Estic donant voltes a fer un escrit en aquest blog, intentant posar de relleu l'herència del franquisme als nostres dies. La baixa qualitat democràtica de l'Estat Espanyol, les dificultats de Catalunya per a ser acceptada tal i com és -i no diguem per independitzar-se-, però sobretot, la petjada que 40 anys de repressió han deixat a les nostres ànimes, en les dinàmiques socials, en la cultura política, en el nostre comportament... Caldria fer un anàlisi acurat sobre això i sobre les evidents mancances i trampes de la transició política, inclòs l'intent de cop d'estat del 23 F, que sí que va canviar moltes coses... I per suposat, el gir polític, social i mediàtic que ha agafat el conjunt de l'estat a partir de la nefasta segona legislatura d'Aznar. Des d'algun lloc l'han anomenat 'la dreta (espanyolista) desacomplexada' hereva del franquisme, diria jo.
Ara, que estem a les portes d'un nou govern del PP, està bé repassar una mica la història. Saber on som, d'on venim, com hem arribat fins aquí.
L'article del Vicenç Navarro és perfecte per a iniciar un seguit de reflexions. Ens parla de l'esperit de molta gent de la República, dels exiliats, del retorn i de les seves dificultats. El franquisme va intentar exterminar el millor de vàries generacions de catalans i espanyols, i gairebé se'n va sortir.
I el PP segueix sense condemnar el franquisme...
LECTURA MOLT RECOMANABLE:
Entrevista al professor Navarro sobre la seva experiència durant la dictadura
1 comentari:
legint aquestes coses, cada dia m'agrada més l'esquerra catalana. Trobada la lectura molt recomanable, m'ha encantat el tros que parla sobre els "republicans emigrants", ja que diu coses que jo escolto també aquí a Andalusia. Sobre els andalusos del barri de Dorronsoro. Sobre l'Educació, d'aquestes reformes que eren l'enveja de tot Europa. Precisament l'altre dia parlava amb un militant del PSOE prenent cafè com es van haver infiltrar en el Sindicat Vertical en els anys 60 per poder fer "certes coses", i com després aquestes persones van ser el germen de CCOO
Es definia el 1931 en la Constitució: "Espanya és definida com" una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de Llibertat i Justícia ". Fa compatible la unitat de l'Estat i l'autonomia dels municipis i regions. Es renúncia a l'ús de la guerra com a instrument polític. El sufragi és universal per a homes i dones majors de 23 anys d'acord amb les lleis ". NO HAY DOS SIN TRES, REPÚBLICA OTRA VEZ.!!!
Publica un comentari a l'entrada