Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

divendres, 31 de juliol del 2015

Una política cultural per al nou estat

Una política cultural per al nou estat


Quines crec que haurien de ser les bases compartides de la política cultural del nou estat?

  1. La cultura com a prioritat social i política. Un estat com el que volem ha de tenir la cultura com un dels seus eixos vertebradors. I no em refereixo ara a la cultura entesa per la catalanitat clàssica com a vertebrador identitari sinó al conjunt d’elements que configuren la personalitat individual i col·lectiva de la nova societat que estem construint. Només amb l’ambició de construir un estat on els ciutadans -i la seva extensió, els seus governants- assumeixin que la cultura ha de formar part del seu itinerari vital aconseguirem que sigui considerada -com ho són la sanitat, l’educació o les infraestructures- una prioritat social i, per tant, política.
  2. La necessària mirada conjunta amb l’educació. L’elevat índex de fracàs escolar existent en alguns municipis és un dels principals problemes culturals que tenim. Evitar la segmentació cultural i garantir l’accés de tothom a la cultura passa per un sistema educatiu inclusiu i alhora exigent, que proporcioni a tothom els instruments necessaris per formar-se un criteri sobre els grans debats de la societat contemporània -i, per tant, la capacitat d’exercir amb plenitud com a ciutadans -i que alhora permeti i fomenti les condicions per a l’excel·lència cultural. Una excel·lència que cal no confondre mai amb l’elitisme.
  3. Respecte pels creadors i pel patrimoni. La creativitat i el patrimoni són ànima i memòria d’una societat que es vol cultural. I, per tant, qualsevol política ha de procurar el foment de la creativitat des de la llibertat i la preservació i la difusió del patrimoni des del respecte als que ens han precedit. No fer-ho és condemnar-nos a ser una societat culturalment subsidiària d’altres i a empobrir-nos col·lectivament.
  4. La política d’infraestructures culturals. En termes generals, les grans infraestructures culturals nacionals ja estan construïdes i els esforços s’han d’abocar a garantir-ne el funcionament ordinari i a fer partícip el conjunt del país de l’enorme potència cultural de Barcelona com a capital de Catalunya. En l’àmbit cultural i educatiu, la col·laboració del govern amb el món local ha d’estar presidida pel principi de subsidiarietat i col·laboració. La construcció d’un nou estat és el moment adequat per dibuixar una estructura més racional que l’actual -fruit de les anòmales condicions institucionals del país- pel que fa a la presència de diverses institucions en el govern de les grans infraestructures culturals.
  5. El repte de la interculturalitat. La societat catalana ha d’assumir amb joia la interculturalitat des d’una posició de maduresa col·lectiva. La cultura catalana ha estat i continuarà sent mutant i cada generació introdueix accents i enriqueix les bases culturals de la generació anterior. En la mesura que l’estat ens permetrà disposar dels mateixos instruments que altres cultures nacionals, haurem d’accelerar el trànsit de la resistència a la projecció.
  6. Un entorn legislatiu i pressupostari favorable per a les iniciatives culturals. Algunes de les primeres iniciatives legislatives del nou estat han de ser una llei de mecenatge útil, un IVA cultural homologable al nostre entorn europeu, una protecció efectiva de la propietat intel·lectual, donar suport a les entitats i associacions i una política per a la indústria cultural que en fomenti l’existència i alhora promogui les expressions culturals que el mercat bandeja.
Comprimir en l’espai d’un article com aquest un programa cultural fundacional és impossible i, per tant, demano excuses per les mancances i les omissions. Ara bé, és evident que tenim una gran oportunitat per fer una política cultural per a tothom. Per això també volem un estat: per construir una societat neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Som-hi.