Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dilluns, 26 de desembre de 2011

Las cajas con ayudas quieren evitar la publicación de los sueldos de la dirección

El sector debate si se acoge a la ley de protección de datos a una semana del límite

Economía | 23/12/2011 - 00:00h - LA VANGUARDIA

La cajas que recibieron ayudas públicas quieren evitar la publicación en detalle y de forma personalizada de los sueldos completos de los miembros de sus consejos y de la alta dirección de la entidad. Para ello estudian acogerse a la ley de protección de datos para no autorizar la difusión de la información.
Fuentes financieras aseguran que las entidades implicadas están debatiendo la posibilidad de adoptar una posición conjunta para no dar esa información. El límite que fijó el Banco de España para publicar la remuneración vence de aquí a una semana, el 31 de diciembre. Fuentes del sector señalan que la opción que a día de hoy cobra más fuerza es la de publicarla de forma agregada para todo el equipo de cada caja.
En cambio, la idea del Banco de España, que dirige Miguel Ángel Fernández Ordóñez, era darla de forma individual para dar respuesta a la alarma social creada con los últimos escándalos de pensiones e indemnizaciones millonarias de directivos con ayudas públicas, como los de la CAM, Nova Caixa Galicia o Caixa Penedès. El Banco de España sostiene que es un ejercicio de transparencia, de tal forma que quien no lo publique quedará retratado. El problema es que si finalmente nadie lo publica, tampoco nadie quedará retratado.
De hecho, ayer, ninguna de las entidades obligadas a presentar la información había tomado la decisión sobre si publicaban o no los sueldos. Esas son Bankia, Nova Caixa Galicia, Catalunya Caixa, Banca Cívica, Unnim, BMN y Caja España. La mayoría de las entidades reconocen en privado que la decisión final que se adopte dependerá mucho de lo que hagan el resto de cajas obligadas a publicitar su sueldo.
El resquicio legal que dejó abierto el Banco de España y que quieren aprovechar las entidades financieras es el de la ley de protección de datos. En la circular, el supervisor dice que "en el caso de informaciones relacionadas con personas físicas, será de aplicación la normativa relativa a la protección de datos de carácter personal".
El socio de Garrigues y responsable del área de protección de datos, Miguel Acosta, señaló ayer que "en materia de comunicaciones de datos, el artículo 11 de la LOPD establece, como principio general, la necesidad de contar con el consentimiento (inequívoco) previo del interesado para comunicar sus datos a terceros. En este caso, pues, deberían ser los directivos los que autorizaran a su entidad a comunicar al Banco de España los datos que les conciernen".
La información que deberían facilitar las entidades es el detalle de los sueldos, dietas, planes de pensiones y blindajes.


Las cajas con ayudas quieren evitar la publicación de los sueldos de la dirección

diumenge, 25 de desembre de 2011

Bon Nadal i Bon Any!!

Amb els meus millors desitjos...




El mundo rural resurge como refugio para algunos jóvenes frente a la crisis

Un nivel de vida más cómodo, un acceso más fácil a la vivienda y ayuda familiar | Se calcula que cuatro millones de personas tiene una relación con los pueblos

Vida | 25/12/2011 - 00:00h- LA VANGUARDIA
Aún no hay cifras, porque es un proceso silencioso. No es un éxodo masivo, más bien es un goteo que comienza a ser visible y del que ya hablan sociólogos y demógrafos. Algunos lo llaman neorruralismo, otros contraurbanismo, pero más allá de las definiciones lo que se esconde es el regreso al pueblo de aquellos muchachos que un día lo abandonaron en busca de un futuro mejor. O los que ya nacieron en la ciudad, pero habían mantenido un vínculo con el pueblo de sus padres. Una vuelta a las raíces no tanto en busca de una vida más tranquila, en armonía con la naturaleza, sino empujados por la crisis, el paro, la precariedad laboral, el elevado coste de la vivienda y el transporte... El pueblo resurge como una alternativa de vida en unos momentos duros, a lo que ayuda –y mucho– la gran transformación sufrida por los núcleos rurales, donde los servicios están garantizados si no en el mismo pueblo, en el de al lado.
A falta de balances generales, sí hay datos parciales que dan idea de un nuevo flujo desde las urbes. En Andalucía, por ejemplo, se han incrementado este año en un 20% las ayudas a los nuevos agricultores y otro tanto ha pasado con las destinadas a la creación de industrias agroalimentarias. Según Mónica Bermúdez, delegada de Agricultura de la Junta de Andalucía, se trata de jóvenes que, atraídos por el dinero de la construcción, dejaron el pueblo y los aperos agrícolas y se marcharon. Ahora regresan a trabajar la tierra de sus padres o a hacerse cargo del ganado. Al fin y al cabo, la población activa agraria se sitúa en el 5% en el conjunto de España.
Es el caso de Alberto Calvo, 29 años, criado en Alcalá de Henares (Madrid), cuando terminó la secundaria se puso a trabajar en la industria de la zona. Y los fines de semana, a ayudar a sus padres en un restaurante en la sierra de Guadalajara. Pero la crisis llegó y el trabajo escaseó. La muerte de su tío, ganadero en un minúsculo pueblo de la sierra de Madrid, le dio la oportunidad de seguir con el negocio de ese familiar soltero. Calvo no se arrepiente "en absoluto" de la decisión. "El campo es muy duro y los animales no entienden de días de descanso, pero soy feliz, no me falta de nada, porque tampoco pido mucho. Y soy mi propio jefe", indica.
Pero no todos los que están regresando se encargan de las faenas agrícolas, porque tampoco hay trabajo suficiente y muchos, con formación, o no les interesa o no tienen ni idea de cómo hacerlo. Los pueblos precisan también de servicios y en ellos se han volcado muchos ex urbanitas. Benjamín García Sanz, catedrático de Sociología Rural de la Universidad Complutense de Madrid, afirma que "el número de retornados va en aumento. Son gente que habían abandonado los pueblos para emigrar, aquellos que han tenido alguna huella, que no han roto la relación con su pueblo y, por lo general, conservan casa o terreno".
¿Las ventajas? Un nivel de vida más asequible, un acceso más fácil a la vivienda y los que mantienen las raíces disfrutan del apoyo de la familia (ayuda de los padres a los hijos que no tienen empleo o en el cuidado de los pequeños).
Las condiciones de vida más favorables convierten a los pueblos en un refugio para muchos. "En la mayoría de los casos, el pueblo es para residir, no para trabajar en la agricultura", recalca García Sanz. Autor del reciente estudio Ruralidad emergente, posibilidades y retos, explica que el modelo ha cambiado: en una proporción importante, la población rural trabaja en poblaciones de los alrededores o en ciudades. Ya en el censo del 2001, el 40% de los que vivían en el pueblo trabajaba fuera del municipio (ocho de cada diez se desplazan a ciudades o pueblos grandes). En el pueblo, hay además otras oportunidades: servicios, industria agroalimentarias. Muchos de esos servicios están vinculados a la atención a los mayores y a la necesidad de aumentar la población activa rural. No hay que olvidar que, según estudios realizados por el Ministerio de Medio Ambiente, la tasa de envejecimiento del medio rural se sitúa en el 22,3%, 5,7% puntos superior a la estatal.
Junto a los que han decidido volver a su pueblo, están también los que tienen vínculos con una determinada población rural. García Sanz recuerda que en España alrededor del 40% de las viviendas es segunda residencia. Se calcula que, además de los 9 millones de personas que residen en el medio rural, otros tres o cuatro millones más tienen una relación con los pueblos".
En todo caso, los expertos alertan de la necesidad de planificar estos cambios, para evitar que una población rural más heterogénea tenga consecuencias negativas, tanto para el que inicia una nueva vida, como para el territorio.


El mundo rural resurge como refugio para algunos jóvenes frente a la crisis

dissabte, 24 de desembre de 2011

'Constança', una agradable sorpresa a la Nau Ivanow






Dijous passat, vaig tenir la sort d'assistir a un espectacle que em va encantar. Com teniu les dades més avall, aniré directe a comentar-vos-el:
Dues actrius reciten poesies fetes per dones, duran una hora, amb l'excusa d'un encontre de totes aquelles que, al llarg de la història, han tingut la gosadia d'anar més enllà del paper que la societat -és a dir, els homes- els havia assignat.

Per tant, no només és un viatge a la sensibilitat, a la manera de veure i sentir el món -i expressar-lo en paraules- que té la part femenina de la humanitat: sense complexes, i d'una manera sincera, les executants dónen veu a les aspiracions femenines, als seus greuges, i sobretot, ens rebel·len els grans oblits que el món ha tingut, de dones veritablemen extraordinàries que hi han passat.

I tot passant pels grans temes, com la maternitat, l'amor, la passió, l'abandó, la mort... i altres, com només elles els viuen i ens els poden explicar.

Cal dir que la tria dels textos, la interpretació de les actrius i la direcció són veritables delicatessen teatrals. No és gens fàcil dir el vers, no és gens fàcil dir-lo de forma dramatitzada, adoptant en cada moment el sentiment i el personatge que faran entendre millor el seu sentit últim. No és fàcil mantenir el ritme i la tensió escènica amb textos tan diversos, i que sembli que es van escriure per a estar junts i ser dits per elles dues.

I tanmateix, durant els 60 minuts ens van mantenir atents. 

I la surrealista excusa de la trobada de dones, si bé potser pot ser reduïda per donar plè protagonisme al vers, sí que ens serveix per conduïr uns canvis de ritme posats amb molt bon criteri (magnífic i refrescant la divertida referència al 'manual de la buena esposa') perquè cap tram se'ns faci massa llarg, i sobretot per arribar al final, rodó, que reprèn el principi con aquell que no vol.

Potser li cal algun retoc a la producció, parca per necessitat, però el nucli del que és un bon espectacle -el text, les actrius, la direcció- brillen amb llum pròpia.

Ara només queda saber quin és el circuit natural d'aquest espectacle, donat el seu fort compromís. Però seria un error pensar que és un espectacle 'per a dones'. De fet, probablement contribuiria notablement a l'educació dels homes, i a la riquesa d'un món fer per a tots dos.

Especialment recomanable per a biblioteques, centres culturals, sales d'aforament limitat, i per a ser representat per a adolescents, en instituts i escoles de secundària.

Josep Maria Viaplana



CONSTANÇA
Cia. Melanina Teatre
Dijous, 22 de desembre. 21h
Entrada: 12€
Amics de la Nau: 10€
               
Idea original, selecció de textos i dramatúrgia: Berta Errando i Raquel Izaguirre
Direcció i dramatúrgia: Anna Ponces
Intèrprets: Raquel Izaguirre i Berta Errando
Escenografia: Angela Bosch Calvis
Vestuari: Anna Ros
Barrets: Eulàlia Briz
Il·luminació i so: Ingrid Fochs
Música: Eric Vinaixa
Perruqueria: Katharina Kaiser
Construcció escenogràfica: Gerard Tubau i Alba Juventeny

SINOPSI
Espectacle de creació pròpia a partir de poesia escrita per dones.
Algunes de les dones -pensadores, escriptores, activistes- més importants de la història es reuneixen un cop cada 28 anys en un lloc secret, gràcies a un lligam ancestral i misteriós que existeix entre elles. Les mou un objectiu comú: anar traçant un camí que les porti a una nova manera d'organitzar el món, on la llibertat, el reconeixement i la igualtat d’oportunitats siguin possibles.


Constança és un espectacle creat a partir de poesies escrites per dones d’arreu del món. És un espectacle de poesia teatralitzada, de poesia dita, viscuda. És un pont entre les paraules i l'espectador.

Virginia Woolf, Esmeralda Berbel, Gaspara Stampa, Gemma Gorga, Maria Mercè Marçal, Neus Aguado, Rosa Leveroni, Marina Tsvietàieva, Marta Pessarrodona, Cèlia Sànchez-Mústich, Mireia Calafell, Gioconda Belli, y tantas otras (la lista no se acaba nunca) son algunas de las mujeres que las han inspirado. En este espectáculo son ellas las que hablan, y las intérpretes son el vehículo entre su palabra y el espectador.

Cia. Melanina Teatre
Neix el 2006 amb la creació de l’espectacle Deliris, escrit i interpretat per Berta Errando. S'estrena a Mono Festival'06 de Castelldefels, i es representa a la Sala Maria Plans de Terrassa.
Al 2007 estrena el seu segon espectacle Préssecs Blaus, de Joan Tharrats, al Festival Femenine Touches a The Shunt Vaults, Londres, i es representa a la sala Areatangent de Barcelona.
L'agost de 2009 estrena Xàndal, a Terrassa, dins el Festival Terrasses d'Estiu. El 2009 es va estrenar a la Nau Ivanow de Barcelona i es va representar dins de la temporada d'hivern. L'obra Xàndal va ser premiada al I Certamen de Textos Teatrals Vila de Gràcia.

Un dels objectius de la companyia és capturar l'espectador i dur-lo de viatge. Per aconseguir-ho, utilitzen el ritme, la sorpresa, la veritat, la música, les imatges, les paraules, la llum i un rigorós treball d’actors. Volen crear espectacles vivencials, que excitin els cinc sentits i amb els quals trobar una complicitat amb el públic.

[www.melaninateatre.com]
[www.melaninateatre.com/cat/melanina.php]




Nau Ivanow

dimecres, 21 de desembre de 2011

Discurs de Joan Baldoví al Congrés dels Diputats - YouTube

Discurs del diputat de Compromís (País Valencià) el mateix dia de la investidura de Mariano Rajoy.

Val la pena escoltar-lo, ell sap com governa el PP a València!





Discurs de Joan Baldoví al Congrés dels Diputats - YouTube

Retallades selectives

Un amic m'envia un pdf amb els nomenaments dels càrrecs de la Diputació de Barcelona, i dels assessors. O sigui, la gran menjadora. Mentrestant, retallades.

Però que no havíen de desaparèixer, les diputacions? I el Senat?

Perquè no comencem per eliminar les despeses realment supèrflues, abans d'atacar les altres coses??? Per què? Per què? Per què?


Dijous, 4 d'agost de 2011
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Diputació de Barcelona. Secretaria General
ANUNCI sobre la determinació dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva d’acord amb
les retribucions aprovades pel Ple corporatiu
L’Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueres, President de la Diputació de Barcelona, en dates 26 i 27 de juliol de 2011, ha
dictat uns Decrets que disposen el següent:
“Primer.- NOMENAR als següents membres electes d’aquesta corporació que exerciran el seu càrrec amb dedicació
exclusiva:
1. Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueras
2. Il·lm. Sr. Alberto Fernández Díaz
3. Il·lm. Sr. Ferran Civil Arnabat
4. Il·lm. Sr. Josep Llobet Navarro
5. Il·lma. Sra. Mercè Conesa Pagès
6. Il·lm. Sr. Antoni Fogué i Moya
7. Il·lm. Sr. Joan Carles García Cañizares
8. Il·lm. Sr. Pere Navarro Morera
9. Il·lm. Sr. Xavier García Albiol
10. Il·lm. Sr. Arnau Funes Romero
11. Il·lm. Sr. Pere Prat i Boix
12. Il·lm. Sr. Carles Rossinyol i Vidal
13. Il·lm. Sr. Joaquim Ferrer Tamayo
14. Il·lm. Sr. Josep Mayoral Antigas
15. Il·lm. Sr. Alberto Villagrasa Gil
16. Il·lm. Sr. Alex Mañas Ballesté
17. Il·lm. Sr. Ramon Riera Macia
18. Il·lma. Sra. Mònica Querol Querol
19. Il·lm. Sr. Jordi Subirana Ortells
20. Il·lm. Sr. Josep Salom Ges
21. Il·lm. Sr. Marc Castells Berzosa
22. Il·lm. Sr. Andreu Carreras Puigdelliura
23. Il·lma. Sra. Mercè Rius Serra
24. Il·lm. Sr. Josep Oliva Santiveri
25. Il·lma. Sra. Mireia Solsona Garriga
26. Il·lm. Sr. Rafael Roig Milà
27. Il·lm. Sr. Ignasi Giménez Renom
28. Il·lm. Sr. Santiago-Oscar Cayuela Tomàs
29. Il·lm. Sr. Ramon Castellano Espinosa
30. Il·lm. Sr. Ramon Serra Millat
Segon.- ACORDAR que els membres que exerceixen el seu càrrec amb dedicació exclusiva abans designats percebran
les següents retribucions en concepte de sou, a raó de catorze mensualitats per any:
Nom i cognoms Càrrec Nivell de retribucions brutes mensuals Efectes
Salvador Esteve Figueras President A-1: 8.265,98 EUR 15.7.11
Alberto Fernández Díaz Vicepresident primer A-2: 6.921,17 EUR 27.7.11
Ferran Civil Arnabat Vicepresident segon A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Josep Llobet Navarro Vicepresident tercer A-2: 6.921,17 EUR 27.7.11
Mercè Conesa Pagès Vicepresidenta quarta A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Antoni Fogué Moya Vicepresident cinquè A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Joan Carles García Cañizares President Grup CiU A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Pere Navarro Morera President Grup PSC-PM A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Xavier García Albiol President Grup PP A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Arnau Funes Romero President ICV-EUiA-E A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Pere Prat Boix President Grup ERC-AM A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Carles Rossinyol Vidal President delegat Àrea i membre Comissió Executiva A-2: 6.921,17 EUR 15.7.11
Joaquim Ferrer Tamayo Diputat Adjunt Presidència A-3: 6.301,69 EUR 15.7.11
Josep Mayoral Antigas Portaveu Grup PSC-PM A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Alberto Villagrasa Gil Portaveu Grup PP A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Alex Mañas Ballesté Portaveu Grup ICV-EUiA-E A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Ramon Riera Macia Diputat Delegat A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Mònica Querol Querol Diputada delegada A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Jordi Subirana Ortells Diputat delegat A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Josep Salom Ges Diputat delegat A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Marc Castells Berzosa Diputat delegat A-4: 5.967,60 EUR 22.7.11
Andreu Carreras Puigdelliura Diputat delegat A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Mercè Rius Serra Diputada adjunta A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Josep Oliva Santiveri Diputat delegat A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Mireia Solsona Garriga Diputada adjunta A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Rafael Roig Milà Diputat adjunt, Vicepresidència cinquena A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Ignasi Giménez Renom Diputat adjunt, Vicepresidència cinquena A-4: 5.967,60 EUR 15.7.11
Santiago-Oscar Cayuela Tomás Portaveu adjunt Grup ICV-EUiA-E A-5: 3.795,85 EUR 15.7.11
Ramon Castellano Espinosa Portaveu adjunt Grup CiU A-5: 3.795,85 EUR 15.7.11
Ramon Serra Millat Portaveu adjunt Grup PSC A-5: 3.795,85 EUR 15.7.11
Tercer.- NOMENAR a l'Il·lm. Sr. Manuel Bustos Garrido, Diputat adjunt a la Vicepresidència cinquena, encara que no
exercirà el seu càrrec amb dedicació exclusiva. Tampoc exercirà el seu càrrec amb dedicació exclusiva el Portaveu del
Grup d’ERC-AM, Il·lm. Sr. Jordi Portabella i Calvete, per la qual cosa tindran dret a la percepció de les indemnitzacions
per les assistències efectives a les sessions del Ple i de les Comissions Informatives i de Seguiment de les que siguin
membres de ple dret, en les quanties i condicions, aprovades pel Ple en sessió extraordinària del 26 de juliol de 2011.
Quart.- ORDENAR a la Direcció de Recursos Humans que procedeixi a donar d’alta en el règim general de la Seguretat
Social, o en el seu cas, en el règim de MUFACE a tots els membres electes abans designats que exerceixen el seu
càrrec amb dedicació exclusiva.

Cinquè.- Aquests acords tindran efectes retroactius des del dia 15 de juliol de 2011, en base a la previsió sobre la
retroactivitat dels actes administratius, regulada en l’article 57.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic
de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, a excepció dels Il·lms. Srs. Alberto Fernández
Díaz i Josep Llobet Navarro.
Sisè.- Les despeses que es derivin d’aquests acords en relació amb les retribucions i assistències a les quals s’ha fet
referència als apartats anteriors aniran a càrrec de les partides corresponents al Pressupost de la Diputació de
Barcelona per a l’any 2011, sens perjudici de què per part dels serveis administratius corresponents es procedeixi, si
s’escau, a la tramitació dels expedients de modificacions de crèdit necessaris per a l’executivitat del present acord.
Setè.- PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial Província de Barcelona i en el tauler d’anuncis, en compliment del
que disposa l’article 75.5 en relació amb l’article 104.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim
local.
Vuitè.- NOTIFICAR aquest acord a la Presidència, als Portaveus dels Grups Polítics, i a la resta dels/de les
Diputats/des, a la Secretaria general, a la Intervenció general, a la Tresoreria i a la Direcció dels Serveis de Recursos
Humans, als efectes legals oportuns.”
Barcelona, 1 d’agost de 2011
El secretari accidental, José Luis Martínez-Alonso Camps
https: //bop.diba.cat ● bop@ diba.cat ● DL: B-41698-2002

Dijous, 4 d'agost de 2011
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Diputació de Barcelona. Secretaria General
ANUNCI sobre el nomenament de personal eventual
L’Excm. Sr. Salvador Esteve i Figueres, President de la Diputació de Barcelona, en data 26 de juliol de 2011, ha dictat
un Decret, la part dispositiva del qual és la següent:
“Primer.- NOMENAR com a personal eventual de la Diputació de Barcelona, a les persones i en els termes que
s’indiquen en la següent relació:
a) Llocs de treball de personal eventual de confiança:
Cognoms i noms Càrrec Grup retributiu Dedicació
Matas Babon, Josep Ma. Coordinador General 108.904,18 EUR bruts anuals Exclusiva
Fulquet Tenas, Mònica Cap del Servei de Premsa 70.144,20 EUR bruts anuals Exclusiva
b) Personal eventual d’assessorament especial:
Assessors/res de Grups Polítics
Cognoms i noms Grup retributiu Efectes
Aranda Vargas, Francisco 6 Des de 16.7.11
Aresté i Lluch, Guillem 6 Des de 16.7.11
Ayguasenosa Soro, Noemi 6 Des de 26.7.11
Blasco Cruz, Marta 6 Des de 26.7.11
Bouza Castaño, Juana 6 Des de 16.7.11
Buxeda i Noves, Christian 6 Des de 16.7.11
Cañadas Parellada, Beatriz 6 Des de 16.7.11
Casals i Mata, Joan Ramon 6 Des de 16.7.11
Casinos Comas, Francisco Javier 6 Des de 16.7.11
Cid Colomer, David 6 Des de 16.7.11
Costa i Olivé, Laura 6 Des de 26.7.11
de la Cruz Muñoz, Cisco 6 Des de 16.7.11
Díaz Valls, Núria 6 Des de 16.7.11
Figuerola Sicart, Ferran 6 Des de 16.7.11
Fontbona Arbòs, Santiago 6 Des de 16.7.11
Forest Capdevila, Martí 6 Des de 26.7.11
Gómez i Gili, Cristina 6 Des de 16.7.11
Jiménez León, Emiliano 6 Des de 16.7.11
López Malloll, Miguel Ángel 6 Des de 26.7.11
Marín Vázquez, Xavier 6 Des de 16.7.11
Olivé i Dubois, Olga 6 Des de 16.7.11
Olòndiz i Soler, Roser 6 Des de 16.7.11
Orrit Ambrosio, Víctor 6 Des de 16.7.11
Pérez Flores, Carmen 6 Des de 16.7.11
Rius Piniés, Marc 6 Des de 16.7.11
Roma Conill, Joan 6 Des de 16.7.11
Romero Hernández, Teo 6 Des de 26.7.11
Salado Pérez, Antonio 6 Des de 16.7.11
Salvadó i Tenessa, Josep Lluís 6 Des de 16.7.11
Segura i Buixó, Carles 6 Des de 16.7.11
Sitges i Jordana, Manuel 6 Des de 16.7.11
Trias i Mañosa, Enric 6 Des de 16.7.11
Valls i Molina, Santiago 6 Des de 16.7.11
Segon.- Aquesta resolució ENTRARÀ EN VIGOR el mateix dia de la seva signatura, en els termes previstos en la
legislació vigent, si bé, tindrà els efectes retroactius que es determinen en els apartats anteriors i que respecte als assessors de grup fa referència a aquelles persones que ja tenien la condició de personal eventual en data 14 de juliol
de 2011 i que van ser cessats, mitjançant decret de la Presidència de data 15 de juliol de 2011, amb efectes del mateix
dia 15, com a conseqüència de la finalització del mandat corporatiu.
Tercer.- PUBLICAR aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’anuncis de la Corporació, en
compliment del que disposa l’article 304.3 del Reial decret 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local en Catalunya, en relació amb l’article 10 del Decret 214/90, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de personal de les entitats locals en Catalunya.
Quart.- NOTIFICAR aquest acord a la presidència, al Coordinador General, als Grups Polítics, a la Secretaria general, a
la Intervenció general, a la Tresoreria i als interessats, als efectes legals oportuns.”

Barcelona, 1 d’agost de 2011
El secretari accidental, José Luis Martínez-Alonso Camps
https: //bop.diba.cat ● bop@ diba.cat ● DL: B-41698-2002

dimarts, 20 de desembre de 2011

Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje' ! directe!cat

Dimarts, 20 de desembre de 2011 05:00 h - Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje'



Davant la greu lesió de Villa, s’han produït, diferents mostres de suport i solidaritat, entre elles la dels companys dels dos darrers equips on ja jugat. Per un costat l’actual club, el F.C. Barcelona, i per altra del València C.F.

Els primers van sortir al camp on es jugaven el campionat del món de clubs amb el Santos Brasiler amb una samarreta de suport al jugador asturià, per sorpresa de milers de barcelonistes, escrita íntegrament en castellà, 'mucha fuerza Guaje', el que va provocar una reacció a les xarxes socials.

Però el que va fer augmentar la indignació va ser que a la nit de diumenge, l’anterior club de Villa, el València va sortir en el seu partit de lliga contra el Màlaga, amb una samarreta de suport escrita en català, 'Ànim Guaje'.

Un cop més els jugadors del Barça van desaprofitar una oportunitat d’or per fer pedagogia del país i de la seva llengua Seria d’agrair que en properes ocasions i en el seu mateix dia a dia tinguessin un compromís més ferm amb la llengua i cultura del país que els paga.

On eren a la celebració del títol mundial al Japó les senyeres? Darrerament les celebracions del Barça han perdut simbologia de país, sigui per desídia o per suggeriment de l’entorn, però en uns moments de dificultats i davant del sistemàtic atac que patim com a catalans, ara es fa més necessari que mai el suport de les cares conegudes.

Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje' ! directe!cat

dilluns, 19 de desembre de 2011

Iñaki Anasagasti escriu: COSAS DE IÑAKI

881.2
Cuando Iñaki Urdangarin y Cristina de Borbón se casaron en Barcelona, el Lehendakari Ardanza les hizo un buen regalo. La actuación del Orfeón Donostiarra en la vistosa ceremonia de su catedral gótica. El padre del novio era un afiliado del PNV, el joven se llamaba Iñaki, Jose Mari Gerenabarrena era amigo de la familia y todo el mundo estaba encantado. Fue el clásico espectáculo de masas del que nunca supimos su costo, pero como los cuentos de hadas no tienen valor, pues todos les deseamos fueran felices y comieran perdices.

A mí me supuso que me vasquizaran el nombre en el ABC. Bautizado y registrado como Iñaki Mirena, Luis María Ansón la tenía emprendida contra al nombre sabiniano. A raíz de aquella boda, recuperé mi nombre original en el periódico de la derecha española. No tengo pues la menor animadversión contra esta pareja sino mucho respeto y solidaridad hacia los padres del ex jugador de balonmano, al que acaban de bautizar como "talón-mano ".

Con éste antecedente la pregunta que uno se hace es como un chaval bien parecido, deportista y con una vistosa familia, se haya metido en semejante barrizal que ha destrozado su vida y le ha clavado a la monarquía española un rejón de fuego. ¿Un submarino republicano para dinamitar desde dentro la Institución?. No parece. ¿Una incursión en los negocios con la misma mentalidad de lo que veía a su alrededor?. Quizás ésta puede ser la explicación, pues es difícil haya otra.

Bien es cierto que el status de la familia real no está contemplado en la Constitución. No existe. Y tan es así que el heredero solo aparece a efectos sucesorios. Para nada más. Toda esa ridícula parafernalia de reverencias de las señoras, besamanos, lectura de pregones, presidencia de actos de todo tipo, entrega de premios, tiene el mismo valor que si usted, con su hijo se ponen a hacer lo mismo, pues ese papel no les está asignado en ningún artículo de la Constitución. En ella solo habla del rey. De nadie más.

De ahí que todas esas presidencias de organismos y de la credibilidad que se le atribuía a sus negocios "pues detrás está la Casa Real", no es más que la evidencia de una Corte corrupta, de la idiotez del español a la hora de hacer la pelota a un ciudadano normal y sobre todo de las falta de control político hacia una Institución a la que el erario público mantiene porque su acción ha de basarse en la ejemplaridad. ¿Ejemplaridad la de Juan Carlos de Borbón?. ¡Vamos hombre!.

Yo rompí con todo ese mundo de mentiras a raíz de la guerra de Irak. Hasta entonces habíamos seguido con esa ficción del Pacto con la Corona que jamás percibí, pero tras mantener con el rey un diálogo duro en el que me dijo que él era militar y le gustaban las guerras y yo contestarle que se fuera él y le mandara a su hijo, revisé la Constitución y vi que el artículo 63 le daba un papel como jefe de las Fuerzas Armadas. Y tras negarnos una audiencia a los Grupos de la Cámara, salvo al sumiso Zapatero, en una de las sesiones, bajé a la tribuna del hemiciclo del Congreso y denuncié al rey por su pasividad, su falta de coraje, la dejación de sus funciones y su poca personalidad ante un Aznar que se había reunido en las Azores con Bush, Barroso y Blair y quería mandar tropas a una guerra "para sacar a España del rincón de la historia”.

Se armó la de Dios es Cristo

Aún recuerdo el abucheo de Rajoy, Acebes, Rato, Mayor Oreja y Arenas. Era la primera vez que desde aquella tribuna Pulgarcito se atrevía a meterse contra Goliat, el gigante de la transición y además desde un partido nacionalista. Eran tiempos de mayoría absoluta de Aznar y en aquella Cámara solo había, rodillo y tente tieso.

Tras esto y puestas las cosas en su sitio me dediqué a preguntar sobre las cacerías con osos borrachos, viajes extraños, gastos inútiles, uso de aviones sin ton ni son, cambio constitucional para que no exista primacía del varón sobre la mujer en la actual y muy machista Constitución española, los Premios Príncipes de Asturias a mayor gloria del heredero, costo de la boda de Felipe y Letizia, presupuesto de la casa Real, papel del Rey el 23-F, y cosas así.

El gobierno jamás me contestó. Respondían con dos líneas diciendo que el rey es irresponsable, es decir no responde ni ante los jueces, ni ante Dios, ni ante la historia y que haría mejor en condenar a ETA. Curiosamente los más beligerantes eran los socialistas a los que todo esto les incomodaba y dejaba patente su poco respeto al republicanismo de su historia.. ¿Y en ­casa?. "Cosas de Iñaki”. Pero a la gente le gustaba se fuera contra éste abuso continuo de poder.

Pero no eran cosas mías. Independientemente de que el rey Juan Carlos está ahí porque nos lo dejó un dictador cruel y sanguinario y él jamás ha condenado aquella dictadura sino se ha beneficiado de ella, e independientemente de que en la Constitución se metiera de matute la monarquía parlamentaria sin referéndum como hubo en Italia, la actual Jefatura del Estado no puede ser irresponsable ante la ley y no puede usar fondos públicos sin que haya un ojo público para vigilar sus gastos. Y estas evidencias no pueden ser "cosas de Iñaki" sino de algo tan simple como la salud democrática de un país. Yo no soy el Peñafiel vasco como alguno ha querido describirme para anular mis denuncias, sino un parlamentario que tiene la obligación de controlar al gobierno y a ser posible, a la Jefatura de un estado, que permite se viva en la corrupción mientras se le orla con el premio a la virtud.

Mi denuncia fue la única y la primera. Luego vino Tardá de ERC y ahora IU, pero a efectos de notaría, fue el PNV, porque yo hablaba en nombre del PNV, quien puso el dedo en la llaga. Que Amaiur tome el dato.

A raíz de toda ésta tormenta, la editorial "La Esfera de los Libros” me pidió en 2007 escribiera un libro con mis experiencias en este campo. Y lo hice y titulé "Una monarquía protegida por la censura". En ella hablaba de mis vivencias con ese mundo de ficción, desde dentro del sistema, y denunciaba los negocios de Iñaki Urdangarín desde la página 101 a 104 en el capítulo “La Familia sí recibe". Pero a mí no me recibieron. Torpemente la editorial envió el libro a la Casa Real y ésta negó su publicación. Pero al poco el libro se editó. Lo hizo Javier Ortiz pero la sordina que le pusieron como para escribir otro libro con lo que había supuesto superar aquella carrera de obstáculos.

Curiosamente el libro se publicó un año después de que la pareja y sus niños fueran enviados a Washington en 2006, nombrándole al duque de Palma, consejero de Telefónica. ¿No sabían en que negocios andaba el yerno?. Por supuesto. Pero el Rey quiso encubrirle sacándolo de circulación. Y el encubrimiento, para la gente normal, es un delito tipificado en el Código penal. Pero el rey es "irresponsable".

Cuando nadie sabe el presupuestos exacto de la Casa del Rey, cuando nadie controla sus gastos como ocurre con otras monarquías, cuando el rey recibe regalos de todo tipo y no pasan a la contabilidad del Patrimonio del Estado, cuando la opacidad es total y los medios aplauden semejante corrupción, cuando primeros coches, primeras motos, comisiones de jeques petrolíferos han hecho de Juan Carlos de Borbón uno de los hombres más ricos de Europa, cuando nada de todo esto se podía investigar, llegó a semejante patio de monipodio un chaval al que lisonjearon, reverenciaron, tentaron y el hombre y su gentil esposa cayeron en el pozo hasta el punto que in­cluso metieron a sus hijos menores en empresas y enjuagues impropios de una familia respetable. Se creían inmunes, impunes y protegidos por la censura y la bobaliconería de la Villa y Corte. Y eso, es para mí, lo que ha pasado. Porque en La Zarzuela si alguien se atrevía a decir algo, seguramente responderían: “Cosas de Iñaki". Pero de Iñaki Urdangarin, Duque de Palma.

La pregunta es. ¿Por qué Iñaki Urdangarin y la Infanta Cristina, socia en todo este montaje, no están todavía imputados si ya lo está Diego Torre, el socio y los responsables de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Valencia que firmaron esos contratos con esa ONG con ánimo de lucro?.

Me imagino que el PP, Trillo y la Casa Real estarán metiendo horas extras para tratar de salvar algún mueble que otro, sobre todo a la Infanta.

Lo malo es que quien creó el microclima para que ésto sucediera seguirá ahí felicitando las Pascuas en su mensaje de Navidad, como si nada hubiera ocurrido. Pero quien de verdad está desnudo, es el propio rey. No solo su yerno y su hija. Y quien está tocada de verdad, es esta monarquía heredera de un dictador.

http://www.deia.com/2011/12/11/opinion/tribuna-abierta/cosas-de-inaki



Iñaki Anasagasti: COSAS DE IÑAKI

diumenge, 18 de desembre de 2011

José Montilla, senador d'Espanya - Víctor Alexandre - Els blogs d'e-noticies

15 de Desembre de 2011

José Montilla, senador d'Espanya

Mai, en cap article que he escrit, no m'he referit a José Montilla amb el terme president. Mai. No en tenia ni en tinc pas cap obligació, evidentment, però podria escriure president Montilla de la mateixa manera que he escrit president Macià, president Companys o president Pujol. Tanmateix, no ho fet ni ho faré perquè, independentment de la legalitat aritmètica que el va dur al càrrec, mai no he acceptat la traïció d'Esquerra amb la creació del segon tripartit, ni el frau escandalós que els republicans van cometre abocant les paperetes dels seus votants a l'urna del PSOE per tal de mantenir-se en el poder, ni la ganivetada per l'esquena al president Pasqual Maragall. És cert que aquestes maniobres indignes, incloent-hi el fet que les cúpules respectives actuals són exactament les mateixes que van ordir la trama que ha suposat per a Catalunya els quatre anys més nefastos de la seva història recent, han estat castigades pels catalans. Només cal veure la caiguda en picat de socialistes i republicans en cada cicle electoral. Però el país ho ha pagat molt car. O, dit d'una altra manera, aquesta gent tan ufana i tan superba, ha costat molts diners al país i un fre imperdonable per a la seva emancipació nacional.
Ara, per tant, amb el nomenament de José Montilla com a senador espanyol -amb l'abstenció indiferent d'Esquerra (!)-, estem vivint una nova burla a Catalunya en l'àmbit de la representació simbòlica. Una burla que té dos vessants. El primer, és la constatació -per si algú en tenia dubtes- de la ideologia de José Montilla, un home mancat d'intel·ligència política per entendre què és Catalunya i què significa presidir-la. Ara fa un any, l'eurodiputat Ramon Tremosa el definia amb aquestes paraules: "És el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia". Doncs bé, com va fer Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista, el 2006, també José Montilla ha considerat que la carrera política d'un político español resulta provinciana, escardalenca i inacabada si es retira després d'haver estat només president de Catalunya o de Galícia. Per això ara se'n va al Senat espanyol, la cambra institucional més inútil d'Europa. Un autèntic cementiri d'elefants destinat a acollir -pagant nosaltres- les andròmines dels partits.
El segon vessant és el menyspreu que suposa, en el terreny simbòlic, l'arribada a aquell cementiri d'un home que va ocupar el càrrec institucional més important de Catalunya. Sembla talment que, mort de ressentiment per haver estat foragitat de la Generalitat pels catalans, hagi decidit venjar-se'n situant Catalunya al mateix nivell que qualsevol Comunitat Autònoma espanyola. "Nació catalana, dieu? Això és el que jo faig amb la vostra nació catalana".
"Fets i no paraules" va ser un dels eslògans electorals de José Montilla, i, ves per on, ha estat per mitjà dels fets que hem vist la seva autèntica personalitat. La personalitat d'un espanyolista que no sap perdre, que a l'edat de 56 anys no té cap més ambició a la vida que ser mantingut amb diners públics i que exigeix que li paguem un despatx d'expresident de Catalunya, mentre ell, a Madrid, escalfa una cadira com a vella glòria d'Espanya.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat


José Montilla, senador d'Espanya - Víctor Alexandre - Els blogs d'e-noticies

dijous, 15 de desembre de 2011

Es constitueix l'Associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

Arrenca a Vic la reunió constitutiva amb els representats dels 155 municipis que ja n'han aprovat l'adhesió


La ciutat de Vic acull aquest dimecres l'assemblea constitutiva de l'Associació de Municipis per la Independència. La iniciativa, promoguda per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va comptar amb el suport inicial dels municipis de Port de la Selva i Arenys de Munt i, des del mes de setembre, 155 municipis i un consell comarcal s'hi han adherit a través dels plens municipals, entre ells 22 capitals de comarca. L'Associació té per objectiu treballar per la independència de Catalunya des de l'àmbit municipal. En la reunió a porta tancada que ha començat passades les 11 del matí a la Sala Eudald Maideu del Teatre l'Atlàntida es debaten els estatuts i s'haurà d'elegir una junta i la seu.


Els representants dels 155 municipis que s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència es reuneixen aquest dimecres a Vic per aprovar els estatuts i elegir una junta i la seu. Josep Maria Vila d'Abadal (UDC) ha donat el tret de sortida a l'assemblea destacant que una 'clara majoria dels pobles de Catalunya vol la independència' i ha afirmat que el 'municipalisme vol col·laborar amb la societat civil' en aquest sentit.

A banda dels representants municipals, a l'acte també hi ha assistit Anna Simó, portaveu d'ERC al Parlament; Marta Rovira, secretària general d'ERC i Uriel Bertran, secretari general de SI. A l'assemblea constitutiva també s'hi han convidat les entitats que donen suport a la iniciativa que són Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana, Reagrupament Independentista, Fundació Catalunya Estat i Catalunya Acció. Rovira ha destacat que 'cal seguir treballant i fer molta pedagogia per tal d’assolir la majoria social necessària i l’àmbit municipal és viral en aquest context'. 'Ens congratulem d’aquest pas endavant cap al sobiranisme des d’un àmbit imprescindible com és el municipalisme, el més proper a la ciutadania' ha subratllat.

Dos anys i un dia després de la consulta sobre la independència del 13-D a Osona, es constitueix a Vic l'Associació de Municipis per la Independència. Des que Vic va aprovar, ara fa tres mesos, una moció que n'impulsava la creació, 155 ajuntaments i un consell comarcal, el de Les Garrigues, ja s'hi han adherit. Amb tot, aprovar l'adhesió al ple municipal, fins ara, volia dir participar en l'assemblea constitutiva de l'associació.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

La gran majoria dels partits que governen aquestes capitals són de CiU tot i que també n'hi ha algun d'ERC. Entre els municipis més petits, però, hi destaca Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà, amb alcaldes socialistes.

Durant l'acte, s'han de debatre els estatuts que tant alcaldes com regidors que representen els diferents municipis ja han rebut amb anterioritat. La sessió també ha d'elegir una junta, amb president i vicepresidents i vocals, un secretari i un tresorer.

Es constitueix l'Associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

dissabte, 10 de desembre de 2011

Tot a punt per constituir oficialment l'Associació de Municipis per la Independència - Racó Català

El proper 14 de desembre l'associació municipal que promou l'exercici del dret d'autodeterminació celebra la seva assemblea constituent a Vic · Ja s'hi han adherit 124 poblacions del país

Aquest proper 14 de desembre es constituirà oficialment l'Associació de 'Municipis per la Independència', la iniciativa impulsada per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que cerca aglutinar tots aquells municipis que defensen la independència catalana i promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació. Serà a la capital d'Osona precisament on l'entitat celebrarà la seva assemblea constitutiva per proposar i aprovar la nova direcció de l'associació així com els estatuts que la regiran. Tot el que s'aprovi s'haurà de ratificar en una nova trobada que es celebrarà d'aquí aproximadament a tres mesos. De moment han seguit les passes de Vic i han aprovat adherir-se a l'associació fins a 124 municipis del país, tenint en compte les darreres incorporacions d'Almoster, Cantallops, Olesa de Bonesvalls, Sant Vicenç de Torelló, Solsona i Vilaplana. Aquests municipis representen més del 12% del total del Principat de Catalunya i superen el 15,3% de la seva població.
Segons Vila d'Abadal cal evitar que sigui "una associació de partits" per convertir-la en "la dels independentistes". El full de ruta a seguir "es pot fer de moltes maneres" però apunta que una de les claus és saber "què volem ser" i fer-ho "de manera legal". Per a impulsar l'autodeterminació es podria optar per una consulta institucional oficial impulsada des dels ajuntaments, mentre que també es plantegen proposar-ho a la Generalitat. El primer objectiu és cercar una majoria clara de municipis que hi donin suport i s'hi adhereixin, fet que ja s'està produint, perquè com apunta l'alcalde de Vic és molt probable que això passi "si es compta amb el suport dels regidors de CiU, ERC i la CUP" de les diferents poblacions.

De moment s'han adherit a la iniciativa:
Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Racó Català - Tot a punt per constituir oficialment l'Associació de Municipis per la Independència

Manel Joseph presenta en primícia al CAT el seu primer disc en solitari

Ara és un restaurant però als anys 50 anys, el número 11 del carrer Verdi era un comerç de material elèctric. Ho recorda bé perquè era la botiga dels seus avis. Fill del carrer Trilla, el músic Manel Joseph –alma mater de l’emblemàtica Orquestra Plateria– va passar la seva infància entre cables i bombetes veient els gitanos passar cap al Salón Verdi, la desapareguda sala de ball dels actuals cinemes. Records que ara ha plasmat en una cançó que esdevé un dels 14 temes de ‘Rimas Baratas’, el seu primer àlbum en solitari que estrena al CAT en concert el 17 de desembre.
Van tocant palmes cap el Salón Verdi / quan surten en colla, prenent el carrer /a sobre del cine, corre, no t’ho perdis /diu que hi ha una “orquesta” a base de bé… Així sona Verdi 11, aquest tribut a la Gràcia de la seva infància, repleta de teatre al Cercle Catòlic i d’aventures als Josepets. “En aquesta fotografia que faig del carrer surt l’adrogueria i la sastreria de l’època, també la vaqueria i el colmado. Tot ha desaparegut i ara sembla un parc temàtic. On vaig passar la meva infància em van donar l’altre dia un entrecot”, bromeja. I és que Manel Joseph no dubta que l’afició a la música se li va despertar de petit durant alguna festa major, a toc de rumba. Però no s’hagués imaginat mai que, tot plegat, el portaria a liderar anys més tard el grup Dos+Un i l’Orquestra Plateria, acompanyat del Sisa i del Gato Pérez. Un invent que ha sobreviscut als anys fins avui. Amb domicili fix ara al Masnou, Manel Joseph torna a Gràcia per presentar al CAT en primícia Rimas Baratas, el seu primer disc en solitari gravat i editat al carrer d’Astúries. Un àlbum de lletres iròniques, cançons protesta i ritmes afrollatins, on han participat amics com Paco de Lucía i Carles Benavent, i que es presenta en un triple CD, on s’inclouen un CD i un DVD d’un directe de l’Orquestra Plateria. “He desempolsat cançons que portaven 25 anys al calaix i em fa il·lusió presentar-les al barri, el CAT, tan proper a casa meva quan era petit”, assegura.

L’independent de Gràcia » Manel Joseph presenta en primícia al CAT el seu primer disc en solitari

dijous, 8 de desembre de 2011

Foment congela obres promeses a Catalunya

Obres aturades i projectes sense licitar des de fa 5 anys. És el retrat de les inversions de Foment a les carreteres catalanes. El ministeri ha aturat tres quartes parts de la inversió prevista des del 2006.
Foment congela obres promeses Foment congela obres promeses

Quan fa sis anys el ministeri de Foment i l'aleshores departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat signaven el protocol de les obres que l'Estat havia d'executar a les carreteres catalanes en el període 2006-2012, ningú s'imaginava que avui, al tram final del termini, només s'haurien acabat un 10% dels projectes i que gairebé el 72% de les inversions programades en aquell document estarien guardades en un calaix. No hi ha ajudat el context d'austeritat pressupostària. Dels 2.510 milions d'euros previstos en el protocol, només se n'han licitat 707 milions, un 28%. Malgrat la petició de l'ARA, Foment no ha valorat aquests endarreriments. Les conseqüències dels retards són carreteres a mig construir i projectes ajornats.
El desdoblament de la N-II a Girona
És l'incompliment més flagrant. Al tram sud estan aturades des de fa dos anys les obres entre Sils i Caldes de Malavella, mentre que entre Maçanet de la Selva i Sils no s'hi treballa des del 2008. Menys sort té el tram de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva, que ni tan sols s'ha licitat. Al nord de Girona, entre Medinyà i Orriols, Foment no pensa reiniciar les obres i ja preveu, fins i tot, retornar els terrenys expropiats als propietaris. De la resta del traçat fins a Agullana i la Jonquera, el ministeri assegura des de fa anys que s'estan redactant els projectes, que encara ningú ha vist. A Girona tampoc se sap res del túnel de Toses de l'eix pirinenc, ni tampoc de l'autovia entre Besalú i Figueres.

Dos anys esperant l'autovia A-14 a Lleida
El tram entre Lleida i Rosselló de l'autovia A-14 es va adjudicar l'any 2009 i des de llavors no s'ha fet cap moviment més en aquest vial, malgrat que es considera prioritari com a accés a l'aeroport d'Alguaire. Tampoc hi ha notícies del compromís adquirit amb el condicionament de la N-230 a la Vall d'Aran per millorar-ne la seguretat. A l'autovia A-22 entre Lleida i Osca s'està executant la variant d'Almacelles, però a un ritme lent, com passa a la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra.

Tres obres aturades a la xarxa de Tarragona
Són l'autovia A-27, entre Valls i Montblanc, la variant de l'Aldea i l'autovia entre l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs. En aquest últim cas, les obres es van acabar fa dos anys però l'autovia mai ha pogut entrar en servei per deficiències en un talús. Fa pocs mesos es va començar a treballar en la seva millora. A Tarragona, Foment està executant, fora de termini, els trams Tarragona-el Morell, el Morell-Valls i la variant de Valls de l'A-27, i l'autovia T-11 entre Tarragona i Reus.

L'oblit de Barcelona i del Quart Cinturó
El tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavalls segueix amb les obres aturades i sense previsió de reinici, mentre que entre Terrassa i Granollers ni tan sols s'ha redactat el projecte constructiu, o almenys no li consta al departament de Territori i Sostenibilitat. Un altre compromís que espera és el del vial d'accés de camions al port de Barcelona, les obres del qual tampoc han estat licitades. Fora del protocol 2006-2012, la construcció de la variant de Vallirana de la N-340 està aturada perquè s'ha esgotat la partida d'aquest any.


Foment congela obres promeses

dimecres, 7 de desembre de 2011

Seducida por Rusia · ELPAÍS.com

Meritxell Rodes recupera e interpreta melodías de la 'russki chanson' con músicos de la colonia rusa barcelonesa

JACINTO ANTÓN - Barcelona - 07/12/2011
Una bonita historia de mestizaje cultural y de enamoramiento de otro idioma y otras tradiciones. La cantante y música barcelonesa Meritxell Rodes (1965) estudió ruso, se sumergió en el círculo ruso de Barcelona, se convirtió en solista de un grupo de folclore del país del Este compuesto por miembros de la colonia rusa barcelonesa, Vetxerinka (Fiestecita), y ahora ha editado un disco en el que interpreta en su idioma original tonadas tradicionales y de la denominada russki chanson, género que incluye canciones folclóricas urbanas y carcelarias.

La noticia en otros webs

¿Por qué ruso? "Hace 15 años quería estudiar árabe, pero no había plazas, así que me puse a aprender ruso. Me encantó. Hice muchos amigos rusos, aquí y en Rusia, adonde he viajado muchas veces -mañana vuelvo a marcharme, a Moscú-. Me he enanamorado de su historia, su cultura, su literatura -Dostoievski y Bulgakov especialmente-, su pintura, su música". Meritxell también se enamoró de un ruso (en puridad un ucranio), Alexander, con el que se casó.
Rodes, que asimismo es violinista y traductora de poesía rusa (una antología, en Visor), ha cantado en la radio y televisión rusas, y en clubes de Moscú.
Subraya que la colonia rusa en Barcelona es rica en artistas y gente de la cultura en general, con una asociación tan activa como Arca. "Es una cultura muy diferente, muchos sienten nostalgia de su país; en general han venido en busca de trabajo, se muestran bastante críticos con el nacionalismo catalán y, con respecto a la política de su país, están en desacuerdo con Putin". En su disco, acompañada por una banda de 11 músicos, la mayoría rusos residentes en Barcelona, homenajea y reivindica al desaparecido artista Alexei Khovstenko, poeta underground de Leningrado en los años sesenta y setenta, con el que Rodes llegó a tocar y parte de cuyo repertorio interpreta. "Más allá del cielo azul hay una ciudad de oro", recita al pedírle un verso del poeta.
En el disco hay varias canciones de Khovstenko, así como versiones suyas de las canciones de prisioneros comunes rusos (un clásico en la canción rusa) como Fuga de la prisión de Odessa. Junto a ellas, otras más tradicionales: La hija del procurador; La abejita dorada (cosaca); Detente, locomotora, o Rosas marchitas.
Curiosamente, Meritxell no ha cantado nunca en catalán. En cambio ha sido solista de la coral de gospel Carlit y durante seis años, hasta 2001, se dedicó a ¡la música irlandesa! Fue integrante -voz y flauta travesera- del primer grupo del género en Cataluña, Ger The Rigger (rigger significa tanto gaviero como estafador). ¿Irlanda por Rusia? "Sí, aprender ruso lo cambió todo".

Seducida por Rusia · ELPAÍS.com

dissabte, 3 de desembre de 2011

Descubierto un software que registra todo lo que se hace con los móviles

Operadores de EE.UU. como AT&T y Sprint sostienen que el software les permite mejorar sus servicios

Tecnología | 03/12/2011 - 02:07h
Quizás se quede sólo en una sospecha, pero un nuevo descubrimiento arroja dudas razonables sobre el respeto de algunas compañías a la cada vez más deteriorada privacidad de los usuarios. Esta vez la bomba ha sido lanzada por Trevor Eckhart, un joven programador norteamericano, especialista en seguridad, que ha descubierto en móviles de diversos sistemas operativos y marcas la existencia de un software preinstalado que monitoriza la actividad de los usuarios y envía a los operadores de telefonía datos como la localización, los mensajes SMS y contraseñas de usuario.
Eckhart descubrió hace dos semanas que algunos teléfonos con el sistema operativo Android tenían preinstalado un software de la compañía Carrier IQ que, sin que el usuario lo supiera, registraba su actividad y la enviaba por internet. Para demostrarlo, el programador filmó un vídeo en el que se puede ver cómo sus acciones con un teléfono HTC se registraban en la pantalla de un ordenador. Incluso cuando Eckhart accedió a internet mediante el protocolo de seguridad htpps, que está cifrado, el software de Carrier IQ pudo leer la información al instante y sin problemas.
Carrier IQ envió a Eckhart una notificación de "cese y desista" para que dejara de referirse a esta compañía, pero el programador se mantuvo firme. La que desistió fue la empresa, que unos días más tarde editó una nota de prensa en la que explicaba que su programa lo que hace es "contar y medir información operacional en dispositivos móviles". "Esta información es usada por nuestros clientes –operadores– como una herramienta para la mejora de la calidad de la red, entender los problemas de los aparatos y finalmente mejorar la experiencia de los usuarios", señaló.
El software de Carrier IQ está en unos 140 millones de teléfonos, aunque no queda claro en cuáles. Por una parte, aunque las pruebas de Eckhart fueron con Android, este sistema de Google no lleva el programa "espía" por defecto. De hecho, no está en los teléfonos oficiales de Google.
Nokia y BlackBerry, a los que se relacionó de inmediato con este software, aseguran que sus terminales no salen de fábrica con este programa. Otra cosa es si alguien lo instala después. Los iPhone de Apple con el actual sistema iOS 5.0 no llevan el software de Carrier IQ, aunque en versiones anteriores sí estuvo. En este caso, el programa estaba desactivado por defecto.
En medio de la polémica, operadores de Estados Unidos como AT&T y Sprint defendieron el uso de este sistema para mejorar la efectividad de su servicio. Algunas autoridades ya han empezado a investigar. El senador demócrata de EÈ.UU. Al Franken ha pedido explicaciones a Carrier IQ, y autoridades de protección de datos de Alemania y Francia ya han solicitado oficialmente información a las compañías para saber si los móviles nos espían.


Descubierto un software que registra todo lo que se hace con los móviles

divendres, 2 de desembre de 2011

#espanyaensroba #espolifiscal #parlament - YouTube

Les paraules de la discòrdia (d'alguns com en Jorge Cañas)



vosaltres creieu que és normal que la presidenta del Parlament consideri que l'expressió 'espoli fiscal' és injuriosa pels pobres espanyols?

De quin partit és aquesta (molt honorable) senyora... ?


#espanyaensroba #espolifiscal #parlament - YouTube

Se lanza en India la tableta electrónica más barata del mundo

La Aakash Ubislate, creada por el indo-canadiense Suneet Singh Tuli, costará menos de 50 dólares y está dirigida a un público potencial de 900 millones de personas

Tecnología | 25/11/2011 - 10:43h
Diego Agúndez (EFE).-


El indo-canadiense Suneet Singh Tuli es una especie de Steve Jobs en versión india: suya es la tableta electrónica más barata del mundo, dirigida -por ahora- a estudiantes universitarios de la India por un precio de menos de 50 dólares.
Tuli preside la compañía británica Datawind, la ganadora del concurso público abierto por el Gobierno indio para producir estas tabletas, con un producto, el Aakash Ubislate, que lleva al límite el concepto de bajo coste. El Aakash (cielo, en sánskrito), subvencionado por la administración india, no tiene todavía altavoces y por ahora solo está disponible para los universitarios, pero Tuli planea su salida al mercado del país en diciembre y dice tener ya 340.000 reservas.
Con un precio de 2.276 rupias (43 dólares o 32 euros), lo que Tuli tiene en mente es una revolución de las comunicaciones en la India: generalizar el acceso a internet entre los cientos de millones de personas que se sumaron al teléfono móvil pero no pueden aún adquirir un ordenador. Y este hombre en la cuarentena, de modales suaves, altura respetable, turbante y luenga barba sij y "corazón indio" no duda en reconocer, "al 100 %", su interés por dar el salto al mundo hispano, mientras juguetea en su mano con una de las tabletas.
¿Cuál es su secreto? El secreto del precio, naturalmente.
En la cadena de producción hay cuatro pasos: materia prima, componentes, módulos y aparato. En cada uno de esos niveles se obtiene un margen empresarial. Como somos una empresa pequeña, nadie quería producir las pantallas para nosotros. Así que decidimos comprar directamente los componentes y hacer nosotros los módulos. Es un modelo de producción más vertical que la media. Y luego aprendimos de Apple. La gente piensa que Apple es la compañía de tecnología más exitosa del mundo porque hace productos "cool", pero en realidad lo es porque cuando usas el iPhone, el operador telefónico tiene que pagar una pequeña cantidad a Apple, o por su famosa tienda de aplicaciones. El aparato no es el único camino para lograr ingresos.
Usted dice que la persona que compra el Ubislate no espera un producto de las marcas punteras.
Es que nunca ha estado expuesta a ellas. No sabe que Apple es la marca de referencia y por lo tanto no pagará un extra por ella. Para él, si los programas tardan cinco segundos en abrirse contra los 1,5 segundos que tardan en el iPad, eso no marca una diferencia. Respecto a las páginas web, con la velocidad de conexión que tenemos en la India, se abrirán tan rápido en un iPad como con Aakash. Y nuestra calidad de vídeo es bastante buena. Mire cómo baila Shakira el waka-waka.
También ha dicho que su objetivo es lograr que internet sea gratis. ¿Qué beneficio espera de ello?
En India, el acceso ilimitado a internet cuesta dos dólares al mes. Pero no estamos contentos con ello y creemos que puede ser gratis. Ya lo hemos hecho en el Reino Unido: allí hemos dado acceso a internet durante la vida útil del aparato. La razón es que amortizamos el coste con anuncios. El aparato no es el único modo de obtener beneficios. Es una forma de llegar al cliente.
¿Esto vale para los demás mercados?
En Europa, nuestro intento inicial de venta del Ubislate sea de 100 euros, con la capacidad equivalente a uno que hoy cuesta 300. Pero pensamos que el producto por sí mismo tiene un valor limitado. Lo que cuenta es la conexión a internet. Queremos un internet tan barato que sea casi gratis. Por lo demás, el aparato funciona bien y estamos ampliando su capacidad, mejorando la pantalla...

Uno de cada cuatro indios no puede ni leer ni escribir; es de suponer que su acceso a las tecnologías es más problemático que en Europa.
La adaptación será rápida, gracias a las pantallas táctiles. Cuando mi hijo aún no sabía coger un lápiz ya podía tocar la pantalla. Para él, la tecnología es un juguete. En la India, solía decirse que los móviles no triunfarían porque los ciudadanos no sabrían usarlos, y hoy este es el mercado con más crecimiento del mundo. En la India hay 900 millones de personas que usan teléfonos móviles, pero solo 48 millones de usuarios activos de internet.
Será que muchos no pueden permitirse ordenadores...
Ni por tanto el acceso a internet. Si puedes llevar internet y los ordenadores al rango de precio de los teléfonos, la oportunidad es gigantesca, porque los consumidores están motivados. Un rickshawala (conductor de motocarro) que trabaja bajo el sol ardiente no aspira a que su hijo haga lo mismo que él, y por eso quiere darle educación. Aquí ya tenemos red y electricidad. La conexión a internet es la pieza del puzzle que nos falta.
Pues cuarenta dólares siguen siendo una cantidad respetable para los pobres en India.
Cierto. Hay 300 millones de personas que no podrán permitirse el Ubislate. Pero hay otros 900 millones que sí.
¿Se atreve a pronosticar para qué usará un Aakash el rickshawala?
Pues para lo mismo que usted y que yo: para comunicarse. Enviará correos electrónicos, mensajes. Segundo: para el comercio, no solo para comprar y vender bienes y servicios, sino para saber dónde están los mejores precios y si los servicios que recibe están o no a la altura. Lo tercero es el entretenimiento, el tipo de contenido básico que ya existe: astrología, Facebook, todas esas cosas.
Lo que hace el Gobierno de la India es subvencionar solo a estudiantes de universidad, que en realidad son parte de la elite.
Vea esto como un primer paso. En la India hay más de diez millones de estudiantes universitarios, y más de 80 millones de estudiantes de secundaria. El propósito es hacer todo lo posible y continuar expandiéndose. Los analistas dicen que mi segmento es un nicho, pero mis expectativas rondan los 3,5 millones de unidades del Ubislate. Ya tenemos 340.000 reservas y lo grande es que las masas indias ni siquiera están esperando al gobierno.
¿Se esperaba usted esta respuesta para el Aakash Ubislate?
Antes teníamos unas diez reservas al día, así que pedí recibir copia de cada una en mi correo. Ahora tenemos entre 10.000 y 12.000. Y 1.500 llamadas todos los días, desde Bangalore, desde Kuwait... Ya no se para. Así que si me pregunta si podía predecir esta respuesta, déjeme ser sincero: ¡ni de broma!


Se lanza en India la tableta electrónica más barata del mundo

La SGAE aprueba casi por unanimidad su nuevo sistema electoral

Con esta reforma se amplía considerablemente el número de socios con derecho a voto | Sabino Méndez ha destacado que se inaugura "una nueva época"

Cultura | 30/11/2011 - 19:32h
La SGAE ha dado hoy su visto bueno a la reforma de su sistema electoral, que amplía considerablemente el número de socios con derecho a voto EFE

SGAE - TEMAS RELACIONADOS
ver temaMadrid. (EFE).- Un 98% de los socios de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) ha dado hoy su visto bueno a la reforma de su sistema electoral, que amplía considerablemente el número de socios con derecho a voto.
Así lo ha explicado a los medios de comunicación el portavoz de la SGAE, Sabino Méndez, que ha destacado que tras esta votación se inaugura "una nueva época que no tiene vuelta atrás".
La Asamblea General Extraordinaria ha contado con la asistencia de 304 socios, que representaban un total de 9.679 votos, procedentes muchos de ellos de las asambleas regionales que se han celebrado en los últimos 15 días y que habían respaldado por unanimidad esta reforma.
Sabino Méndez, Antón Reixa y José Miguel Fernández Sastrón, integrantes todos ellos de la comisión de reforma del sistema electoral, han confiado en que tanto el Gobierno saliente como el entrante refrenden estos cambios en los estatutos de la SGAE y apoyen la voluntad "unánime y colectiva de refundación de la entidad de gestión".
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, deja la SGAE
Sabino Méndez ha lamentado hoy que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, haya pedido la baja como socia de la SGAE "precisamente ahora que se está saneando la SGAE para lograr que sea más profesional y democrática".
Méndez ha confirmado a Efe que la titular de Cultura, tal y como publica hoy el diario ABC, ha solicitado la baja de la entidad en tiempo y forma, remitiendo una carta que fue recibida antes del 1 de octubre con el fin de liquidar sus cuentas y causar baja a partir del 1 de enero del 2012.
"Ha sido una decisión muy sorprendente para nosotros", ha afirmado el responsable de la sociedad de autores, quien ha precisado que el número de socios se ha mantenido estable en los últimos meses sin que haya habido un aumento significativo de bajas.


La SGAE aprueba casi por unanimidad su nuevo sistema electoral

Les principals operadores de telecomunicacions debaten a Lleida el desenvolupament del seu propi sistema 'WhatsApp' ! directe!cat

La capital del Segrià és la seu durant dos dies de la reunió del grup de treball d'Interconnexió de la GSMA


La ciutat de Lleida acull aquest dimecres i dijous la quinzena reunió de l'Interconnect Working Group -grup de treball d'Interconnexió- de la GSMA, associació internacional organitzadora del Mobile World Congress que se celebra a Barcelona Barcelona i que agrupa prop de 800 operadors de telefonia mòbil i més de 200 companyies relacionades amb aquest sector. Entre els temes a tractar hi ha el projecte 'RCS-e Suite', que representa l'evolució de la missatgeria SMS i que serà un sistema similar al 'WhatsApp' però desenvolupat per les pròpies operadores, també es debatran els estàndards per a la interconnexió mitjançant la tecnologia 4G o per al funcionament de dispositius mòbils en automòbils o neveres.


Durant dos dies, representants d'una quarantena de les principals operadores de telecomunicacions d'una trentena de països que formen part del grup de treball d'Interconnexió de la GSMA es reuneixen al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) per debatre sobre el futur del sector, i més específicament sobre qüestions que afecten la interconnexió entre operadores en els cinc continents.
La GSMA representa els interessos de les operadores mòbils internacionals. L'associació arriba a més de 200 països i aplega a prop de 800 operadores mòbils del món i a més de 200 empreses relacionades amb la telefonia mòbil, fabricants de dispositius, companyies de programari, proveïdors d'equips, companyies d'Internet així com organitzacions relacionades amb la comunicació i l'entreteniment.
L'amfitrió de la trobada és l'empresa Lleida.net, operadora líder a l'Estat en el servei de missatges curts i multimèdia a dispositius mòbils i desenvolupadora de l'aplicació SMS Certificat. La firma, a través de la qual s'efectuen més d'un milió de transaccions diàries d'enviament i recepció d'SMS's, té acords amb més d'un miler d'operadores d'arreu del món i clients en més de 40 països tot i que la seva xarxa internacional de comunicació per SMS arriba a 200 països dels cinc continents.
Missatgeria de tercera generació
Tot i l'hermetisme dels continguts de la trobada, el director executi de Lleida.net, Sisco Sapena, ha explicat que entre un dels punts de què parlaran el grup serà del 'RCS-e Suite', un sistema de missatgeria de tercera generació desenvolupat per les pròpies operadores amb un estàndard comú avançat de comunicació que permetrà enviar i rebre vídeo, text, xata més d' intercanviar arxius. Aquesta evolució de la missatgeria SMS serà similar a l'aplicació 'Whatsapp que oferirà una major seguretat als seus usuaris ja que no serà una sola companyia qui l'ofereixi, si no totes i qualsevol dispositiu mòbil ja el portarà incorporat. En la reunió, els representants de les operadores analitzaran el model de negoci que pot suposar aquest sistema.
En aquest sentit, Sapena ha avançat que molt probablement, a diferència del 'WhatsApp', "si es vol un model de qualitat segurament s'haurà d'abonar alguna cosa", per utilitzar el 'RCS-e Suite'. El responsable de Lleida.net ha remarcat que aquest sistema incorpora un estàndard en què que les operadores de telefonia porten temps treballant i que "serà un sistema més robust que el model ofert per una sola companyia i que evitarà caigudes" del servei com les que ha sofert 'darrerament WhatsApp'. A més, ha destacat que el fet que tots els terminals ja portin incorporat de sèrie el 'RCS-e Suite' i, pr tant, no serà necessari descarregar-se'l, fet que li facilitarà que pugui tenir èxit, segons Sapena. Està previst que durant el 2012 tots els terminals ja el portin incorporat, ja que les operadores ja han arribat a aacords amb els principals fabricants.
Dispositius mòbils en automòbils o neveres
El grup d'Interconnexió també tractarà el projecte de la GSMA anomenat 'Embedded Mobile', un sistema dissenyat per accelerar la connexió sense cables en una àmplia varietat de dispositius, aplicat als sectors com l'automoció, sanitat i electrònica de consum. Mitjançant la instal·lació d'un dispositiu mòbil, els cotxes, els electrodomèstics o les pròpies cases tindran capacitat d'interconnectar-se i, per exemple, alertar en cas de necessitat.
Per exemple, un cotxe que tingui un accident o que detecti que ha estat robat podrà avisar pel seu propi compte ja sigui al propietari o a qui sigui. En el cas dels electrodomèstics, aquest sistema podrà alertar quan un aparell necessiti una revisió o una reparació o també permetrà poder obrir o tancar les llums o la calefacció de casa, o també del cotxe, mitjançant el telèfon mòbil, entre moltes altres aplicacions, ha explicat Sapena.
Un altre dels temes que analitzarà la GSMA a Lleida són els estàndards d'interconnexió entre les diferents operadores de telecomunicacions mitjançant la tecnologia 4G i els nous models de negoci que es poden generar a partir de la seva implementació. El responsable de Lleida.net ha explicat que aquesta tecnologia ja s'utilitza en algunes zones dels Estats Units però encara haurà d'esperar a l'estat espanyol, on en aquest darrer trimestre del 2011 s'han començat a fer proves.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha estat l'encarregat d'inaugurar la trobada. Ros ha destacat la importància de l'empresa amfitriona Lleida.net, present al PCiTAL, i ha explicat als assistents que recentment la capital del Segrià ha estat reconeguda amb el distintiu 'Ciudat de la Ciència i Innovació' per part del Ministeri de Ciència i Innovació, un guardó que reconeix el compromís de la ciutat amb la I+D+I i la seva contribució des de l'àmbit local al canvi del model productiu.


Les principals operadores de telecomunicacions debaten a Lleida el desenvolupament del seu propi sistema 'WhatsApp' ! directe!cat

La Bisbal d'Empordà s'adhereix a l'associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

També s'hi afegeixen nou municipis més i dos ho votaran properament


La Bisbal es va afegir ahir a la nit a l'Associació de Municipis per la Independència en l'últim ple celebrat pel govern d'ERC a l'Ajuntament. La sessió va durar tan sols 23 minuts però va servir per aprovar l'adhesió del consistori a la iniciativa. La proposta va prosperar amb els vots a favor de tres regidors del PSC i un de CiU. Els dos partits van donar la llibertat de vot als seus regidors. El regidor del PP hi va votar en contra i la resta es van abstenir. Aquesta dec
isió és l'última que aprova el govern de l'alcalde d'ERC, Lluís Sais, abans d'haver deixat el càrrec aquest migdia per la moció de censura que van presen tar el PSC i CiU. En l'últim ple, el regidor del PP, Andrés Cano, li va demanar que pengés la bandera espanyola a l'Ajuntament. Sais s'hi va negar dient que si no ha posat la bandera durant quatre anys i mig, no ho pensava fer 'l'últim dia'.


Nou municipis més han decidit adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Sant Pol de Mar ho va votar ahir a la nit amb tots els vots a favor i només el del regidor del PP en contra. A Sant Cebrià de Vallalta la moció va prosperar després d'algun petit canvi en el text amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV i amb l'abstenció del PSC. Sant Joan de les Abadesses ho va aprovar divendres per unanimitat. També s'hi han afegit darrerament Planoles, Gombrèn, Vallfogona del Ripollès, Sentmenat, Tordera i Malgrat. Properament es votarà l'adhesió a la iniciativa a Vallgorguina i a Calella.
La Bisbal d'Empordà s'adhereix a l'associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

dimarts, 29 de novembre de 2011

Peces-Barba justifica el bombardeig a Barcelona del 1934 per la proclamació de la República Catalana ! directe!cat

El ponent de la Constitució espanyola considera que 'sectors radicals de Catalunya tenen molt poc sentit de l'humor'


El ponent de la Constitució Gregorio Peces-Barba ha justificat el bombardeig contra Barcelona el 1934 perquè la Generalitat havia proclamat la República Catalana 'dins d'una confederació ibèrica que s'havien inventat'. En una entrevista al 'Diario Progresista', el jurista ha afegit que els 'sectors radicals de Catalunya tenen molt poc sentit de l'humor', en relació amb la polèmica que van generar unes declaracions que va fer durant un congrés d'advocats a Cadis. Peces-Barba va dir que potser a Espanya li hagués anat millor si en comptes d'annexionar Catalunya s'hagués quedat amb els portuguesos, remuntant-se a l'època de Felip V.


Dies després de les seves polèmiques declaracions, el catedràtic i pare de la Constitució va dir que 'no es el mateix' fer broma amb els bombardejos de Barcelona que amb els de Gernika o els assassinats d'ETA. També va demanar discupes per si havia ofès algú, tot i que va considerar que va ser 'molt cortès' i que no va ser portada als diaris de Madrid.

En l'entrevista al 'Diario Progresista' que s'ha publicat aquest dilluns, Peces-Barba recorda que va dir que 'Catalunya mai seria independent d'Espanya i que, si es donés la circumstància, mai podria entrar al mercat comú'. Segons ell, seria així perquè 'altres països tindrien problemes similars i l'efecte contagi podria ser molt perillós per França, per Itàlia, per Alemanya, per Bèlgica...'.

Peces-Barba justifica el bombardeig a Barcelona del 1934 per la proclamació de la República Catalana ! directe!cat

Un sector del PSC aposta perquè el partit reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya ! directe!cat

També reclamen una reforma de la Constitució espanyola per tal que es reconegui Catalunya com a 'nació'


Fins a deu agrupacions locals i sectorials del PSC han presentat cinc esmenes a la ponència marc que debatrà el congrés socialista reclamant que el partit reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya i de la resta de 'pobles d'Espanya'. A més, algunes d'aquestes esmenes, a més, també aposten per una reforma de la Constitució espanyola perquè defineixi Catalunya com una 'nació'. Les agrupacions de Castell-Platja d'Aro, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol-Vall de Ribes, Deltebre, Tàrrega, Sant Quintí de Mediona, Sitges, el districte de Sant Andreu de Barcelona i la sectorial de competitivitat i empresa són les que han proposat que el PSC no defugi del 'debat democràtic i respectuós sobre la forma d'articular jurídicament el dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya'. D'altres, com la de Manlleu, és la que proposa el reconeixement de Catalunya com a nació.


Un sector del PSC aposta perquè el partit reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya ! directe!cat