Ja fa més de dues setmanes de les eleccions del 22 de maig.
Aquest vespre he assistit al darrer ple de l’Ajuntament de Tiana, el darrer del mandat 2007-2011, s’entén.
No sabia ben bé com anava això, i pensava que podria intervenir-hi com a ciutadà, con en els plens regulars. Però avui era dia de balanç, i sobretot, de comiats. Varis dels regidors que avui seien a la taula de plens ho feien –si més no per un mínim de 4 anys- per darrer cop. Al principi ha semblat un inacabable ‘parabien’ de tots quedar bé amb tots, que majoritàriament han optat per portar el seu discurs escrit, per no deixar-se ni passar-se en res. Però hi ha hagut retrets, com sembla que ha estat la tònica general d’aquests darrers anys. Sembla mentida que un grapat de persones que, segur que sí, estan en política municipal per a treballar pel seu poble, hagin d’enfrontar-se i no es puguin, literalment, ni veure.
Esperem que això canviï radicalment a partir d’ara. A això, ben segur, ajudarà que els comiats més ‘sonats’ d’avui hagin estat els de dos alcaldes, el senyor Ferran Vallespinós, que durant 12 anys va ocupar el lloc al front del consistori, i l’Emili Muñoz, que aviat deixarà el càrrec que ha ostentat els 4 darrers anys. S’entengui o no, agradi o no reconèixer-ho, ells dos han estat els principals pols oposats, els caps visibles d’aquesta divisió llarga i inexplicable al nostre ajuntament. Inexplicable, si no s’acudeix al tema estrictament personal. I així ens va tot plegat.
Em quedo amb els desitjos que més o menys tothom ha expressat de lluitar per merèixer el reconeixement i recolzament de la ciutadania. L’abstenció ha estat molt alta, i el vot en blanc hagués ocupat un seient a la taula de plens, si les lleis electorals fossin unes altres.
Com ens hem compromès a SI, durant els propers anys freqüentarem més els plens municipals i mirarem de dir la nostra en tots els fòrums possibles. I també mirar de copsar què passa al poble i als seus habitants, més enllà de les fronteres ideològiques o de pertinença a una o altra opció política. Sense por d’aventurar-me, diria que la meitat o més dels nostres veïns, en realitat, no tenen massa clara aquesta pertinença. I, pesats, seguirem defensant la necessitat del país d’emancipar-se d’un estat que, per exemple, no tracta bé als municipis, ni els dota dels recursos necessaris per acomplir les seves obligacions més fonamentals.
Mira si en tenim, de feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada