Per què els bilingües (potser) tenim el cervell (una mica) més desvetllat

Dues llengües, millor que una

El bilingüisme millora les aptituds cognitives des de la primera infantesa fins a la tercera edat | Els infants que parlen dues llengües solen concentrar-se més bé i filtrar les distraccions | En bilingües, els primers símptomes de l'alzheimer apareixen uns cinc anys més tard

La Vanguardia en català | 03/05/2011 - 03:04h

Josep Corbella

Barcelona

Un nadó de cinc mesos és capaç de distingir entre dos idiomes si puja en una família bilingüe en la qual la mare parla en un idioma i el pare, en un altre. En edats escolars, els alumnes bilingües tenen més capacitat que els monolingües per concentrar la seva atenció en estímuls rellevants i ignorar els irrellevants.
Aquesta capacitat de fixar l’atenció, que és independent de la intel ·ligència, es manté a l’etapa adulta. Però és a la tercera edat on el bilingüisme està demostrant beneficis més importants.
Segons dos estudis de l’Institut d’Investigació Rotman de Toronto (Canadà), els símptomes de l’alzheimer apareixen, de mitjana, uns cinc anys més tard en persones bilingües que en monolingües. “No és que el bilingüisme previngui l’alzheimer”, adverteix Ellen Bialystok, directora de tots dos estudis. Però, amb uns mateixos danys neurològics, “les persones bilingües es defensen millor”.
L’est del Canadà, on conviuen anglès i francès, i Catalunya, on conviuen català i castellà, són dos dels millors laboratoris del món per estudiar els efectes del bilingüisme. A Catalunya, destaquen les investigacions d’Albert Costa i Núria Sebastián a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); les d’Antonio Rodríguez- Fornells a l’Institut d’Investigació de Bellvitge (Idibell); i, més recentment, les de Laura Bosch a l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta de la Universitat de Barcelona (UB).
“Els avantatges cognitius del bilingüisme en nens i adults s’atribueixen a què dominar dos idiomes obliga a una gimnàstica mental permanent que millora el sistema de control executiu del cervell”, explica Albert Costa, investigador Icrea de la UPF. El control executiu es refereix a la capacitat de concentrar-se en una activitat inhibint les distraccions. En persones multilingües, que tothora poden comunicar-se en dos o més idiomes diferents, el cervell ha d’ignorar les paraules d’un idioma per poder comunicar-se en l’altre. Per exemple, ha d’ignorar poma per dir manzana, o viceversa, segons la situació en què es trobi.
Els estudis de neuroimatge han confirmat que les àrees del cervell involucrades en el llenguatge s’encavalquen amb les que estan involucrades en el control executiu. També s’ha observat que les lesions en l’àrea del control executiu –per exemple, en persones que han tingut un ictus– tenen repercussions en la capacitat lingüística. Els investigadors adverteixen que més control executiu no comporta més intel·ligència.
“Seria un error dir que les persones bilingües són més intel·ligents que les monolingües, això no és cert”, aclareix Antonio Rodríguez- Fornells, investigador Icrea de l’Idibell i de la UB. “Les funcions executives són importants, però la intel·ligència engloba moltes altres funcions”. Tot i així, el bilingüisme canvia el cervell d’una manera que permet ser més eficient quan es realitzen diverses activitats alhora o bé quan cal concentrar l’atenció en una tasca concreta.
Albert Costa, de la UPF, recalca que el bilingüisme no només té beneficis, sinó també costos cognitius. Així, en tests dissenyats per trobar paraules amb rapidesa entre les 50.000 que un estudiant universitari sol tenir arxivades al cervell, els estudiants bilingües triguen un 5% més que els monolingües: es retarden uns 30 mil·lisegons per a un exercici que sol resoldre’s en 600 mil·lisegons. També “els passa més sovint que tenen una paraula a la punta de la llengua i no l’acaben de trobar”, explica Costa. I tenen un vocabulari una mica més reduït que els monolingües en una sola llengua, encara que més ampli si se sumen les dues llengües.
Ambels estudis realitzats en infants i adults, Costa és reticent a concloure que el bilingüisme sigui millor que el monolingüisme. “Podem afirmar que té efectes cognitius, amb beneficis i costos”, explica. “Però dir que els beneficis superen els costos depèn dels judicis de valor que cadascú faci”.
El que està decantant la balança a favor del bilingüisme són els resultats de les investigacions d’Ellen Bialystok en persones grans de Canadà. Després d’analitzar 395 pacients en dos estudis, Bialystok ha observat que els primers símptomes de l’alzheimer es manifesten als 72 anys en pacients monolingües i als 77 en bilingües.
“No hi ha cap tractament farmacològic que hagi demostrat un efecte comparable”, va escriure Bialystok a la revista Neurology quan va presentar els seus últims resultats al novembre.
Aquest benefici s’atribueix a que exercitar el cervell parlant dues llengües amb assiduïtat crea una reserva de recursos cognitius que permet afrontar millor l’alzheimer, igual que practicar activitat física crea una reserva de salut que permet afrontar millor altres malalties.

Dues llengües, millor que una