Dos articles de Bernat Puigtobella a VilaWeb sobre la Edició Digital a casa nostra.

La fira de Frankfurt obre noves vies a l'emancipació digital

Des de Frankfurt explica dos aspectes de la fira: Islàndia, el país convidat, i l'esclat de la indústria digital del llibre.

La Fira de Frankfurt torna a obrir avui la porta, amb Islàndia de país convidat. Els islandesos hi presenten un pavelló auster que convida al recolliment: grans plafons on es projecten paisatges naturals de gran espectacularitat filmats des de l'aire i vídeos de lectors anònims llegint en la intimitat de casa seva. L'autor de l'exposició, l'arquitecte Páll Hjaltason, vol reflectir amb aquesta alternança la vida a l'aire lliure i el recolliment hivernal d'un país que lluita per reinventar-se després de la pitjor crisi de la seva història contemporània. Sigtryggur Magnason, dramaturg i director del comitè que ha organitzat l'expedició islandesa, creu que 'alguna cosa bull a Islàndia'. Prova n'és l'interès inaudit que Islàndia ha suscitat entre els editors alemanys, que han arribat a publicar en ocasió de la Fira més de dos-cents títols, sia d'autors de l'illa, sia de tema islandès.
Alguna cosa també bull en la indústria digital. Algunes veus del sector consideren que encara falten tres anys per a l'explosió del llibre electònic a Europa: han de passar tres Nadals perquè la gent es pugui regalar prou iPads o Kindles. Amb tot, tothom es prepara per adoptar o inventar els nous models de negoci que regiran la revolució digital. La plataforma 24symbols s'ha presentat a Frankfurt com l'Spotify dels llibres, un servei de lectura al núvol, que funciona per subscripció.
La xarxa es presenta també com un espai ideal per a socialitzar la lectura. Plataformes com Anobii, de creació recent, permeten als lectors d'intercanviar recomanacions i compartir comentaris. La finalitat es de formar una comunitat de lectors que es troben en una mena de llibreria virtual i que es poden recomanar llibres, i comprar-ne, en línia. Todd Sattersten, fundador de BizBookLab, ha penjat a la xarxa dos capítols d'un llibre titulat 'Every Book is a Startup', i espera poder-lo acabar d'escriure l'any vinent després de valorar els comentaris que li hauran fet els lectors. El model wiki, doncs, es posa també al servei de l'escriptura i de l'edició.
Neixen nous intermediaris i en desapareixen uns altres. La 40k de Milà és una de les primeres editorials únicament digitals. Al catàleg, hi té llibres curts, que probablement no es publicaran mai impresos. A l'editor de 40k, Giuseppe Granieri, no li caldrà barallar-se amb distribuïdors ni perseguir llibreters. Això sí, haurà de ser un bon 'community manager', si vol captivar una clientela intessada pels seus títols.
I finalment assistim a un fenomen emergent als països anglosaxons: la de l'autor que es publica electrònicament a la xarxa i que obté pràcticament un 70% del marge de benefici de les vendes. És el cas d'Amanda Hocking, Joe Konrath o del novel·lista Michael J. Sullivan, que en sis mesos han obtingut uns ingressos de 154.000 dòlars en vendes de drets estrangers. Aquests autors reactiven la cadena tròfica de l'edició des de l'altre extrem. Contracten el seu agent després de tenir èxit i publiquen els seus llibres impresos en editorials que abans no els havien volgut els originals.
Som a les portes d'una revolució que canviarà la producció i el consum editorial. Però el secret dels bons llibres continuarà intacte, ofert cada vegada per qui el sàpiga descobrir.

Edició digital o vegetal? (i 2)

Des de Frankfurt l'editor presenta un darrer article sobre la revolució digital al sector del llibre, analitzada a fons en aquesta fira

Enguany l'adveniment de la revolució digital ha centrat el debat al voltant del llibre a la Fira de Frankfurt. La conversa dels professionals de l'edició gira al voltant de quatre eixos principals: seguretat, drets d'autor, metadata, marketing 2.0 i la guerra de dispositius o plataformes.

El tema més urgent és el de la pirateria, ara per ara inevitable amb els actuals sistemes de protecció DRM (Digital Rights Management). Qualsevol ePub que puguem comprar avui a Catalunya als portals leqtor o Libranda, a la web de Triallibres (primera editorial digital en català) o fins i tot a Amazon si hi poguéssim comprar ePubs, són molt vulnerables. Els editors encara no disposen d'un software capaç de detectar l'acció d'un hacker, localitzar l'infractor i quantificar les còpies pirates que ha disseminat. Fa molt poc l'empresa Irdeto ha patentat un software anomenat ActiveCloak, que posarà al mercat pròximament. Es tracta d'un sistema amb codis molt més sofisticats. ActiveCloak disposa d'un mecanisme per recodificar un llibre que ja hagi estat violat o desprecintat per un acte de pirateria. D'aquesta manera, la fuita que pugui provocar un hacker no serà il.limitada en el temps. Amb tot, Piotr Chmielewski, director de nous negocis d'Irdeto, reconeix que probablement no existirà mai cap sistema prou segur per eradicar la pirateria.
Un altre tipus de pirateria afecta més els que vetllen pels drets d'autor. El medi digital facilita l'apropiació, el plagi, la còpia, el trasllat parcial de continguts d'un llibre a altres formats, com ara l'aplicació per a smartphones o els productes educatius multimèdia. D'aquí que l'editor de l'era digital deixi de pensar en llibres i se centri cada vegada més en continguts, que després es poden vendre i distribuir o cedir en múltiples canals: paper, ePub, revista digital, el video, l'app, etc. No hi ha encara tarifes i percentatges estàndard per molts tipus de cessions. La negociació o monetització dels drets d'autor és el Far West.
El marqueting digital i la creixent atenció per la metadata centren l'altra gran preocupació dels editors: com trobaran els lectors els llibres que volem vendre? Un requisit indispensable per fer-se trobadís en la immensitat oceànica de google és aportar una bona metadata a qualsevol publicació que es llanci al mercat, sigui electrònica o de paper. Què és la metadata? És tota aquella informació que es genera a l'editorial durant la contractació, producció i comercialització d'un llibre. Informació que podrà ser útil per a aquells que busquin en cercadors de la xarxa informació que pugui estar relacionada amb el llibre que volem vendre. Títol, autor, pàgines, biografia de l'autor, contracoberta, preu, etc. Així si volem, per exemple, que 'La plaça del diamant' arribi a més lectors, serà convenient que fem constar a la metadata que la novel.la de la Rodoreda se situa durant la guerra civil espanyola. Podríem obviar aquesta informació a la contracoberta, si no hi volem fer èmfasi, però pot ser útil introduir-la a la metadata, perquè la farem més accessible a aquells lectors que vulguin llegir literatura sobre la guerra civil. La metadata és probablement l'assignatura més àrida que hauran d'aprovar els editors en els pròxims anys. En canvi, es divertiran una mica més amb les noves exigències del marqueting digital, que consisteix cada vegada més a generar i alimentar comunitats de lectors fidels i entusiastes que a la llarg es puguin convertir en evangelitzadors de la pròpia marca. El community manager, aquesta figura que ara sovint recau en el becari de torn, aviat es convertirà en un càrrec determinant en l'organigrama de les editorials. A Alemanya ja hi ha empreses dedicades a coordinar els llançaments editorials amb la comunitat de bloguers i les xarxes socials. Julia von dem Niesebeck, fundadora de Bilandia, explica que avui dia és més útil construir una comunitat al voltant d'un llibre que no pas posar un anuci al diari. Per això hi ha gran interès en buscar la complicitat de persones que tinguin molts seguidors a twitter d'un perfil determinat. "Fins i tot hi ha individus que venen els seus followers a empreses fent-se propagandistes d'un llibre o retwittejant una piulada d'una editorial", explica Aliza Sherman, de l'empresa Mediaegg.
El darrer gran obstacle a la digitalització massiva és la guerra entre els portals digitals i les empreses que volen imposar el seu propi dispositiu: Apple amb l'iPad i Amazon amb Kindle defensen un model tancat. A la llarga, com més obert sigui el dispositiu, més fàcilment agregarà continguts. En aquest dilema entre dispositiu o contingut es juga el final de partida. Confiem que primin els comtinguts per damunt de les multinacionals. Sigui com sigui, el futur de les editorials serà digital...o vegetal.

Bernat Puigtobella, editor