SAVIESA DE GOS
DURAN TASTA LA SEVA MEDICINA
Com s’ha ficat l’home! Total, no el van obeir els diputats d’un altre partit! Oh…però ell és el representant de la coalició… És que ell és el representant oficiós davant de Madrid… És que ell és el que té contactes a Madrid… És que ell donava ple suport a una llei que només retalla les llibertats individuals (molt demòcrata-cristià?) i els valors cristians del perdó i la compassió…. És que ell…. Aquest és el problema: és que només és ell, només pensa en ell.El problema no és Unió o la coalició de CiU, el problema es diu Duran. El problema és que ara se li ha trencat definitivament la imatge que davant dels poders de Madrid, que ell manava sobre els diputats convergents a Madrid, i per tant, era l’home amb qui s’havia de parlar, quan es tractava de Catalunya. D’aquí ve el seu enuig. Amb quina cara es presentarà ara davant dels banquers i els ministres de Madrid?
El primer que va dir: “M’han desautoritzat, és la primera vegada que això passa. Això és greu”. Quina memòria més selectiva! Ja no vol recordar les dotzenes de vegades que ha sortit fent declaracions o “cartetes” que desautoritzaven a membres de Convergència, o fins i tot ficaven en dubte el què havia dit el President. Per una vegada que tasta la seva pròpia medicina, es veu que no li ha agradat! Potser és massa amargant, José Antonio? (Així li diuen al seu poble d’El Campell).
Un home que ha tingut la barra de fotografiar-se esmorzant de luxe en l’hotel que utilitza normalment quan està a Madrid i ho justifica dient que moltes coses que ha tractat i fet en aquella habitació, no ho podria fer en un apartament…! A què es refereix? Potser recorda una altra situació als anys 80, relacionada amb una secretària a la seu d’Unió de Lleida? Ell sabrà….de la mateixa manera que només ell sap si és certa la brama que va córrer per Lleida que la dona li van buscar la gent del partit…. Ell sabrà si la seva dona té res a veure amb l’Opus Dei. Són potser massa coses. És el que té haver viscut en un lloc com Lleida on la gent es coneix….potser massa i no pots fer passar bou per bèstia grossa. O potser és aquesta mentalitat provinciana de fer córrer xafarderies com a esport….
En tot cas, està clar que l’hora del seu declivi ha arribat. D’un temps ençà res li surt bé. De tercera via…no es veu enlloc. De frenar el procés i moderar el discurs sobiranista de la coalició, res de res. Que algú li compri el nou projecte de “Construïm”, no es percep cap ressò. De manar sobre Unió, sembla que se li està acabant. Què li queda doncs? Doncs potser el més elegant seria una discreta retirada…però coneixent l’ego i les immenses ganes de figurar del personatge se li fa molt costa amunt acceptar la realitat. L’home que ha tingut la cara de dir que ell no podria viure amb el sou d’un mestre…potser seria hora, ja que ell i sobretot la seva dona tenen terres al Torricó i el Campell, que pensés a ficar-se un “mono” blau com el que porten molts agricultors i pensés a vigilar les pales de reg de les seves terres, així mentre contemplaria com s’amaren uns camps molt bons per fer cereal, li donarien la pau i tranquil·litat per reflexionar sobre què ha estat la seva vida
Ell, que sempre ha volgut entendre’s amb Espanya (a la fi, és nascut a l’Aragó i sempre ha tingut lligams i interessos en aquelles terres) potser és hora de recordar-li els versos d’un autor que “estimava” tant als catalans, com Francisco de Quevedo y Villegas i que tan bé va saber cantar Paco Ibáñez:
“Pues amarga la verdad,
Quiero echarla de la boca;
Y si al alma su hiel toca,
Esconderla es necedad.
Sépase, pues libertad
Ha engendrado en mi pereza
La Pobreza.
¿Quién procura que se aleje
Del suelo la gloria vana?
¿Quién siendo tan cristiana,
Tiene la cara de hereje?
¿Quién hace que al hombre aqueje
El desprecio y la tristeza?
La Pobreza.”
Penso que aquestes dues estrofes li van com anell al dit. Ja que el seu cos ja va li donar un avís de patir un càncer, potser seria millor que mirés per la seva salut i cerqués més la reflexió i la tranquil·litat. És hora de sortir d’escena Duran! Perquè encara que ell no ho cregui, el món continuarà rodant sense ell, la política continuarà fent-se sense ell, que no hi ha ningú imprescindible, i menys en política. Pels que mai ens ha caigut simpàtica l’actitud d’Unió i menys la d’en Duran, no ens entristim gens ni mica que cada cop pintin menys. Creieu-me si us dic que moltíssims catalans no els trobarem a faltar ni abans ni després del 27-S.
DURAN TASTA LA SEVA MEDICINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada