Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

La obsolescència programada, el consumisme insostenible

Un seguit de preguntes que ens haurem de fer tard o d'hora: És necessari que les coses durin un temps limitat, quan podrien fabricar-se perquè duressin 'tota la vida'? A qui beneficia? És veritat que només hi ha aquesta opció perquè les empreses funcionin? Hi ha alternatives? Com serien una societat i una economia on no es produís i no es llancés tant? Seriem més feliços que ara? Som feliços ara? Quant pot durar el planeta al ritme que portem?


Ahir -divendres 16 d'octubre de 2015- vaig escolar un fragment del programa de ràdio 'No ho sé', de RAC1 sobre aquest tema que tots intuïm, però del que no parlem clarament: tot avui dia es fabrica de manera que dura un temps limitat. I es fa perquè la màquina de produir no descansi, perquè comprem i greixem el sistema de fabricació. Conec algun exemple d'empreses que varen plegar, perquè els seus productes 'duraven tant, que la gent ja no en comprava més'.


Esmenten un documental català -en castellà- emès Televisió Espanyola, anomenat 'Comprar-Tirar-Comprar', que us deixo com a reflexió sobre el tema.



Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)