L'assessor del govern canadenc va exposar al programa 'Singulars' les raons per a l'estat propi
Agustí Bordas, assessor del govern del Canadà, va exposar ahir al programa ‘Singulars’ del 33 les raons a favor de l'estat català. Bordas va dir que ara mateix Espanya ofereix la imatge de l'incest corporatiu, del nepotisme i del tràfic d'influències. Bordas és llicenciat en ciències polítiques, viu a Ottawa des de fa una dècada i té passaport canadenc. Va explicar que la visió que es té d'Espanya és, entre més coses, autoritària, perquè impedir el referèndum a Catalunya.
'El més viable és que Catalunya continuï dins del marc de la UE, perquè hi sortirà guanyant la UE', va dir Bordas, que adduí que Catalunya en seria un contribuent net.
I va afegir: 'Crec que serà quan hi hagi un estat català que l'estat espanyol en prendrà nota i començarà a aplicar mesures de canvi substancial.'
Aquest és el vídeo del programa ‘Singulars’ d'ahir:
Agustí Bordas: 'La imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, el nepotime i el tràfic d'influències' - VilaWeb
diumenge, 13 de gener del 2013
Prohibido trabajar: El Reto del RETA - Javier Palacios Fenech
Interessant article. Subscric sobretot la part que defineix la realitat absurda d'haver de pagar en la fase en la que un emprenedor/autònom no factura, o factura molt poc.
Enero 10th, 2013
El Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA) es lo que sufren millones de personas autónomas en España. El número de parados actual está alrededor del 25% de personas en España y supera el 30% en algunas provincias. Hablamos de cerca de seis millones de personas. Si hubiese un gobierno responsable, el RETA ya se hubiese modificado, porque es obvio, que es una de las maneras más sencillas y eficaz para generar millones de empleos. Con una sencilla escena que justifica este argumento espero que sirva para incentivar una medida que generará emprendimiento e innovación, y como consecuencia, empleo y satisfacción a la población.
El motivo de este artículo queda ejemplificado con el caso de Alberto. Alberto es electricista y hace unos años, cuando las cosas iban “bien” tuvo una buena idea de negocio. Él quería empezar a distribuir unas máquinas que generan electricidad a través de la energía solar en los edificios. Las ventajas eran que la empresa no requería gran inversión, el producto era competitivo, la mano de obra la ponía él y en fin, parecía un negocio redondo. Aun así, Alberto nunca inició ese negocio. Él tenia una hipoteca bastante asequible, pero además, para iniciar actividad en España hubiese tenido que desembolsar casi 300 € mensuales de Autónomos, vendiese o no, y sus ventas hubiesen tardado en llegar. Además tendría que haber pagado unos impuestos descabellados por cada venta, aunque fuesen modestas. Antes de quedarse en paro ganaba unos 1400 € trabajando para una empresa constructora. Sobra decir que a día de hoy, Alberto, sufre para pagar la hipoteca, cobra el paro del estado, y ofrece servicios de manera informal en varios proyectos de construcción o restauración de casas (si, con dinero negro porque con la obligación del RETA el Gobierno incentiva la informalidad.). Por supuesto, el Estado, es decir todos, pagamos la mala fortuna de miles de Albertos en España.
Miles de personas, como Alberto, actualmente no inician una actividad formal en España, cobran paros y rentas mínimas de inserción, pero les encantaría poder tener un negocio formal en España (aunque sea micro). España no se lo pone fácil. Y aun así, salen personas que prometen que el joven en España si puede emprender. Es un ejemplo de la hipocresía en la que vivimos. Sin embargo, los datos son transparentes. La economía sumergida emerge como única alternativa para cada vez más personas. La Encuesta de Población Activa resalta el aumento de los trabajadores por cuenta propia, y sin embargo, el numero de autónomos que pagan el RETA sigue disminuyendo.
España es menos competitiva para generar negocios que muchos países en fase de desarrollo, según el índice de competitividad internacional. La situación fiscal de los emprendedores en otros países es bastante distinta. Si no se gana nada, no se paga nada. Si se vende, se paga un porcentaje de impuestos. Simple, sencilla, lógica. Solo PAGO SI VENDO, porque como voy a pagar si no vendo? De esta manera, cualquier persona con una idea de negocio asume menos riesgos y se puede lanzarse a competir por un mercado ya altamente competitivo, sea el que sea, (cocina, informática, albañilería, etc…) sin tener una traba más impuesta por un gobierno que debería hacer lo contrario: incentivar la innovación y el emprendimiento.
La escena es simple y no hace falta tener conocimientos avanzados de economía para entenderla. La pregunta a responder es: ¿Qué ocurriría si se eliminara el RETA en España? El resultado es lógico: eliminar el coste fijo, sea el que sea, siempre reduce el riesgo, incentiva el emprendimiento y la innovación, aliviando a los que actualmente sufren el coste de las contribuciones fijas del RETA, y reduciendo el paro significativamente.
Y estamos diciendo que reduciríamos el paro a casi 0%? No se sabe. Merece la pena intentar una medida que tiene el potencial de reducir el paro drásticamente en España? Yo creo que si.
Y cuál es el coste final? Bien, son ganancias. Si bien esta claro que se dejan de “ingresar” para el estado 300€ por autónomo, el incentivo de emprender genera trabajo, producción, y ventas tanto en España como en el extranjero, que finalmente, contribuyen con impuestos y compensan el RETA.
Así pues, eliminar el RETA daría libertad a los Españoles para decidirse a iniciar una actividad. Eliminar el RETA es ayudar, y no poner trabas a la gente para emprender e innovar en cualquier ramo. Y el gobierno actual y el pasado también, no han hecho NADA en este aspecto. Así pues, solucionar el paro en España, entre otros, pasa por resolver el reto es el RETA.
Javier Palacios Fenech
dimarts, 18 de desembre del 2012
El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta · Tribuna.cat
Josep Pinyol i BalaschHistoriador i empresari
El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta
L'acord entre CiU i ERC sobre el procés de transició s'ha encallat en la data de la consulta. El problema real no és aquesta falta de dia, sinó la inconcreció sobre el marc legal en el que la consulta s'ha d'emparar, és a dir: què faran CiU i ERC en el cas que l'Estat espanyol la prohibeixi. Només hi ha un marc legal per a un referèndum d'autodeterminació vinculant: el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el primer article del qual estableix el dret a la lliure determinació dels pobles. Només hi ha una escletxa en el búnquer constitucional vigent: el seu article 96 que estableix que els tractats internacionals signats pel Regne d'Espanya formen part de l'ordenament intern espanyol.
Només hi ha un precedent legal a l'Estat espanyol aplicable a la transició nacional catalana: la llei 40/1975 de 19/11/1975, l'última en vida del general Franco, la primera del seu successor Juan Carlos de Borbón, Cap d'Estat en funcions.
En aquesta llei l'Estat espanyol invoca la Carta de les Nacions Unides i declara que la província del Sàhara (legalment al mateix nivell que la de Tarragona) no havia format mai part del territori espanyol. Només hi ha una manera de forçar l'Estat espanyol a convocar un referèndum d'autodeterminació i admetre que Catalunya no forma part del seu territori nacional: una enorme pressió del poble català i de l'opinió pública internacional, mantinguda durant anys, que forci els governs europeus a exigir la seva celebració a l'Estat espanyol.
El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat"
Tenim pressa. Tenim molta pressa perquè hi ha 840.000 catalans a l'atur quan el País Basc en té la meitat amb un nivell industrial similar. Tenim molta pressa perquè el Govern espanyol està decidit a destruir el sistema educatiu català. Tenim molta pressa per l'asfíxia financera de la Generalitat, per les retallades en educació i sanitat, per la manca d'infraestructures, pels peatges, per la lamentable situació de la justícia i per tantes altres coses. Però com més pressa tinguem, més fred hem de tenir el cap. Com més amenaçat de mort es troba un poble, més ha de mantenir la calma i més ha d'empènyer, com va fer el poble anglès davant l'amenaça nazi.
El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat. En primer lloc la "Declaració de Sobirania" que proposa no es pot fonamentar, només, en les negatives de l'Estat espanyol a les propostes catalanes dels darrers trenta anys com fa el document que s'ha fet públic. Per incidir en la legalitat internacional cal recordar que el Parlament català i les seves institucions van ser abolides per la força de les armes i que va ser annexada al Regne de Castella apel·lant al dret de conquesta. El seu estat successor, el Regne d'Espanya, s'ha imposat sobre la voluntat del poble català amb guerres civils i dictadures militars. Són els tres segles d'ús de la força contra Catalunya i la sentència del Tribunal constitucional contra l'Estatut plebiscitat pel poble català els que el legitimen a invocar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Amb una expectativa de negociació mantenim la idea que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol"
Un segon àmbit de contradicció és l'existència de dos procediments. El punt 4.2 del document publicat estableix la redacció d'una nova llei de consultes pel Parlament de Catalunya, que només depèn d'aquest. En canvi el punt 4.3 obre un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per a l'exercici al dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum d'acord amb la llei de consultes aprovada l'any 2010. Mantenir la perspectiva d'una negociació és un gravíssim error estratègic. No podem esperar res de l'Estat espanyol, quan el seu Tribunal Constitucional s'ha atrevit a modificar un Estatut aprovat pel poble català en referèndum, quan es nega a negociar un pacte fiscal bilateral. Amb una expectativa de negociació mantenim la idea de que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol.
El problema de fons és si el govern català ha de convocar la consulta encara que la nova llei catalana que l'empari estigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional i suspesa de manera cautelar. Una convocatòria unilateral no vincularà l'Estat espanyol i només tindrà una força moral davant l'opinió pública internacional. Mostrarà la voluntat d'independència d'una majoria del nostre poble i farà insostenible la posició antidemocràtica de l'Estat espanyol. Però té riscos molt importants, el principal dels quals és que el boicot estatal i la campanya dels seus mitjans de comunicació es tradueixi en una baixa participació electoral. Una abstenció superior al 50% desvirtuaria els efectes que persegueix un referèndum no-vinculant.
És imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta"
Un tercer àmbit de confusió amara els quatre acords de legislatura que s'han fet públics. No hi ha una distinció clara entre compromisos concrets que només depenen dels signants i les aspiracions i desitjos que evoquen principis generals i que depenen de la voluntat d'altres, entre els quals l'Estat espanyol. Aquest és un mal molt arrelat a la cultura política catalana. Els nostres partits apel·len a les afinitats de pertinença a un grup ideològic o nacional dels votants, però no estan acostumats a retre comptes dels seus compromisos, l'accountability anglosaxona. La vaporositat facilita els acords de govern, però fa suposar a bona part de l'opinió pública que l'únic que interessa els partits és el poder i la seva menjadora. Traslladar els compromisos eteris a un acord de legislatura, on no hi ha el ciment dels càrrecs, és un camp de mines que augura explosions en els propers mesos.
Per aconseguir que la propera legislatura aprofiti l'oportunitat històrica que travessem és imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta. Aquesta és la veritable qüestió i no pas la data de la seva celebració. Com a mínim hi hauria d'haver el compromís escrit de convertir les eleccions europees de 2014 i les espanyoles de 2015 en un plebiscit sobre el dret a decidir. Això es pot aconseguir mitjançant la presentació d'una candidatura unitària entre CiU i ERC, oberta a tots els partits catalans que defensen el dret a decidir.
La victòria d'aquesta coalició obtindria el mateix efecte moral sobre l'opinió pública internacional que una consulta no-vinculant. Amb l'avantatge que és un procediment que només depèn dels partits catalans i contra el que l'Estat espanyol no pot prohibir-la i els seus mitjans de comunicació no poden fomentar el boicot i l'abstenció. A l'Europa democràtica del segle XXI la negativa del Regne d'Espanya a respectar la voluntat dels catalans, manifestada de manera sostinguda elecció darrera elecció, esdevindria insostenible. El govern espanyol hauria de seguir l'exemple del Regne Unit i permetre la convocatòria d'un referèndum vinculant.
Al meu bloc hi podeu fer comentaris.
En aquesta llei l'Estat espanyol invoca la Carta de les Nacions Unides i declara que la província del Sàhara (legalment al mateix nivell que la de Tarragona) no havia format mai part del territori espanyol. Només hi ha una manera de forçar l'Estat espanyol a convocar un referèndum d'autodeterminació i admetre que Catalunya no forma part del seu territori nacional: una enorme pressió del poble català i de l'opinió pública internacional, mantinguda durant anys, que forci els governs europeus a exigir la seva celebració a l'Estat espanyol.
El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat"
Tenim pressa. Tenim molta pressa perquè hi ha 840.000 catalans a l'atur quan el País Basc en té la meitat amb un nivell industrial similar. Tenim molta pressa perquè el Govern espanyol està decidit a destruir el sistema educatiu català. Tenim molta pressa per l'asfíxia financera de la Generalitat, per les retallades en educació i sanitat, per la manca d'infraestructures, pels peatges, per la lamentable situació de la justícia i per tantes altres coses. Però com més pressa tinguem, més fred hem de tenir el cap. Com més amenaçat de mort es troba un poble, més ha de mantenir la calma i més ha d'empènyer, com va fer el poble anglès davant l'amenaça nazi.
El problema de l'acord pel procés de consulta entre CiU i ERC no és l'absència d'una data sinó la seva ambigüitat. En primer lloc la "Declaració de Sobirania" que proposa no es pot fonamentar, només, en les negatives de l'Estat espanyol a les propostes catalanes dels darrers trenta anys com fa el document que s'ha fet públic. Per incidir en la legalitat internacional cal recordar que el Parlament català i les seves institucions van ser abolides per la força de les armes i que va ser annexada al Regne de Castella apel·lant al dret de conquesta. El seu estat successor, el Regne d'Espanya, s'ha imposat sobre la voluntat del poble català amb guerres civils i dictadures militars. Són els tres segles d'ús de la força contra Catalunya i la sentència del Tribunal constitucional contra l'Estatut plebiscitat pel poble català els que el legitimen a invocar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Amb una expectativa de negociació mantenim la idea que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol"
Un segon àmbit de contradicció és l'existència de dos procediments. El punt 4.2 del document publicat estableix la redacció d'una nova llei de consultes pel Parlament de Catalunya, que només depèn d'aquest. En canvi el punt 4.3 obre un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per a l'exercici al dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum d'acord amb la llei de consultes aprovada l'any 2010. Mantenir la perspectiva d'una negociació és un gravíssim error estratègic. No podem esperar res de l'Estat espanyol, quan el seu Tribunal Constitucional s'ha atrevit a modificar un Estatut aprovat pel poble català en referèndum, quan es nega a negociar un pacte fiscal bilateral. Amb una expectativa de negociació mantenim la idea de que el conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya és un afer intern espanyol.
El problema de fons és si el govern català ha de convocar la consulta encara que la nova llei catalana que l'empari estigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional i suspesa de manera cautelar. Una convocatòria unilateral no vincularà l'Estat espanyol i només tindrà una força moral davant l'opinió pública internacional. Mostrarà la voluntat d'independència d'una majoria del nostre poble i farà insostenible la posició antidemocràtica de l'Estat espanyol. Però té riscos molt importants, el principal dels quals és que el boicot estatal i la campanya dels seus mitjans de comunicació es tradueixi en una baixa participació electoral. Una abstenció superior al 50% desvirtuaria els efectes que persegueix un referèndum no-vinculant.
És imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta"
Un tercer àmbit de confusió amara els quatre acords de legislatura que s'han fet públics. No hi ha una distinció clara entre compromisos concrets que només depenen dels signants i les aspiracions i desitjos que evoquen principis generals i que depenen de la voluntat d'altres, entre els quals l'Estat espanyol. Aquest és un mal molt arrelat a la cultura política catalana. Els nostres partits apel·len a les afinitats de pertinença a un grup ideològic o nacional dels votants, però no estan acostumats a retre comptes dels seus compromisos, l'accountability anglosaxona. La vaporositat facilita els acords de govern, però fa suposar a bona part de l'opinió pública que l'únic que interessa els partits és el poder i la seva menjadora. Traslladar els compromisos eteris a un acord de legislatura, on no hi ha el ciment dels càrrecs, és un camp de mines que augura explosions en els propers mesos.
Per aconseguir que la propera legislatura aprofiti l'oportunitat històrica que travessem és imprescindible que CiU i ERC concretin què faran en el previsible cas que l'Estat espanyol impedeixi la consulta. Aquesta és la veritable qüestió i no pas la data de la seva celebració. Com a mínim hi hauria d'haver el compromís escrit de convertir les eleccions europees de 2014 i les espanyoles de 2015 en un plebiscit sobre el dret a decidir. Això es pot aconseguir mitjançant la presentació d'una candidatura unitària entre CiU i ERC, oberta a tots els partits catalans que defensen el dret a decidir.
La victòria d'aquesta coalició obtindria el mateix efecte moral sobre l'opinió pública internacional que una consulta no-vinculant. Amb l'avantatge que és un procediment que només depèn dels partits catalans i contra el que l'Estat espanyol no pot prohibir-la i els seus mitjans de comunicació no poden fomentar el boicot i l'abstenció. A l'Europa democràtica del segle XXI la negativa del Regne d'Espanya a respectar la voluntat dels catalans, manifestada de manera sostinguda elecció darrera elecció, esdevindria insostenible. El govern espanyol hauria de seguir l'exemple del Regne Unit i permetre la convocatòria d'un referèndum vinculant.
Al meu bloc hi podeu fer comentaris.
El problema no és la data sinó el marc legal de la consulta · Tribuna.cat
divendres, 7 de desembre del 2012
Escola en català: Dilluns, 10 de desembre a les 18:30 h. a la Pl. Sant Jaume de Barcelona
CONCENTRACIÓ EL DILLUNS 10 DE DESEMBRE A LES 18:30H EN
DEFENSA DE L’ESCOLA EN CATALÀ
Solidaritat Catalana per la Independència i
l'Associació Escola en Català, d’acord amb la comunitat educativa i Som
Escola, traslladem al proper dilluns 10 de desembre, a les 18.30
h a la Pl. de Sant Jaume, la concentració inicialment prevista per
avui. D’aquesta manera unifiquem iniciatives i podrem
garantir una gran mobilització unitària en defensa de l’escola en
català.
Us adjuntem
també la nota de premsa enviada a tots els mitjans.
Pengeu, si podeu, a les xarxes socials el
cartell que us adjuntem i reenvieu aquest correu.
Moltes gràcies!
Solidaritat Catalana per la
Independència
Coses que també passen a casa nostra - Deloitte i les TIC de la Generalitat - www.eltriangle.eu
03/12/2012
Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba!
Anem al gra. Mentre a Catalunya estem entretinguts amb el laberíntic debat postelectoral i ens extasiem amb l'èxit solidari del Gran Recapte d'Aliments, davant dels nostres nassos és a punt de consumar-se una tupinada com una casa de pagès, que retrata, perfectament, en mans de qui estem... i cap a on anem.
El pròxim dia 11 de desembre, a les 10 del matí, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat procedirà a l'obertura de pliques del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC". Segons informa el CTTI, aquesta adjudicació "té un valor estimat de 55'5 milions d'euros per una durada de 4 anys més dos d'opcionals".
En aquest temps de crisi i retallades, 55'5 milions d'euros és una "pasta". I, d'entrada, ja crida poderosament l'atenció que aquest contracte es decideixi en el parèntesi entre les eleccions del 25-N i la constitució del nou Parlament. És a dir, quan tenim un Govern en funcions i no hi ha cap mena de control sobre la gestió de la Generalitat.
Com a periodista, m'escama i és per això que he decidit encetar una enquesta sobre el CTTI i, en especial, sobre aquest contracte de 55'5 milions d'euros. Després de consultar reconeguts professionals del sector tecnològic i informàtic, tots em diuen, resignadament, el mateix: "El resultat d'aquest concurs ja està decidit d'antuvi i tothom sap que se l'emportarà Deloitte. És més, des del CTTI ja s'ha fet saber a altres empreses potencialment interessades que no valia la pena que s'hi presentessin. El contracte és per Deloitte".
Entro a Google per saber més coses de Deloitte i em trobo amb dues perles:
1. Deloitte és l'empresa que va auditar els comptes de Bankia abans de la seva sortida a Borsa i va certificar que l'entitat havia obtingut uns beneficis de 40'91 milions a l'any 2011. Poc després es va descobrir que l'auditoria signada -i cobrada- per Deloitte havia estat un engany i que el banc presidit per Rodrigo Rato amagava unes pèrdues de milers de milions d'euros. Ara, empleats i accionistes de Bankia han denunciat Deloitte als jutjats de Madrid en considerar que ha estat còmplice directe d'aquesta monumental estafa i li reclamen una indemnització milmilionària.
2. Deloitte va fitxar l'any passat David Madí -mà dreta i home de la màxima confiança d'Artur Mas des de fa quinze anys- com a director de l'àrea de "consultoria estratègica" de la seva filial a Barcelona. Des d'aleshores, Deloitte no ha parat de rebre contractes de la Generalitat, fet que ha provocat un gran malestar en les altres empreses del sector.
En aquesta Catalunya de 800.000 aturats, amb gent que passa gana i amb la Generalitat arruïnada, estem a punt de "regalar" 55'5 milions d'euros a l'empresa Deloitte. Aquest Nadal serà duríssim per a gairebé tothom, però David Madí -l'"amiguet de l'ànima" del president Artur Mas- estarà més content que un gínjol: entre l'esplèndid "bonus" que cobrarà de Deloitte per les seves fructíferes gestions, els seus honoraris com a president del consell assessor d'Endesa a Catalunya (on, per cert, també suquen dietes -quina vergonya!- Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego) i la vicepresidència d'Applus (l'empresa que gestiona la majoria de les ITV a Catalunya) s'ha convertit en un dels homes més rics d'aquest "futur Estat de la UE".
Davant de tanta immoralitat, com a periodista i català exigeixo:
1. Que el president Artur Mas ordeni la paralització immediata del procés d'adjudicació del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC" del CTTI que s'emportarà Deloitte i destini aquests 55'5 milions d'euros a atendre les nombroses urgències socials que té el país
2. Que tant ERC com PSC i PP condicionin qualsevol negociació amb CiU a l'aturada d'aquesta tupinada, abans que no es consumi el pròxim dia 11
3. Que la Fiscalia Anticorrupció i/o l'Oficina Antifrau encetin una investigació sobre les circumstàncies que envolten aquest contracte i tots els què ha fet en els últims mesos el CTTI
Puc aportar algunes pistes a la Fiscalia Anticorrupció i/o a l'Oficina Antifrau:
* Malgrat les penúries financeres de la Generalitat, el CTTI ha adjudicat, en els últims mesos, 2.022'9 milions d'euros en contractes tecnològics
* Tots aquests contractes s'han fet pel procediment de "diàleg negociat". És a dir, no s'han adjudicat pel sistema habitual de la subhasta pública, sinó que s'han donat "a dit", discrecionalment, després de parlar personalment amb les empreses interessades.
* L'empresa més beneficiada per aquests "diàlegs negociats" ha estat T-Systems, que ha aconseguit contractes de la Generalitat per valor de 420'99 milions d'euros. El màxim responsable del CTTI, Carles Flamarich, havia estat amb anterioritat alt executiu de T-Systems, com ell mateix explica a Linkedin.
(Un prec als lectors i lectores. Feu circular aquesta informació per les xarxes socials abans que no sigui massa tard. No hi ha en joc només 55'5 milions d'euros. Hi ha en joc la Catalunya que volem i per la què lluitem: neta, justa i lliure. Parem els peus a Artur Mas, a Deloitte i a David Madí. Si l'11 de desembre Deloitte s'emporta aquest contracte, Catalunya sofrirà una nova derrota, com recordem cada Onze de Setembre. Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba!)
El pròxim dia 11 de desembre, a les 10 del matí, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat procedirà a l'obertura de pliques del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC". Segons informa el CTTI, aquesta adjudicació "té un valor estimat de 55'5 milions d'euros per una durada de 4 anys més dos d'opcionals".
En aquest temps de crisi i retallades, 55'5 milions d'euros és una "pasta". I, d'entrada, ja crida poderosament l'atenció que aquest contracte es decideixi en el parèntesi entre les eleccions del 25-N i la constitució del nou Parlament. És a dir, quan tenim un Govern en funcions i no hi ha cap mena de control sobre la gestió de la Generalitat.
Com a periodista, m'escama i és per això que he decidit encetar una enquesta sobre el CTTI i, en especial, sobre aquest contracte de 55'5 milions d'euros. Després de consultar reconeguts professionals del sector tecnològic i informàtic, tots em diuen, resignadament, el mateix: "El resultat d'aquest concurs ja està decidit d'antuvi i tothom sap que se l'emportarà Deloitte. És més, des del CTTI ja s'ha fet saber a altres empreses potencialment interessades que no valia la pena que s'hi presentessin. El contracte és per Deloitte".
Entro a Google per saber més coses de Deloitte i em trobo amb dues perles:
1. Deloitte és l'empresa que va auditar els comptes de Bankia abans de la seva sortida a Borsa i va certificar que l'entitat havia obtingut uns beneficis de 40'91 milions a l'any 2011. Poc després es va descobrir que l'auditoria signada -i cobrada- per Deloitte havia estat un engany i que el banc presidit per Rodrigo Rato amagava unes pèrdues de milers de milions d'euros. Ara, empleats i accionistes de Bankia han denunciat Deloitte als jutjats de Madrid en considerar que ha estat còmplice directe d'aquesta monumental estafa i li reclamen una indemnització milmilionària.
2. Deloitte va fitxar l'any passat David Madí -mà dreta i home de la màxima confiança d'Artur Mas des de fa quinze anys- com a director de l'àrea de "consultoria estratègica" de la seva filial a Barcelona. Des d'aleshores, Deloitte no ha parat de rebre contractes de la Generalitat, fet que ha provocat un gran malestar en les altres empreses del sector.
En aquesta Catalunya de 800.000 aturats, amb gent que passa gana i amb la Generalitat arruïnada, estem a punt de "regalar" 55'5 milions d'euros a l'empresa Deloitte. Aquest Nadal serà duríssim per a gairebé tothom, però David Madí -l'"amiguet de l'ànima" del president Artur Mas- estarà més content que un gínjol: entre l'esplèndid "bonus" que cobrarà de Deloitte per les seves fructíferes gestions, els seus honoraris com a president del consell assessor d'Endesa a Catalunya (on, per cert, també suquen dietes -quina vergonya!- Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego) i la vicepresidència d'Applus (l'empresa que gestiona la majoria de les ITV a Catalunya) s'ha convertit en un dels homes més rics d'aquest "futur Estat de la UE".
Davant de tanta immoralitat, com a periodista i català exigeixo:
1. Que el president Artur Mas ordeni la paralització immediata del procés d'adjudicació del "contracte per a la prestació del nou model de Governança TIC" del CTTI que s'emportarà Deloitte i destini aquests 55'5 milions d'euros a atendre les nombroses urgències socials que té el país
2. Que tant ERC com PSC i PP condicionin qualsevol negociació amb CiU a l'aturada d'aquesta tupinada, abans que no es consumi el pròxim dia 11
3. Que la Fiscalia Anticorrupció i/o l'Oficina Antifrau encetin una investigació sobre les circumstàncies que envolten aquest contracte i tots els què ha fet en els últims mesos el CTTI
Puc aportar algunes pistes a la Fiscalia Anticorrupció i/o a l'Oficina Antifrau:
* Malgrat les penúries financeres de la Generalitat, el CTTI ha adjudicat, en els últims mesos, 2.022'9 milions d'euros en contractes tecnològics
* Tots aquests contractes s'han fet pel procediment de "diàleg negociat". És a dir, no s'han adjudicat pel sistema habitual de la subhasta pública, sinó que s'han donat "a dit", discrecionalment, després de parlar personalment amb les empreses interessades.
* L'empresa més beneficiada per aquests "diàlegs negociats" ha estat T-Systems, que ha aconseguit contractes de la Generalitat per valor de 420'99 milions d'euros. El màxim responsable del CTTI, Carles Flamarich, havia estat amb anterioritat alt executiu de T-Systems, com ell mateix explica a Linkedin.
(Un prec als lectors i lectores. Feu circular aquesta informació per les xarxes socials abans que no sigui massa tard. No hi ha en joc només 55'5 milions d'euros. Hi ha en joc la Catalunya que volem i per la què lluitem: neta, justa i lliure. Parem els peus a Artur Mas, a Deloitte i a David Madí. Si l'11 de desembre Deloitte s'emporta aquest contracte, Catalunya sofrirà una nova derrota, com recordem cada Onze de Setembre. Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba!)
www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/12/endarrera_aquesta_gent_tan_ufana_i_tan_superba_32816.php
Subscriure's a:
Missatges (Atom)