Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Sobre els horaris d'aquest país - Ara - Antoni Bassas

Uns horaris familiars que funcionin

Tots els articles de:Antoni Bassas
  
ANTONI BASSAS 
| Actualitzada el 14/09/2013 00:00
Una de les coses que menys m'agrada de Catalunya i més m'agrada dels Estats Units són els horaris. Una agenda tipus fa així: a partir dels 10 anys, les classes comencen a 3/4 de 8. No tenen pati (l'hora de mestre és massa cara i valuosa per dedicar-la a vigilar), i es fa una aturada de mitja hora a les dotze per dinar. A quarts de tres, cap a casa, o a les extraescolars, que acaben a les cinc, màxim sis. Els adults (que han dinat en mitja hora o menys) pleguen de la feina a les cinc. A les set sopar (el telenotícies vespre és a les set). A quarts de nou ja no són hores de trucar a les cases. A les onze, si no abans, la família dorm. Llevar-se a quarts de set per esmorzar no és cap proesa. Ara que estem imaginant el futur del país, podem repensar els horaris a partir de casos que funcionen?
MOLTS COMENTARIS FAVORABLES. ENTRE ELLS, UN QUE RECOMANA LLEGIR AQUEST TEXT DE JOSEP PLA:

Publicat per a

1 comentari:

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Hola, Joesp Maria:

sóc mestra i mare d'un xiquet d'onze anys que enguany comença a l'Institut. Estaré d'acord amb el què proposes quan anem amb l'horari solar, abans no. Ja que quan ara el meu fill entri a l'Institut a les vuit del matí, en relitat seran les sis, hora solar. A l'hivern seran les set, i s'haurà hagut de llevar a les sis, amb un fred que fa que pela, aquí on vivim.

Així que horaris racionals seguint l'horari solar real, per al qual està pensat el nostre organisme i biorritmes. Amb els horaris manipulats actuals, no.Totalment en contra.

14 de setembre del 2013, a les 15:53

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)