Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del
nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje' ! directe!cat

Dimarts, 20 de desembre de 2011 05:00 h - Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje'



Davant la greu lesió de Villa, s’han produït, diferents mostres de suport i solidaritat, entre elles la dels companys dels dos darrers equips on ja jugat. Per un costat l’actual club, el F.C. Barcelona, i per altra del València C.F.

Els primers van sortir al camp on es jugaven el campionat del món de clubs amb el Santos Brasiler amb una samarreta de suport al jugador asturià, per sorpresa de milers de barcelonistes, escrita íntegrament en castellà, 'mucha fuerza Guaje', el que va provocar una reacció a les xarxes socials.

Però el que va fer augmentar la indignació va ser que a la nit de diumenge, l’anterior club de Villa, el València va sortir en el seu partit de lliga contra el Màlaga, amb una samarreta de suport escrita en català, 'Ànim Guaje'.

Un cop més els jugadors del Barça van desaprofitar una oportunitat d’or per fer pedagogia del país i de la seva llengua Seria d’agrair que en properes ocasions i en el seu mateix dia a dia tinguessin un compromís més ferm amb la llengua i cultura del país que els paga.

On eren a la celebració del títol mundial al Japó les senyeres? Darrerament les celebracions del Barça han perdut simbologia de país, sigui per desídia o per suggeriment de l’entorn, però en uns moments de dificultats i davant del sistemàtic atac que patim com a catalans, ara es fa més necessari que mai el suport de les cares conegudes.

Ànim Guaje, 'mucha fuerza Guaje' ! directe!cat

dilluns, 19 de desembre del 2011

Iñaki Anasagasti escriu: COSAS DE IÑAKI

881.2
Cuando Iñaki Urdangarin y Cristina de Borbón se casaron en Barcelona, el Lehendakari Ardanza les hizo un buen regalo. La actuación del Orfeón Donostiarra en la vistosa ceremonia de su catedral gótica. El padre del novio era un afiliado del PNV, el joven se llamaba Iñaki, Jose Mari Gerenabarrena era amigo de la familia y todo el mundo estaba encantado. Fue el clásico espectáculo de masas del que nunca supimos su costo, pero como los cuentos de hadas no tienen valor, pues todos les deseamos fueran felices y comieran perdices.

A mí me supuso que me vasquizaran el nombre en el ABC. Bautizado y registrado como Iñaki Mirena, Luis María Ansón la tenía emprendida contra al nombre sabiniano. A raíz de aquella boda, recuperé mi nombre original en el periódico de la derecha española. No tengo pues la menor animadversión contra esta pareja sino mucho respeto y solidaridad hacia los padres del ex jugador de balonmano, al que acaban de bautizar como "talón-mano ".

Con éste antecedente la pregunta que uno se hace es como un chaval bien parecido, deportista y con una vistosa familia, se haya metido en semejante barrizal que ha destrozado su vida y le ha clavado a la monarquía española un rejón de fuego. ¿Un submarino republicano para dinamitar desde dentro la Institución?. No parece. ¿Una incursión en los negocios con la misma mentalidad de lo que veía a su alrededor?. Quizás ésta puede ser la explicación, pues es difícil haya otra.

Bien es cierto que el status de la familia real no está contemplado en la Constitución. No existe. Y tan es así que el heredero solo aparece a efectos sucesorios. Para nada más. Toda esa ridícula parafernalia de reverencias de las señoras, besamanos, lectura de pregones, presidencia de actos de todo tipo, entrega de premios, tiene el mismo valor que si usted, con su hijo se ponen a hacer lo mismo, pues ese papel no les está asignado en ningún artículo de la Constitución. En ella solo habla del rey. De nadie más.

De ahí que todas esas presidencias de organismos y de la credibilidad que se le atribuía a sus negocios "pues detrás está la Casa Real", no es más que la evidencia de una Corte corrupta, de la idiotez del español a la hora de hacer la pelota a un ciudadano normal y sobre todo de las falta de control político hacia una Institución a la que el erario público mantiene porque su acción ha de basarse en la ejemplaridad. ¿Ejemplaridad la de Juan Carlos de Borbón?. ¡Vamos hombre!.

Yo rompí con todo ese mundo de mentiras a raíz de la guerra de Irak. Hasta entonces habíamos seguido con esa ficción del Pacto con la Corona que jamás percibí, pero tras mantener con el rey un diálogo duro en el que me dijo que él era militar y le gustaban las guerras y yo contestarle que se fuera él y le mandara a su hijo, revisé la Constitución y vi que el artículo 63 le daba un papel como jefe de las Fuerzas Armadas. Y tras negarnos una audiencia a los Grupos de la Cámara, salvo al sumiso Zapatero, en una de las sesiones, bajé a la tribuna del hemiciclo del Congreso y denuncié al rey por su pasividad, su falta de coraje, la dejación de sus funciones y su poca personalidad ante un Aznar que se había reunido en las Azores con Bush, Barroso y Blair y quería mandar tropas a una guerra "para sacar a España del rincón de la historia”.

Se armó la de Dios es Cristo

Aún recuerdo el abucheo de Rajoy, Acebes, Rato, Mayor Oreja y Arenas. Era la primera vez que desde aquella tribuna Pulgarcito se atrevía a meterse contra Goliat, el gigante de la transición y además desde un partido nacionalista. Eran tiempos de mayoría absoluta de Aznar y en aquella Cámara solo había, rodillo y tente tieso.

Tras esto y puestas las cosas en su sitio me dediqué a preguntar sobre las cacerías con osos borrachos, viajes extraños, gastos inútiles, uso de aviones sin ton ni son, cambio constitucional para que no exista primacía del varón sobre la mujer en la actual y muy machista Constitución española, los Premios Príncipes de Asturias a mayor gloria del heredero, costo de la boda de Felipe y Letizia, presupuesto de la casa Real, papel del Rey el 23-F, y cosas así.

El gobierno jamás me contestó. Respondían con dos líneas diciendo que el rey es irresponsable, es decir no responde ni ante los jueces, ni ante Dios, ni ante la historia y que haría mejor en condenar a ETA. Curiosamente los más beligerantes eran los socialistas a los que todo esto les incomodaba y dejaba patente su poco respeto al republicanismo de su historia.. ¿Y en ­casa?. "Cosas de Iñaki”. Pero a la gente le gustaba se fuera contra éste abuso continuo de poder.

Pero no eran cosas mías. Independientemente de que el rey Juan Carlos está ahí porque nos lo dejó un dictador cruel y sanguinario y él jamás ha condenado aquella dictadura sino se ha beneficiado de ella, e independientemente de que en la Constitución se metiera de matute la monarquía parlamentaria sin referéndum como hubo en Italia, la actual Jefatura del Estado no puede ser irresponsable ante la ley y no puede usar fondos públicos sin que haya un ojo público para vigilar sus gastos. Y estas evidencias no pueden ser "cosas de Iñaki" sino de algo tan simple como la salud democrática de un país. Yo no soy el Peñafiel vasco como alguno ha querido describirme para anular mis denuncias, sino un parlamentario que tiene la obligación de controlar al gobierno y a ser posible, a la Jefatura de un estado, que permite se viva en la corrupción mientras se le orla con el premio a la virtud.

Mi denuncia fue la única y la primera. Luego vino Tardá de ERC y ahora IU, pero a efectos de notaría, fue el PNV, porque yo hablaba en nombre del PNV, quien puso el dedo en la llaga. Que Amaiur tome el dato.

A raíz de toda ésta tormenta, la editorial "La Esfera de los Libros” me pidió en 2007 escribiera un libro con mis experiencias en este campo. Y lo hice y titulé "Una monarquía protegida por la censura". En ella hablaba de mis vivencias con ese mundo de ficción, desde dentro del sistema, y denunciaba los negocios de Iñaki Urdangarín desde la página 101 a 104 en el capítulo “La Familia sí recibe". Pero a mí no me recibieron. Torpemente la editorial envió el libro a la Casa Real y ésta negó su publicación. Pero al poco el libro se editó. Lo hizo Javier Ortiz pero la sordina que le pusieron como para escribir otro libro con lo que había supuesto superar aquella carrera de obstáculos.

Curiosamente el libro se publicó un año después de que la pareja y sus niños fueran enviados a Washington en 2006, nombrándole al duque de Palma, consejero de Telefónica. ¿No sabían en que negocios andaba el yerno?. Por supuesto. Pero el Rey quiso encubrirle sacándolo de circulación. Y el encubrimiento, para la gente normal, es un delito tipificado en el Código penal. Pero el rey es "irresponsable".

Cuando nadie sabe el presupuestos exacto de la Casa del Rey, cuando nadie controla sus gastos como ocurre con otras monarquías, cuando el rey recibe regalos de todo tipo y no pasan a la contabilidad del Patrimonio del Estado, cuando la opacidad es total y los medios aplauden semejante corrupción, cuando primeros coches, primeras motos, comisiones de jeques petrolíferos han hecho de Juan Carlos de Borbón uno de los hombres más ricos de Europa, cuando nada de todo esto se podía investigar, llegó a semejante patio de monipodio un chaval al que lisonjearon, reverenciaron, tentaron y el hombre y su gentil esposa cayeron en el pozo hasta el punto que in­cluso metieron a sus hijos menores en empresas y enjuagues impropios de una familia respetable. Se creían inmunes, impunes y protegidos por la censura y la bobaliconería de la Villa y Corte. Y eso, es para mí, lo que ha pasado. Porque en La Zarzuela si alguien se atrevía a decir algo, seguramente responderían: “Cosas de Iñaki". Pero de Iñaki Urdangarin, Duque de Palma.

La pregunta es. ¿Por qué Iñaki Urdangarin y la Infanta Cristina, socia en todo este montaje, no están todavía imputados si ya lo está Diego Torre, el socio y los responsables de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Valencia que firmaron esos contratos con esa ONG con ánimo de lucro?.

Me imagino que el PP, Trillo y la Casa Real estarán metiendo horas extras para tratar de salvar algún mueble que otro, sobre todo a la Infanta.

Lo malo es que quien creó el microclima para que ésto sucediera seguirá ahí felicitando las Pascuas en su mensaje de Navidad, como si nada hubiera ocurrido. Pero quien de verdad está desnudo, es el propio rey. No solo su yerno y su hija. Y quien está tocada de verdad, es esta monarquía heredera de un dictador.

http://www.deia.com/2011/12/11/opinion/tribuna-abierta/cosas-de-inaki



Iñaki Anasagasti: COSAS DE IÑAKI

diumenge, 18 de desembre del 2011

José Montilla, senador d'Espanya - Víctor Alexandre - Els blogs d'e-noticies

15 de Desembre de 2011

José Montilla, senador d'Espanya

Mai, en cap article que he escrit, no m'he referit a José Montilla amb el terme president. Mai. No en tenia ni en tinc pas cap obligació, evidentment, però podria escriure president Montilla de la mateixa manera que he escrit president Macià, president Companys o president Pujol. Tanmateix, no ho fet ni ho faré perquè, independentment de la legalitat aritmètica que el va dur al càrrec, mai no he acceptat la traïció d'Esquerra amb la creació del segon tripartit, ni el frau escandalós que els republicans van cometre abocant les paperetes dels seus votants a l'urna del PSOE per tal de mantenir-se en el poder, ni la ganivetada per l'esquena al president Pasqual Maragall. És cert que aquestes maniobres indignes, incloent-hi el fet que les cúpules respectives actuals són exactament les mateixes que van ordir la trama que ha suposat per a Catalunya els quatre anys més nefastos de la seva història recent, han estat castigades pels catalans. Només cal veure la caiguda en picat de socialistes i republicans en cada cicle electoral. Però el país ho ha pagat molt car. O, dit d'una altra manera, aquesta gent tan ufana i tan superba, ha costat molts diners al país i un fre imperdonable per a la seva emancipació nacional.
Ara, per tant, amb el nomenament de José Montilla com a senador espanyol -amb l'abstenció indiferent d'Esquerra (!)-, estem vivint una nova burla a Catalunya en l'àmbit de la representació simbòlica. Una burla que té dos vessants. El primer, és la constatació -per si algú en tenia dubtes- de la ideologia de José Montilla, un home mancat d'intel·ligència política per entendre què és Catalunya i què significa presidir-la. Ara fa un any, l'eurodiputat Ramon Tremosa el definia amb aquestes paraules: "És el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia". Doncs bé, com va fer Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista, el 2006, també José Montilla ha considerat que la carrera política d'un político español resulta provinciana, escardalenca i inacabada si es retira després d'haver estat només president de Catalunya o de Galícia. Per això ara se'n va al Senat espanyol, la cambra institucional més inútil d'Europa. Un autèntic cementiri d'elefants destinat a acollir -pagant nosaltres- les andròmines dels partits.
El segon vessant és el menyspreu que suposa, en el terreny simbòlic, l'arribada a aquell cementiri d'un home que va ocupar el càrrec institucional més important de Catalunya. Sembla talment que, mort de ressentiment per haver estat foragitat de la Generalitat pels catalans, hagi decidit venjar-se'n situant Catalunya al mateix nivell que qualsevol Comunitat Autònoma espanyola. "Nació catalana, dieu? Això és el que jo faig amb la vostra nació catalana".
"Fets i no paraules" va ser un dels eslògans electorals de José Montilla, i, ves per on, ha estat per mitjà dels fets que hem vist la seva autèntica personalitat. La personalitat d'un espanyolista que no sap perdre, que a l'edat de 56 anys no té cap més ambició a la vida que ser mantingut amb diners públics i que exigeix que li paguem un despatx d'expresident de Catalunya, mentre ell, a Madrid, escalfa una cadira com a vella glòria d'Espanya.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat


José Montilla, senador d'Espanya - Víctor Alexandre - Els blogs d'e-noticies

dijous, 15 de desembre del 2011

Es constitueix l'Associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

Arrenca a Vic la reunió constitutiva amb els representats dels 155 municipis que ja n'han aprovat l'adhesió


La ciutat de Vic acull aquest dimecres l'assemblea constitutiva de l'Associació de Municipis per la Independència. La iniciativa, promoguda per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va comptar amb el suport inicial dels municipis de Port de la Selva i Arenys de Munt i, des del mes de setembre, 155 municipis i un consell comarcal s'hi han adherit a través dels plens municipals, entre ells 22 capitals de comarca. L'Associació té per objectiu treballar per la independència de Catalunya des de l'àmbit municipal. En la reunió a porta tancada que ha començat passades les 11 del matí a la Sala Eudald Maideu del Teatre l'Atlàntida es debaten els estatuts i s'haurà d'elegir una junta i la seu.


Els representants dels 155 municipis que s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència es reuneixen aquest dimecres a Vic per aprovar els estatuts i elegir una junta i la seu. Josep Maria Vila d'Abadal (UDC) ha donat el tret de sortida a l'assemblea destacant que una 'clara majoria dels pobles de Catalunya vol la independència' i ha afirmat que el 'municipalisme vol col·laborar amb la societat civil' en aquest sentit.

A banda dels representants municipals, a l'acte també hi ha assistit Anna Simó, portaveu d'ERC al Parlament; Marta Rovira, secretària general d'ERC i Uriel Bertran, secretari general de SI. A l'assemblea constitutiva també s'hi han convidat les entitats que donen suport a la iniciativa que són Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana, Reagrupament Independentista, Fundació Catalunya Estat i Catalunya Acció. Rovira ha destacat que 'cal seguir treballant i fer molta pedagogia per tal d’assolir la majoria social necessària i l’àmbit municipal és viral en aquest context'. 'Ens congratulem d’aquest pas endavant cap al sobiranisme des d’un àmbit imprescindible com és el municipalisme, el més proper a la ciutadania' ha subratllat.

Dos anys i un dia després de la consulta sobre la independència del 13-D a Osona, es constitueix a Vic l'Associació de Municipis per la Independència. Des que Vic va aprovar, ara fa tres mesos, una moció que n'impulsava la creació, 155 ajuntaments i un consell comarcal, el de Les Garrigues, ja s'hi han adherit. Amb tot, aprovar l'adhesió al ple municipal, fins ara, volia dir participar en l'assemblea constitutiva de l'associació.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

La gran majoria dels partits que governen aquestes capitals són de CiU tot i que també n'hi ha algun d'ERC. Entre els municipis més petits, però, hi destaca Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà, amb alcaldes socialistes.

Durant l'acte, s'han de debatre els estatuts que tant alcaldes com regidors que representen els diferents municipis ja han rebut amb anterioritat. La sessió també ha d'elegir una junta, amb president i vicepresidents i vocals, un secretari i un tresorer.

Es constitueix l'Associació de Municipis per la Independència ! directe!cat

dissabte, 10 de desembre del 2011

Tot a punt per constituir oficialment l'Associació de Municipis per la Independència - Racó Català

El proper 14 de desembre l'associació municipal que promou l'exercici del dret d'autodeterminació celebra la seva assemblea constituent a Vic · Ja s'hi han adherit 124 poblacions del país

Aquest proper 14 de desembre es constituirà oficialment l'Associació de 'Municipis per la Independència', la iniciativa impulsada per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que cerca aglutinar tots aquells municipis que defensen la independència catalana i promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació. Serà a la capital d'Osona precisament on l'entitat celebrarà la seva assemblea constitutiva per proposar i aprovar la nova direcció de l'associació així com els estatuts que la regiran. Tot el que s'aprovi s'haurà de ratificar en una nova trobada que es celebrarà d'aquí aproximadament a tres mesos. De moment han seguit les passes de Vic i han aprovat adherir-se a l'associació fins a 124 municipis del país, tenint en compte les darreres incorporacions d'Almoster, Cantallops, Olesa de Bonesvalls, Sant Vicenç de Torelló, Solsona i Vilaplana. Aquests municipis representen més del 12% del total del Principat de Catalunya i superen el 15,3% de la seva població.
Segons Vila d'Abadal cal evitar que sigui "una associació de partits" per convertir-la en "la dels independentistes". El full de ruta a seguir "es pot fer de moltes maneres" però apunta que una de les claus és saber "què volem ser" i fer-ho "de manera legal". Per a impulsar l'autodeterminació es podria optar per una consulta institucional oficial impulsada des dels ajuntaments, mentre que també es plantegen proposar-ho a la Generalitat. El primer objectiu és cercar una majoria clara de municipis que hi donin suport i s'hi adhereixin, fet que ja s'està produint, perquè com apunta l'alcalde de Vic és molt probable que això passi "si es compta amb el suport dels regidors de CiU, ERC i la CUP" de les diferents poblacions.

De moment s'han adherit a la iniciativa:
Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Racó Català - Tot a punt per constituir oficialment l'Associació de Municipis per la Independència

Manel Joseph presenta en primícia al CAT el seu primer disc en solitari

Ara és un restaurant però als anys 50 anys, el número 11 del carrer Verdi era un comerç de material elèctric. Ho recorda bé perquè era la botiga dels seus avis. Fill del carrer Trilla, el músic Manel Joseph –alma mater de l’emblemàtica Orquestra Plateria– va passar la seva infància entre cables i bombetes veient els gitanos passar cap al Salón Verdi, la desapareguda sala de ball dels actuals cinemes. Records que ara ha plasmat en una cançó que esdevé un dels 14 temes de ‘Rimas Baratas’, el seu primer àlbum en solitari que estrena al CAT en concert el 17 de desembre.
Van tocant palmes cap el Salón Verdi / quan surten en colla, prenent el carrer /a sobre del cine, corre, no t’ho perdis /diu que hi ha una “orquesta” a base de bé… Així sona Verdi 11, aquest tribut a la Gràcia de la seva infància, repleta de teatre al Cercle Catòlic i d’aventures als Josepets. “En aquesta fotografia que faig del carrer surt l’adrogueria i la sastreria de l’època, també la vaqueria i el colmado. Tot ha desaparegut i ara sembla un parc temàtic. On vaig passar la meva infància em van donar l’altre dia un entrecot”, bromeja. I és que Manel Joseph no dubta que l’afició a la música se li va despertar de petit durant alguna festa major, a toc de rumba. Però no s’hagués imaginat mai que, tot plegat, el portaria a liderar anys més tard el grup Dos+Un i l’Orquestra Plateria, acompanyat del Sisa i del Gato Pérez. Un invent que ha sobreviscut als anys fins avui. Amb domicili fix ara al Masnou, Manel Joseph torna a Gràcia per presentar al CAT en primícia Rimas Baratas, el seu primer disc en solitari gravat i editat al carrer d’Astúries. Un àlbum de lletres iròniques, cançons protesta i ritmes afrollatins, on han participat amics com Paco de Lucía i Carles Benavent, i que es presenta en un triple CD, on s’inclouen un CD i un DVD d’un directe de l’Orquestra Plateria. “He desempolsat cançons que portaven 25 anys al calaix i em fa il·lusió presentar-les al barri, el CAT, tan proper a casa meva quan era petit”, assegura.

L’independent de Gràcia » Manel Joseph presenta en primícia al CAT el seu primer disc en solitari

dijous, 8 de desembre del 2011

Foment congela obres promeses a Catalunya

Obres aturades i projectes sense licitar des de fa 5 anys. És el retrat de les inversions de Foment a les carreteres catalanes. El ministeri ha aturat tres quartes parts de la inversió prevista des del 2006.
Foment congela obres promeses Foment congela obres promeses

Quan fa sis anys el ministeri de Foment i l'aleshores departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat signaven el protocol de les obres que l'Estat havia d'executar a les carreteres catalanes en el període 2006-2012, ningú s'imaginava que avui, al tram final del termini, només s'haurien acabat un 10% dels projectes i que gairebé el 72% de les inversions programades en aquell document estarien guardades en un calaix. No hi ha ajudat el context d'austeritat pressupostària. Dels 2.510 milions d'euros previstos en el protocol, només se n'han licitat 707 milions, un 28%. Malgrat la petició de l'ARA, Foment no ha valorat aquests endarreriments. Les conseqüències dels retards són carreteres a mig construir i projectes ajornats.
El desdoblament de la N-II a Girona
És l'incompliment més flagrant. Al tram sud estan aturades des de fa dos anys les obres entre Sils i Caldes de Malavella, mentre que entre Maçanet de la Selva i Sils no s'hi treballa des del 2008. Menys sort té el tram de la N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva, que ni tan sols s'ha licitat. Al nord de Girona, entre Medinyà i Orriols, Foment no pensa reiniciar les obres i ja preveu, fins i tot, retornar els terrenys expropiats als propietaris. De la resta del traçat fins a Agullana i la Jonquera, el ministeri assegura des de fa anys que s'estan redactant els projectes, que encara ningú ha vist. A Girona tampoc se sap res del túnel de Toses de l'eix pirinenc, ni tampoc de l'autovia entre Besalú i Figueres.

Dos anys esperant l'autovia A-14 a Lleida
El tram entre Lleida i Rosselló de l'autovia A-14 es va adjudicar l'any 2009 i des de llavors no s'ha fet cap moviment més en aquest vial, malgrat que es considera prioritari com a accés a l'aeroport d'Alguaire. Tampoc hi ha notícies del compromís adquirit amb el condicionament de la N-230 a la Vall d'Aran per millorar-ne la seguretat. A l'autovia A-22 entre Lleida i Osca s'està executant la variant d'Almacelles, però a un ritme lent, com passa a la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra.

Tres obres aturades a la xarxa de Tarragona
Són l'autovia A-27, entre Valls i Montblanc, la variant de l'Aldea i l'autovia entre l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs. En aquest últim cas, les obres es van acabar fa dos anys però l'autovia mai ha pogut entrar en servei per deficiències en un talús. Fa pocs mesos es va començar a treballar en la seva millora. A Tarragona, Foment està executant, fora de termini, els trams Tarragona-el Morell, el Morell-Valls i la variant de Valls de l'A-27, i l'autovia T-11 entre Tarragona i Reus.

L'oblit de Barcelona i del Quart Cinturó
El tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavalls segueix amb les obres aturades i sense previsió de reinici, mentre que entre Terrassa i Granollers ni tan sols s'ha redactat el projecte constructiu, o almenys no li consta al departament de Territori i Sostenibilitat. Un altre compromís que espera és el del vial d'accés de camions al port de Barcelona, les obres del qual tampoc han estat licitades. Fora del protocol 2006-2012, la construcció de la variant de Vallirana de la N-340 està aturada perquè s'ha esgotat la partida d'aquest any.


Foment congela obres promeses