Divendres, 18.11.2011. 16:47 h - Jaume Pros - Blogs de l'indirecte!cat
Quan s’acosten eleccions, apareix sovint el dubte sobre la diferència que hi ha entre les conseqüències del vot nul, el vot en blanc o l'abstenció. Durant aquesta campanya molts de nosaltres hem rebut missatges que ens recomanaven d'optar per alguna d'aquestes possibilitats, argumentant motius ben diversos. De fet, avui mateix, una amiga em plantejava el seu dubte sobre si votar nul i votar en blanc era, a la pràctica, més o menys el mateix. El cert, però, és que els efectes de votar nul, en blanc o abstenir-se són molt diferents.
Vot nul
El vot nul no comptabilitza. La llei interpreta que la nul·litat d'un vot és conseqüència d'una errada del votant i no pas una acció deliberada que cerca un efecte determinat. Les marques a les paperetes, els sobres amb candidatures de diferents partits polítics o els papers amb imatges o textos de protesta o reivindicatius, són tractats sempre de la mateixa manera: com a vots invàlids. Les campanyes que aposten pel vot nul no són objectivament mesurables, tret que la seva incidència —en comparació a unes eleccions anteriors— sigui realment espectacular. Això és el que va passar una vegada a Euskadi quan no es va permetre l'esquerra abertazale de poder-se presentar a uns comicis electorals. En tot cas, el valor de l'acció es limita al seu simbolisme sempre subjectiu.
Vot en blanc
El vot en blanc sí que té conseqüències importants en la composició de la nova cambra, en aquest cas, parlamentària. El nostre sistema electoral exigeix un percentatge mínim de vots per a poder tenir representació (als ajuntaments passa el mateix). Com que el vot en blanc sí que es comptabilitza com a vot emès —encara que no s'adjudiqui a cap partit polític—, la seva proliferació fa pujar el nombre de vots necessaris que necessita cada grup per a poder treure representació. El vot en blanc, per tant, impedeix que partits minoritaris puguin assolir el percentatge mínim exigit afavorint, així, els partits grans. En el cas de l'Estat espanyol, el vot en blanc incrementa l'efecte del que es coneix com a bipartidisme.
Abstenció
Considerar l'abstenció com un acte antidemocràtic és totalment erroni. El ciutadà és sobirà i amo del seu vot i decideix, lliurement, què fer amb ell. L'abstenció és una opció perfectament legítima per a qui no vol fer confiança a cap opció política. Això, però, és la teoria, perquè la realitat requereix d'alguns matisos. D'entrada, cal tenir en compte que la baixa participació debilita la legitimitat dels nous governants —tornem a parlar de simbolisme— i dóna munició als moviments totalitaris sota l'argument que "la política no és una matèria que interessi la ciutadania, per tant, la ciutadania no és necessària en la pressa de decisions polítiques". Amb un referèndum passa el mateix: recordem el que va passar amb l’Estatut i el tracte ridiculitzant que va rebre la seva aprovació, per part de mitjans nacionalistes espanyols, a causa de la baixa participació a les urnes. Un efecte col·lateral de l'abstenció és com afecta de manera individual a les diferents opcions polítiques. Tot i que no està demostrat empíricament, sembla que l'abstenció afecta més negativament les opcions considerades tradicionalment d'esquerres que no pas les de dretes, a causa d'aglutinar, les primeres, una massa social més crítica i indisciplinada. Avui, aquesta teoria, amb un electorat ideològicament cada cop menys dogmàtic, va a la baixa.
VOT NUL, VOT EN BLANC I ABSTENCIÓ - Jaume Pros - Blogs de l'indirecte!cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada