Benvinguda

Benvinguts/des al meu bloc.
Sóc tianenc des dels 2 anys, amb anades i vingudes per motius de feina i personals, des del nou segle que visc de forma definitiva al 'meu' poble.
Ara, arribada la cinquantena, he resolt comprometre'm políticament amb la independència del meu país: primer a la consulta Tiana Decideix, el desembre de 2009, i després de la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, adherint-me i formant part del nucli del nou espai polític, especialment a nivell local i comarcal.
A partir de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, on la llista de Solidaritat per la Independència es va quedar a les portes d'aconseguir representació a l'Ajuntament de Tiana, vaig crear aquest bloc per anar expressant el meu parer sobre les coses que van passant al meu poble, i també sobre coses més globals de pensament social i polític, per dialogar amb tots aquells que hi vulgueu aportar coses.
Ara, abandonada la meva militància política de partit des de principis de 2013, la meva feina, com la de milers de catalans de la societat civil, es centra en entitats com el Fòrum Tiana Decideix, que alhora és la territorial tianenca de l'ANC. Aquest moviment ve de baix, i des de baix l'hem d'empènyer.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Informació sota control ! directe!cat

Última actualització Dilluns, 7 de novembre de 2011 11:37 h

Opinió de David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils


Santornem-hi. Un cop més, ja som en plena campanya electoral. La sensació de bucle és inevitable, però no pesa tant l’encadenament de campanya rera campanya com la certesa que com més va, pitjor estem.
El problema no són els estirabots i sortides de to dels polítics –de tots ells, sense excepció-, que sepulten volgudament les propostes programàtiques de cadascú. El problema tampoc no és que el partit que governa l’Estat faci una campanya que fuig de les propostes per ancorar-se en la demonització de l’adversari. El problema no és tampoc que aquesta campanya l’hagi fet mil i una vegades.
No. El problema no és tot això, el problema és que tot això ens ho acabem bevent a galet tant si volem com si no. Aquest és el problema. I ben gros.
Els blocs electorals –que imposen la durada i l’ordre de les informacions polítiques durant la campanya electoral- s’han convertit en el símbol del control, però només són la punta de l’iceberg orwellià. Si només fos això, rai!
La durada i l’ordre són la cirereta d’un procés que comença amb la imposició del senyal realitzat dels mítings (que fa que totes les imatges que veuen els telespectadors siguin triades pel cap de comunicació del partit), que segueix amb l’assetjament constant a què els partits sotmeten els mitjans (el cas del consell d’administració de TVE, que va demanar accés lliure i directe a les escaletes dels informatius és el més recent però no l’únic, ni de bon tros), i que continua amb les pressions dels caps de premsa, que convoquen rodes de premsa sense dret a fer preguntes (un autèntic oxímoron) i que, en darrer terme, no dubten a l’hora d’amenaçar els periodistes que pregunten 'allò que no toca' aquell dia.
És a dir, que hem arribat al punt en què els que se suposa que són 'col·legues', t’impedeixen exercir la professió!
El resultat final d’aquesta cadena de despropòsits és que tota la informació política està, ara mateix i aquí, en fals. Estem en un punt en què es pot afirmar amb tota contundència que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. I com més va, menys possibilitats de coincidència hi ha. Així ho volen, així ho tenen.


Informació sota control ! directe!cat
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)