no queda ningú que doni la cara per Fabra. Ahir es va viure una situació de total desgovern després que la directora general de la radiotelevisió, Rosa Vidal, i tot el seu equip de direcció presentessin la dimissió -dimarts ja van anunciar que ho farien- per la inexistència de confiança en el govern valencià "per haver faltat a la veritat" i haver descarregat la responsabilitat de l'anul·lació de l'ERO en el seu equip. Ahir a última hora també van dimitir els quatre consellers de Radiotelevisió Valenciana nomenats pel PP en veure frustrades les expectatives de futur" d'una RTVV "pública i viable".

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/plantilla-Canal-naireja-draps-bruts_0_1025297558.html

Qui té por de Teresa Forcades? - Andreu Barnils - VilaWeb

Molta demagògia amb Teresa Forcades. Això hi ha. Ahir en vam viure un nou episodi. Teresa Forcades va concedir aquesta entrevista en vídeo a l'agència EFE. És una entrevista tallada mil vegades amb un titular tret de context. Sigui com sigui, EFE va triomfar i va aconseguir allò que volia. Aquest titular, 'Teresa Forcades vol prohibir els partits polítics', va aparèixer arreu, fins i tot a VilaWeb. El titular va provocar la reacció lògica i per Twitter vaig llegir això: 'Franco volia el mateix'. Felicito l'agència EFE: missió complerta.

A mi m'agradaria poder veure l'entrevista amb Teresa Forcades sencera. Sense tants talls. Perquè potser sí que va dir que volia prohibir els partits polítics. No ho sé. Però si la talleu a mitja frase feu trampa. I si resulta que diu: 'Vull prohibir els partits polítics i substituir-los per mecanismes més democràtics'? No és pas igual. Aleshores el debat és ben diferent i no l'haurien comparada amb Franco per Twitter.

Teresa Forcades ho té tot per a rebre: independentista, anticapitalista, dona i monja. Un còctel explosiu. Rep per totes bandes. Per començar, d'EFE. L'única cosa que l'agència de notícies de l'estat espanyol deu tenir en aquests moments al cap és com desacreditar independentistes. Però no són pas els únics que l'ataquen. Ella també rep atacs dels catòlics dogmàtics. No li perdonen, d'entrada, que sigui dona, s'alarmen quan diu que l'Església Catòlica hauria de demanar perdó per haver estat franquista i se sulfuren de veure que no combat l'avortament. Però sobretot no perdonen que una monja ens parli de capitalisme i democràcia en comptes del sexe dels àngels. Que una monja ens faci pensar en comptes de fer-nos resar. És això, que no poden suportar. No són pas els únics: l'odi que desperta el debat sobre el capitalisme és espectacular. Fa saltar espurnes. Es veu que és l'única solució, tu. Si presentes alternatives, ets un boig i un populista.

Uns altres que he vist que no poden sofrir Teresa Forcades són alguns dogmàtics de l'esquerra. Ui, aquests: aquests no li perdonen que sigui monja. Això els supera. Ara resulta que Teresa Forcades, una anticapitalista de cap a peus, té el problema que és monja. I a mi què si és monja. Com si vol ser alpinista. Que gràcies a una monja, i no a ells, els escollits, l'anticapitalisme arribi a capes de la població que mai de la vida n'havien estat permeables. Això els fa mal. Per això alguns l'ataquen i alguns altres, més sibil·lins, la volen fer seva. Doncs per mi el fet que sigui monja no és cap problema, sinó justament un avantatge. Vosaltres veieu les tietes catalanes votant l'extrema esquerra? Doncs potser la voten a ella. Potser Forcades aconsegueix l'impossible: que ex-votants de Convergència, i de missa setmanal, votin anticapitalisme.

Uns altres que tenen por de Teresa Forcades són els antilíders. D'aquests, n'hi ha uns quants. Fora líders, diuen. Que ningú no es destaqui. Tots iguals! Si no sobresurt ningú, tampoc ningú no veurà on són els mediocres, deuen pensar. Doncs jo crec que l'excel·lència s'aprèn veient-la. Sí, hi ha gent que sobresurt. Sí, hi ha gent més intel·ligent que d'altra. Sí, hi ha gent que aconsegueix fer-se escoltar. Forcades n'és un cas clar. Té fusta de líder. On és, el problema? Jo no el sé veure, a l'inrevés: un líder és un dels nostres que ens millora. Un veí que hi veu més clar. Un col·lega més intel·ligent. No cal estar-hi d'acord. Això tant se val. A mi, per exemple, com a ateu que sóc, em posa a prova, aquesta dona. M'obliga a millorar. Sóc als seus antípodes. Però o milloro el meu ateisme o no li aguanto ni mig debat. Trista Catalunya sense líders, perquè sense líders només queden les castes. Els de baix produïm líders. Els de dalt ja tenen hereus.

Finalment, hi ha els que l'acusen de cercar protagonisme. De cridar l'atenció. De pretendre ser única i original. Són els mateixos que quan veuen algú que porta un barret diuen: 'Bah, aquest només vol cridar l'atenció.' Doncs a mi m'encanta la gent que porta barret. I els qui porten vestits de vint-i-un botó. I els qui van amb crestes de color vermell. I els qui van conills per la Rambla. A mi m'encanta la gent que crida l'atenció. Els catalans i la nostra trista mania de no donar la nota. Però si som tots i cadascú de nosaltres éssers únics! Insubstituïbles. Originals. Aquesta és la paraula. Originals, vulguem o no. I com més se'ns noti, a cadascú de nosaltres, més honestos serem amb nosaltres mateixos. A la Forcades se li nota. És més ella mateixa que ningú. Un ésser únic. Què n'has de fer si és monja, anticapitalista, doctora i independentista a la vegada? Vosaltres també sou únics, originals, i tard o d'hora se us notarà. Per molt que t'esforcis a ser com tothom, algun dia se t'escaparà el jo únic que portes dins. Criticar que ella vulgui ser original i única és absurd: tu, i tots, també ho som d'originals i únics.


Altra cosa, per acabar, és si l'invent del Procés Constituent anirà endavant o no. Si és convenient que vulgui ocupar un espai ja existent. Si l'aliança amb ICV i la CUP és desitjable. Si calen més sigles. Jo tot això, la veritat, no ho tinc tan clar. Però que la Teresa Forcades no és com Franco, això sí que ho tinc molt clar. Per molt que EFE, i els seus titulars, s'hi esforcin, no em convenceran pas.

andreu.barnils@partal.cat
VilaWeb.mobi - Mail Obert

El nou Wikileaks - Mail Obert - VilaWeb

Es crea una nova eina gratuïta i de codi obert perquè els diaris de tot el món rebin informació de goles profundes.

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4152087/wikileaks.html

El primer a qui vaig sentir aquesta idea va ser Miquel Gamisans, fanàtic del periodisme com n'hi ha pocs: els diaris catalans haurien de muntar un WikiLeaks i permetre que gent amb càrrecs clau d'empreses i governs poguessin enviar informació compromesa des de dins. I fer-ho de manera segura. Que tens informació incriminatòria del teu banc, ajuntament, o Mossos? L'envies via internet sabent que la teva identitat queda amagada (fins i tot per qui la rep) i llestos. La corrupció es faria pública amb seguretat per a la gola profunda. Jo, com Gamisans, estic convençut que hi ha treballadors de la Caixa, els Mossos d'Esquadra, o Hisenda que, farts de veure injustícies des de dins, volen explicar-les. Però se'ls hi ha de posar fàcil. Ells volen fer-ho de manera segura i per Internet. Per això WikiLeaks ha fet molt per aquesta gent.

El problema de les goles profundes d'aquí, que hi són com a tot arreu, és que WikiLeaks no troba prou interessants les possibles proves sobre tortures dels mossos d'esquadra, estafes immobiliàries dels bancs catalans, o trames corruptes de la Hisenda espanyola. Difícilment WikiLeaks les publicaria. Per això seria important que es muntés un Wikileaks local. Han passat anys des que vaig sentir la idea de Gamisans, però, i lamentablement els diaris no han creat ni publicitat res de semblant.

Doncs ja no cal que ho facin: uns altres ho han fet per ells. I no tan solament això: des de fa quinze dies els n'ofereixen l'eina gratuïtament. Parlo de SecureDrop. Aquest sistema es pot descarregar gratuïtament des d'ací. Per increïble que sembli hi ha un nou Wikileaks que el pot fer servir qualsevol diari que vulgui. De fet, qualsevol persona que vulgui. SecureDrop és, doncs, la democratització de WikiLeaks: un WikiLeaks per a tothom. Els impulsors de l'invent són Freedom of the Press Foundation, plataforma nord-americana que fa temps que segueixo amb admiració.

Aquest és un projecte realment bonic. SecureDrop el va pensar el desaparegut Aaron Swartz, un dels informàtics més estimats, i respectats, als Estats Units. Aquest jove geni va co-crear l'RSS, Creative Commons i l'Open Library, entre d'altres. Per fer-vos una idea del personatge: també era ell qui van arrestar a la Universitat MIT quan la policia del campus va atrapar-lo descarregant revistes científiques il·legalment. El seu objectiu era posar-les a l'abast dels estudiants d'arreu del món que no podien accedir-hi per falta de diners (moltes revistes acadèmiques en línia demanen subscripció). Doncs el fiscal va demanar trenta-cinc anys de presó per Aaaron Swartz. Trenta-cinc anys per fer accessible revistes científiques! Quin món vivim. Lamentablement, la pressió mediàtica i judicial posterior el van portar al suïcidi. Tenia vint-i-sis anys.

El llegat de Swartz, però, continua viu. La seva idea de democratització de WikiLeaks ha estat recuperada. Freedom of the Press Foundation, amb l'ajuda d'universitats i informàtics, fa un any que milloren SecureDrop i sembla que la cosa funciona: des del mes de juny la revista nord-americana New Yorker ja l'ha començat a fer servir, en una versió inicial anomenada StrongBox. Tot això s'explica fins al detall en aquest recent post de Freedom of the Press Foundation (Per cert, ofereixen ajuda tècnica i resoldre els dubtes a tothom qui ho necessiti). A Twitter són ací. I ells mateixos van destacar aquest article del The Daily Dot com a bon resum d'allò que fan. S'hi inclou alguna explicació tècnica de l'invent (és necessari, per exemple, destinar exclusivament quatre ordinadors a SecureDrop) En fi, en aquests dies vinents, volen anar anunciant quins diaris s'afegeixen al projecte.

Qualsevol diari del món, doncs, si el que vol és rebre informació confidencial, ja no cal que tingui la infrestructura de WikiLeaks. I les goles profundes tampoc no cal que ho enviïn allà, desanimats de pensar que no els interessarà el seu cas. Si l'invent realment funciona els diaris del país faran com New Yorker i tindran una eina que els permetrà de rebre amb seguretat, i via Internet, documents enviats per goles profundes que treballen a la Caixa, els Mossos o Hisenda. I en faran publicitat.

andreu.barnils@partal.cat

El nou Wikileaks - Mail Obert - VilaWeb

M'ha agradat molt. Per entendre què està passant i per què

Elemental...

La cara oculta de los ministros del Partido Popular | Canarias en la nube

ESCRITO POR FERNANDO EN AGO - 8 - 2013

62 COMENTARIOS

Lo que pocos medios de comunicación explican es quienes son realmente estas personas y el motivo del nombramiento. A algunos les parecerá que la siguiente lista es una broma, pero por desgracia es completamente real.

Luis de Guindos: Ministro de Economía y Competitividad. Aunque parezca increíble, este señor Presidía en España y Portugal el banco Lehman Brothers (el banco que quebró y desató esta crisis en la que estamos metidos). Quizás por esto no están en prisión, a los responsables de la crisis les hicieron ministros. Con la quiebra de la empresa que presidia Luis de Guindos, provocó un agujero de 2.600 millones de euros en España. Según sus palabras, pretende acabar con la negociación colectiva en España, además, pretende que el Estado asuma los tóxicos de las finanzas inmobiliarias para “sanear” el sistema (es decir, que paguemos los ciudadanos sus chapuzas en la banca). De Guindos participó apenas unas horas después de la victoria del PP en un seminario de la fundación FAES en la que se dijeron cosas como: “El Estado es el problema”; “hay que vender las empresas públicas, rebajar los costes de despido, eliminar todas las agencias públicas”. “Hay que cambiar el sistema de financiación de las pensiones e introducir libertad de mercado en un grado mucho mayor que el actual en la economía”. Según dicen en la web Rebelión, en la actualidad es el director del Instituto de Empresa y también al Consejo de Administración de Endesa, del Consejo de Administración de Unedisa (editora de El Mundo y Expansión) y Banco Mare Nostrum (BMN, encabezado por la antigua CAJA MURCIA.

Pedro Morenés: Ministro de Defensa. Persona muy religiosa y cercana al Opus Dei (fuente: Eskup.com-El País). Un mes antes de las elecciones generales en España, era traficante (legal) de armas y presidente en España de la empresa panaeuropea MBDA que fabrica misiles, también era consejero de una empresa llamada Segur Ibérica, la empresa de seguridad que defiende a los modernos pescadores españoles que acabaron con el pescado de los pescadores tradicionales somalies y a causa de ello se hicieron piratas. Curiosamente estas dos empresas que presidía, proveen el armamento a las Fuerzas Armadas españolas (el ministerio que él preside ahora). Esto es de locos, hacerse jefe de su principal cliente para poder comprar con DINERO público más “juguetes” a su ex empresa. También fue consejero y representante de la empresa armamentística española llamada Instalaza S.A. Según The New York Times, una de sus empresas fue la que vendió bombas racimo a Gadafi en 2008, que después este utilizó para masacrar a la población libia.

Arias Cañete: Ministro de Medio Ambiente y Agricultura. Trabajó como abogado del estado en la época franquista, hasta 1978 que se dedicó a la política. Especialista en meter la pata, defendió que el trasvase del Ebro se haría “por huevos”, defendió comer chuletones en plena crisis de las vacas locas, defendió la integración de los inmigrantes diciendo que no sabían ni servir mesas en los restaurantes, o que si las urgencias estaban colapsadas no era por falta PRESUPUESTO , sino por culpa de estos emigrantes. Una persona con siete vehículos y con participaciones millonarias en petroleras (más de 325.000 Euros). Recibió 43.122 Euros en dividendos de petrolífera Ducar (un ministro de medio ambiente cobrando de una petrolera, increíble), Mafre, BBVA y Santander.

Cristóbal Montoro: Ministro de Hacienda y Administraciones públicas español. Es el máximo responsable que en España se bajen los sueldos (él lo llama “contención salarial”), se promuevan leyes para despedir tranquilamente (él lo llama “flexibilidad laboral”) y destruyan los derechos laborales adquiridos en los últimos 100 años. En julio del 2012, apareció la noticia que cobra 1823 Euros por DIESTAS y manutención (lo cobran los diputados que viven fuera de Madrid), el problema es que él tiene 3 pisos en Madrid. Fue asesor de una empresa líder en energías renovables llamada Abengoa y hace poco ha conseguido subvenciones para Abengoa de 7.000 millones de Euros al año. El asunto fue tan descarado que el Ministro de Industria (mira quien habla), durante un consejo de ministros acusó a Montoro de favorecer descaradamente a su antigua empresa.

Jorge Fernández Díaz: Ministro del Interior. Una persona muy religiosa y miembro supernumerario del Opus Dei (fuente: ABC, Eskup.com-El País). Para que se entienda un poco mejor su mentalidad, este señor piensa que se debería equiparar el Valle de los Caídos con el cementerio de la Playa de Normandía (recordamos que el Valle de los Caídos es donde el dictador Francisco Franco hizo un monstruoso monumento a él mismo y su futura tumba, y utilizó como mano de obra a esclavos, provenientes del bando que perdió la Guerra Civil española).

Ana Mato: Ministra de Sanidad. Está relacionada con la secta Opus Dei (fuente: Eskup.com-El País) y super amiga de José María Aznar. En 2008 dijo en una entrevista a Punto Radio que “los niños andaluces son prácticamente analfabetos“. En 2011 volvió a la carga con sus manipulaciones y dijo que “los niños andaluces impartían las clases en el suelo” enseñando una foto en la que la maestra les estaba contando un cuento a los alumnos, y para hacerlo se sentaron todos en el suelo. Debe 196.000 euros de dos préstamos bancarios con el BBVA. Entre sus principales objetivos no está que la sanidad sea realmente pública, sino cambiar la “ley del aborto”, prohibir la investigación con células madre (las que podrían ayudar por ejemplo, que algunos discapacitados se recuperasen) y quitar la “ley de la dependencia” (son ayudas económicas -irrisorias- a quienes tengan personas a su cargo, por ejemplo discapacitados o ancianos con alzheimer). Su ex marido Jesús Sepúlveda, está relacionado con la trama Gürtel que le pagaban mensualmente, pero este dijo en el diario El Mundo, que ella no sabía nada, a pesar que tenían una cuenta bancaria conjunta que siguió activa tras la separación.

José Manuel García-Margallo: Ministro de asuntos exteriores y muy próximo a la secta Opus Dei (fuente: aquiconfidencial). Fue uno de los fundadores del Partido Popular del 1976 (junto con Pio Cabanillas y José María de Areilza, ambos altos funcionarios franquistas) y luego del Centro Democrático que acabó transformándose en la UCD de Adolfo Suárez. Lo primero que hizo al llegar como ministro fue nombrar como embajadores y altos cargos a todos sus fieles amigos del PP.

Ana Pastor: Ministra de Fomento. Una persona muy religiosa y simpatizante con la secta Opus Dei (fuente: genoveses) y obsesionada para que deroguen la ley del aborto. Pertenece a la Fundación FAES (el presidente es Aznar) y es muy amiga de Rajoy. En 1997 fue la madrina política de Javier Rodrigo de Santos, un ultra católico al que catapultó como delegado en Baleares y acabó siendo Concejal de Urbanismo en Palma de Mallorca por el PP. Quién no lo recuerde, este señor tan católico que odiaba a los gays y se negaba a casarlos, se gastó 50.804 Euros del dinero público en locales de prostitución masculina y está condenado también por abusos de menores.

José María Azn… perdón, José Manuel Soria: Ministro de Industria y Energía. Imputado en una trama de corrupción urbanística en Canarias y en cuatro escándalos de corrupción como los casos Faycan, Bango, Salmón y Eólico. Él fue el portavoz del gobierno en la defensa del cambio de ley sobre la elección del director de RTVE, con Zapatero el director se elegía por acuerdo entre tres quintas partes de la cámara de diputados, pero con esta nueva ley, el PP puede elegir a quien quiera con su mayoría absoluta (y es lo que han hecho, elegir a un fan del PP y destrozar la mejor televisión de España). Por otro lado, una de las primeras decisiones de J. Manuel Soria, fue prorrogar hasta 2019 la vida de la central nuclear de Garoña, cuando en teoría su máximo de vida era hasta el 2011. Recordemos que esta central nuclear de Garoña es exactamente del mismo modelo que la central nuclear japonesa de Fukushima, la misma cuyo reactor explotó en el año 2011.

J. Ignacio Wert: Ministro de Educación y cultura (y deportes). Es el experto en manipulación en el PP, cuando tienen un problema gordo él sabe como engañar a la gente para que desaparezca el problema. Sabe asesorar bien en estos temas, ya que ha trabajado en sitios tan dispares como de presidente de Demoscopia (instituto privado de encuestas), jefe de servicios de estudio en RTVE, profesor de sociología en la universidad, presidente de ESOMAR (investigadores de opinión y mercado), etc. Para tener una idea de su ideología, ha suprimido la asignatura llamada “Educación por la Ciudadanía” y ha favorecido que se financien colegios concertados de tipo religioso que en su mayoría pertenecen al Opus Dei. En esta labor no es ajena su pareja Edurne Uriarte. Adjunto al presidente del BBVA (Francisco González).

Fátima Bañez: Ministro de Empleo. Cree firmemente que para generar empleo, hay que bajar los impuestos a las empresas (por ejemplo Telefónica, Endesa, etc). No sabemos si es también del Opus Dei, pero en junio del 2012 dijo que la “Virgen del Rocio ayudará a salir de la crisis” así que uno ya puede hacerse una idea de que pié calza. Desde luego como pretenda crear empleo rezando a la Virgen, vamos apañados.

Viendo el panorama podemos predecir que pasará en España, los bancos ganarán más poder del que ya tienen (léase Emilio Botín), entraremos en alguna guerra por cualquier excusa para comprar más armamento y al doble del precio normal, se promocionará la construcción de más nucleares, el trabajo se volverá más precario y temporal, se privatizará progresivamente la sanidad pública, se buscará la forma de criminalizar cualquier cosa “cultural” que no sea pagando, … ¿o quizás ya lo han hecho?

La guinda del pastel, el recién director de informativos de TVE (Televisión Española) Julio Somoano, era el presentador de los informativos de Tele Madrid, conocido por ser un informativo muy manipulado en beneficio del Partido Popular. Pues bien, hizo un master en la Universidad de Barcelona y presentó un trabajo final en el año 2005 que se titulaba “Estrategia de comunicación para el triunfo del Partido Popular en las próximas elecciones generales” y en el que explica con todo lujo de detalles como manipular la información para que el Partido Popular gane votos.

(Solosequenosenada.com)

La cara oculta de los ministros del Partido Popular | Canarias en la nube

Ple a Bellvitge en la presentació de Súmate, col·lectiu de castellanoparlants independentistes

M.COLOMER 

Barcelona | Actualitzada el 03/10/2013 21:33

El Centre Cultural del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, ha quedat petit en l'acte de presentació en societat d'aquesta entitat que es proposa ser un actor determinant en la construcció d'un nou estat

El centre cultural de Bellvitge ha quedat petit en la presentació de 'Súmate'

Desafiant tots els tòpics, l'entitat súmate, integrada per castellanoparlants partidaris de la constitució d'un estat català, ha omplert a vessar el Centre Cultural del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, en la seva presentació en societat després de cinc mesos de feina interna. Els promotors de la iniciativa han clamat per la implicació social de les zones metropolitanes del país en la construcció col·lectiva d'un nou estat català. "Farem un estat més petit, però entre tots", ha defensat Lluís Cabrera, president de l'entitat Altres Andalusos, un dels convidats en l'acte de presentació.

Els promotors de la iniciativa han fet especial èmfasi en la necessitat d'actuar "més que mai com un sol poble, junts, per construir un nou país", en paraules del president de Súmate, Eduardo Reyes, català d'origen cordovès. Per Reyes, l'entitat té una missió clara de cara a l'eventual referèndum d'autodeterminació: "Que ningú voti sense saber perquè i a qui".

"Mai no he estat independentista. Però ara en tenim motius: Catalunya segueix sent putejada. I quan putegen Catalunya, ens putegen a tots", ha etzibat Reyes, emocionat, en una de les afirmacions més aplaudides. Tant Reyes com Cabrera i Manolo Ortega, vicepresident de l'entitat, han insistit que seran precisament les classes populars de la Catalunya metropolitana les grans beneficiades d'un estat independent "inclusiu", que compti amb tothom en el procés de construcció nacional, que reconegui que "no existeix una sola identitat congelada", i menys la catalana, afegia Lluís Cabrera, construïda a partir del mestissatge.

No han faltat les apel·lacions al govern espanyol perquè permeti un referèndum que veuen "imparable": "Escolten als que no parlen, que en diuen la majoria silenciosa, i no ens escolten als que parlem, cridem i fem 400 quilòmetres de cadena humana. Que no ens prenguin més el pèl". I han deixat clar que ho pensen "donar tot pel futur dels fills".

Intrusisme del 12-O

A la porta del Centre Cultural del barri de Bellvitge, els promotors de la manifestació espanyolista del 12 d'octubre han repartit fulls de mà cridant a participar a la manifestació antiindependentista del dia de la Hispanitat. Si s'ha de jutjar per l'aforament de la sala -part del públic, majoritàriament castellanoparlant, l'ha seguit des de fora de la sala- no han tingut gaire èxit en la seva pretensió.

A l'acte s'hi han vist cares conegudes com la del diputat d'ERC Joan Tardà, la diputada i dirigent de CDC Meritxell Borràs o la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Els assistents han tancat l'acte dempeus i entonant de forma espontània l'himne nacional, 'Els segadors'. Amb el puny alçat i accent castellà, Súmate s'ha conjurat per ser un actor que acompanyi el procés d'emancipació nacional de la Catalunya popular i metropolitana.

Duran parla clar sobre els seus motius per a estar en política

• Duran diu que no pot canviar la política per la docència: “De què viuria?”

  ARA | Barcelona | 02/10/2013 19:24
  
  Les declaracions del líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, acostumen a generar polèmica a causa del seu posicionament sobre el dret a decidir dels catalans i una eventual independència del país. Aquest dimecres les xarxes han tornat a convertir Duran en protagonista, no només pel que ha dit sobre el procés sobiranista -ha tornat a discrepar del president Mas, ha reivindicat que la seva tercera via funciona i ha advertit que una Catalunya independent probablement quedaria fora de la UE-, sinó també per un comentari sobre el que cobren els professors. Segons Duran, els docents no guanyen prou i, per tant, ell no pot deixar la política per dedicar-se a fer classes.

  Duran ha fet aquestes declaracions en el transcurs d'una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio' (minut 08:40). Preguntat per Mònica Terribas per la possibilitat de deixar la política i dedicar-se a la docència, Duran, amb expressió de gran sorpresa, ha preguntat amb tota candidesa: "I de què viuré, què menjaré?".

  Mònica Terribas: "Si deixa la política es dedicarà a fer la tesi doctoral i a la docència?"

  Josep Antoni Duran i Lleida: "I de què viuré, què menjaré?"

  Terribas: "Home, es podrà guanyar la vida una persona brillant com vostè, no?"

  Duran i Lleida: "Els professors ho passen molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou."

  Ara fa quatre mesos Duran va afirmar, durant un acte amb l'alcalde Trias, que "els sous a la política són insuficients. El cap de files de CiU al Congrés dels Diputats va afirmar que els polítics espanyols "cobren poc en comparació amb altres països".
  
  

Duran diu que no pot canviar la política per la docència: “De què viuria?”



http://www.tv3.cat/videos/4694232/Duran-discrepa-de-Mas-i-assegura-que-les-terceres-vies-funcionen

▶ Diputado deja en ridículo al presidente de España Sr, Rajoy - YouTube

http://www.youtube.com/watch?v=EuEnqxuH14I

El portavoz adjunto del Grupo Parlamentario IU-ICV-CHA Joan Coscubiela ha protagonizado una de las intervenciones contra Rajoy más duras en el debate en el Senado sobre el 'caso Bárcenas'.

En su turno de palabra, Coscubiela ha acusado al PP de "corromper todo lo que tocan" y ha calificado de "corrupto" al presidente del Gobierno.

"Usted es políticamente un corrupto porque como tal se ha comportado", ha asegurado desde la tribuna.

Respondido con aplausos desde la bancada de los partidos de la oposición, el presidente del Congreso, Jesús Posada, le ha llamado al orden.

Coscubiela ha respondido a Posada exigiendo un sinónimo y ha añadido que, a falta de uno, "se llamarán a las cosas por su nombre".

Mientras, en la bancada popular, y según varios diputados de la oposición, el diputado del PP Agustín Conde ha llamado "canalla" a Coscubiela.

▶ Diputado deja en ridículo al presidente de España Sr, Rajoy - YouTube