Espai A, de cultura popular
El Departament de Cultura promou la creació de la nova Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya
“No hi ha cultura més contemporània que la popular”, opina Ferran Mascarell
“Una característica del nostre país és que quan sabem cooperar, guanyem”, va declarar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la presentació d'Espai A, la nova Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya.
La nova xarxa posa en comú els esforços del Departament de Cultura de la Generalitat (representat per Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional), la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (representada per Josep Rafecas), el Moviment Coral Català (representat per Martí Ferrer), la Federació Catalana de Societats Musicals (representada per Antoni Ortiz), l'Agrupament d'Esbarts Dansaires (representat per Jordi Nuñez) i la Federació d'Ateneus de Catalunya (representada per Salvador Casals).
Les xifres de la cultura amateurLa nova xarxa posa en comú els esforços del Departament de Cultura de la Generalitat (representat per Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional), la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (representada per Josep Rafecas), el Moviment Coral Català (representat per Martí Ferrer), la Federació Catalana de Societats Musicals (representada per Antoni Ortiz), l'Agrupament d'Esbarts Dansaires (representat per Jordi Nuñez) i la Federació d'Ateneus de Catalunya (representada per Salvador Casals).
Què pretén Espai A?
Els objectius principals d'Espai A són millorar l'explotació de les produccions amateurs, donant-los més visibilitat i recorregut, augmentar l'ús dels espais escènics dels ateneus, crear una programació estable i nous públics de proximitat, tot fomentant la col·laboració entre les diverses federacions culturals.
“Les polítiques culturals europees de finals dels anys seixanta demanaven apropar l'anomenada alta cultura als ciutadans; ara vivim la paradoxa que estem reclamant posar a l'abast dels ciutadans la cultura popular, perquè la nostra té una gran fortalesa, però poca visibilitat”, va declarar Mascarell.
“Sovint es relaciona la cultura popular o tradicional amb la cultura antiga, i no m'agrada, perquè no hi ha cultura més contemporània que la popular; és el fonament de la cultura catalana dels darrers cent cinquanta anys”, va afegir-hi el conseller.
Per Lluís Puig, “la filosofia d'aquest treball conjunt és seure en una mateixa taula per primer cop els representants d'una immensa minoria de la població –un 41,6% dels catalans mantenen alguna relació amb entitats de cultura popular– generant una xarxa amb vasos comunicants entre cada àmbit”. Es busca “una programació estable de cultura popular, cosa que no s'ha fet mai; i pretenem generar una dinàmica de futur i no passar una temporada i prou”, va dir Puig.
“Les polítiques culturals europees de finals dels anys seixanta demanaven apropar l'anomenada alta cultura als ciutadans; ara vivim la paradoxa que estem reclamant posar a l'abast dels ciutadans la cultura popular, perquè la nostra té una gran fortalesa, però poca visibilitat”, va declarar Mascarell.
“Sovint es relaciona la cultura popular o tradicional amb la cultura antiga, i no m'agrada, perquè no hi ha cultura més contemporània que la popular; és el fonament de la cultura catalana dels darrers cent cinquanta anys”, va afegir-hi el conseller.
Per Lluís Puig, “la filosofia d'aquest treball conjunt és seure en una mateixa taula per primer cop els representants d'una immensa minoria de la població –un 41,6% dels catalans mantenen alguna relació amb entitats de cultura popular– generant una xarxa amb vasos comunicants entre cada àmbit”. Es busca “una programació estable de cultura popular, cosa que no s'ha fet mai; i pretenem generar una dinàmica de futur i no passar una temporada i prou”, va dir Puig.
Il·lusió per al futur
En les respectives intervencions, els representants de les diverses federacions i associacions van declarar sentir-se il·lusionats amb el nou projecte i confiats en els beneficis que aportarà, no en sentit econòmic (es preveu cobrir despeses i reinvertir, cas d'haver guanys) sinó organitzatiu i, especialment, de promoció.
“Tenim uns cent cinquanta ateneus i el cinquanta per cent tenen una sala de teatre; Espai A ens permetrà triar les actuacions de més qualitat i afavorir la creació i la difusió per tot el país”, va declarar Salvador Casals.
Per Martí Ferrer, “hi haurà la part més de cara a la galeria per a les millors corals, però també és important l'estímul de superació que rebran les corals més modestes”.
Josep Rafecas té clar que “el que ens agrada als que fem teatre és fer teatre i estem acostumats a fer-ho davant d'amics i parents, que ja està bé; ara podrem obrir-nos a nous espais i públics desconeguts, un repte magnífic”.
“Els esbarts dansaires tenen una història de més de cent anys i jo en fa cinquanta que m'hi dedico i per això em molesta que sovint trobo gent que no saben què és un esbart; ara ens podrà conèixer molta més gent”, va explicar Jordi Núñez.
Finalment, per Antoni Ortiz, “quan vam fundar la federació érem només vuit bandes, ara ja en som quaranta-dues, amb més de mil vuit-cents músics, i aquesta xarxa serà de gran suport per a concerts i ensenyament”.
“Tenim uns cent cinquanta ateneus i el cinquanta per cent tenen una sala de teatre; Espai A ens permetrà triar les actuacions de més qualitat i afavorir la creació i la difusió per tot el país”, va declarar Salvador Casals.
Per Martí Ferrer, “hi haurà la part més de cara a la galeria per a les millors corals, però també és important l'estímul de superació que rebran les corals més modestes”.
Josep Rafecas té clar que “el que ens agrada als que fem teatre és fer teatre i estem acostumats a fer-ho davant d'amics i parents, que ja està bé; ara podrem obrir-nos a nous espais i públics desconeguts, un repte magnífic”.
“Els esbarts dansaires tenen una història de més de cent anys i jo en fa cinquanta que m'hi dedico i per això em molesta que sovint trobo gent que no saben què és un esbart; ara ens podrà conèixer molta més gent”, va explicar Jordi Núñez.
Finalment, per Antoni Ortiz, “quan vam fundar la federació érem només vuit bandes, ara ja en som quaranta-dues, amb més de mil vuit-cents músics, i aquesta xarxa serà de gran suport per a concerts i ensenyament”.
41,6%
dels catalans tenen relació amb l'associacionisme cultural.
1.049
ateneus de tot tipus tenen uns 100.000 associats.
832
corals, amb 35.000 cantaires.
1.024
entitats d'esbarts dansaires, amb uns 25.000 membres.
394
entitats teatrals en què hi participen 16.200 aficionats, entre actors, directors i tècnics.
562
entitats musicals, amb 5.500 persones.
3.829
és el total d'entitats culturals amb règim amateur.
181.700
Persones participen en les diverses activitats.
50.000
Espectadors previstos entre el gener i el maig del 2012.
100.000
Euros aporta el Departament de Cultura, un terç del total.
Darrera actualització ( Dijous, 3 de novembre del 2011 02:00 )
El Punt Avui - Notícia: Espai A, de cultura popular
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada